Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Truss, la dona de tots els credos

És la primera ministra situada més a la dreta que ha tingut el Regne Unit des de Margaret Thatcher

Liz Truss, sortint de la seva nova residència del 10 de Downing Street. | EUROPA PRESS

«Maggie, Maggie, Maggie, out, out, out». La Maggie contra la qual corejaven els manifestants era Margaret Thatcher i entre els que cridaven «fora, fora, fora» hi havia una nena anomenada Liz Truss. «Vivíem a Escòcia, a Paisley, a prop de Glasgow. El meu pare era professor a la universitat local. Me’n recordo d’estar drets a la plaça de Paisley cridant aquest i altres eslògans», ha explicat la que des d’aquesta setmana és nova primera ministra del Regne Unit i emuladora de Thatcher i la seva retòrica de lliure mercat. Eren els anys 80, una època de grans protestes de l’esquerra britànica contra les armes nuclears i la Dama de Ferro s’havia convertit en l’enemic públic número u de l’esquerra. La mare de Truss, una infermera i professora anomenada Priscilla, solia visitar el campament de la pau instal·lat pels activistes als voltants de la base naval de Faslane, la principal base a Escòcia dels submarins nuclears Trident. «Em va portar a moltes manifestacions del CND (Campanya per al Desarmament Nuclear). Solíem anar al campament de la pau local», explica.

Quan parla de l’ambient polític en què es va criar, Truss ha descrit els seus pares «a l’esquerra del laborisme». Anys després, quan la filla de vint anys va decidir presentar-se com a candidata al Parlament pel Partit Conservador, allò va crear un cisma familiar. Els pares de Truss s’havien divorciat i la mare, que va ser candidata pels liberals a l’ajuntament de Leeds, va tenir, segons declaracions de gent propera, grans dubtes. Finalment, davant el dilema d’escollir entre l’amor filial o les tendències polítiques, es va inclinar per donar suport a la seva filla, cosa que després ha fet activament. Del pare, en canvi, s’ha publicat que està «horroritzat» amb la «conversió a la política d’extrema dreta» de Liz, que en el discurs després de ser elegida nova líder va deixar clar el seu credo actual: «He fet campanya com a conservadora i governaré com a conservadora».

Hi ha una foto de Truss als 17 anys portant la bandera dels Liberals Demòcrates en una manifestació a favor del medi ambient. En la seva etapa universitària, com a alumna al Merton College d’Oxford, ja estava involucrada al partit a nivell nacional. Això li va permetre pujar a l’estrada en la conferència anual que els liberals van celebrar el 1994 a Brighton i fer un discurs en què va defensar amb passió l’abolició de la monarquia. El vídeo rescatat dels arxius fa setmanes que circula. Aquella desafiadora oradora no podia sospitar que un dia rebria de la reina a qui va voler destronar el mandat de formar govern en el darrer acte oficial de la monarca abans de la seva mort dijous. Quan el periodista Nick Robinson de la BBC li va preguntar per allò, Truss li va respondre que de jove «era una professional de portar la contrària». Més tard... Va canviar: «Vaig començar a entendre millor l’èxit de la Gran Bretanya i que part del nostre èxit és la monarquia constitucional que dóna suport a una democràcia lliure».

Alguns dels seus col·legues de llavors la recorden com una companya força molesta, muntant drames contínuament, buscant sempre la publicitat i ser el centre d’atenció. La passió per la política la va viure des de la infància, encara que la seva ideologia ha patit mutacions espectaculars, que li han generat una capacitat d’adaptació extraordinària i l’han portat on és. Oportunista segons els seus detractors, Truss, als 47 anys, ha demostrat tenir instint per anar-se adaptant a les posicions més avantatjoses en cada etapa de la seva carrera.

Objectiu: Westminster

Després de llicenciar-se el 1996 va ingressar al Partit Conservador i va treballar com a economista en un parell de multinacionals, però el seu objectiu era el Parlament de Westminster. Amb el canvi de partit va trobar marit. Hugh O’Leary (48 anys) i la seva futura esposa es van conèixer en la conferència dels conservadors del 1997 i es van casar tres anys més tard. Graduat en economia a la London School of Economics (LSE), treballa com a comptable, després de deixar enrere algun intent fallit d’entrar a la política. El matrimoni té dues filles, Frances, de 16 anys, i Liberty, de 13. Descrit com a «tranquil» i «reflexiu», les seves aparicions públiques han estat fins ara mínimes i sembla que no ha gaudit gaire d’estar exposat a les càmeres. El matrimoni va sobreviure a una aventura extraconjugal de Truss amb un diputat torie, quan ella era candidata al Parlament després de dos intents fallits d’aconseguir un escó. Allò va estar a punt d’acabar amb les seves aspiracions polítiques, però va evitar ser desqualificada pels afiliats locals de South West Norfolk, d’on continua sent diputada des del 2010 i on va arribar impulsada per David Cameron. Només dos anys després, va entrar al Gabinet i va anar ocupant càrrecs ministerials amb Cameron, Theresa May i Boris Johnson. La modernitzadora ha anat corregint posicions per acabar representant els ultraconservadors més radicals. Truss va fer campanya el 2006 a favor de romandre a Europa. «Veurem salaris més baixos a la Gran Bretanya, el consum caurà i la gent serà pobre permanentment», va advertir llavors sobre els perills de deixar la Unió Europea. Avui defensa el Brexit més intransigent i, amb el protocol per a Irlanda del Nord estancat, el seu nomenament preocupa Brussel·les i els Estats Units.

Mancada de carisma, poc brillant en les seves intervencions, però persistent, hiperactiva i molt ambiciosa, els britànics amb prou feines la coneixien i si la recordaven era per una penosa intervenció en una altra conferència dels conservadors parlant de la «desgràcia» que era que s’importessin formatges estrangers. Ella mateixa fa broma pel que sembla amb allò i alguns amics fins i tot sospiten que es va fer la ximple a propòsit per evitar que li tallessin les ales despuntant massa. Molts dels seus col·legues no se la van prendre prou seriosament, ni a l’alçada del càrrec que ocupa.

Guanyadora contra pronòstic

Truss no era la candidata favorita dels diputats conservadors i va estar a punt en les primeres rondes de votacions de ser desqualificada. L’exministre de Finances Rishi Sunak, un antic corredor de borsa els pares del qual van emigrar de l’Índia als anys 60, anava al capdavant. Durant la campanya hi va haver algunes connotacions racistes i els 170.000 afiliats que van decidir el lideratge no li van perdonar haver «traït» Boris Johnson. Tampoc va jugar a favor seu la immensa fortuna que posseeix i un estil de vida que va ser motiu de crítiques.

Així, Truss va recórrer al populisme per guanyar-se el grup de gent entrada en anys, donada a la nostàlgia i sense hipoteques per pagar que tenia l’última paraula amb els seus vots. A dos anys de les properes eleccions generals, el seu mandat pot ser molt més breu si el pla energètic no funciona i la inestabilitat social i econòmica s’agreuja.

Compartir l'article

stats