La Xina i Rússia assumiran la seva «responsabilitat com a grans potències per exercir el seu lideratge» i oferir «estabilitat i energia positiva a un món sumit en el caos». Així ho van manifestar ahir Xi Jinping i Vladímir Putin després de la primera reunió des que el segon va enviar els tancs a Ucraïna. A Samarcanda, ciutat uzbeca de ressonàncies mítiques, es va mesurar l’abast d’aquella anunciada amistat xino-russa sense límits que amenaçava el món lliure.
El balanç tranquil·litza perquè no hi ha gaire més que pirotècnia semàntica per més ferotge que pintin el monstre de dos caps. Moscou tampoc va rebre en les hores més baixes de Pequín més que un altre massatge diplomàtic, tan mediàtic com estèril davant la contraofensiva ucraïnesa que li recupera hectàrees diàriament.
Digerida ja per Moscou la certesa que no comptarà amb una sola bala xinesa en el camp de batalla, Putin va lloar l’«equilibrada postura» de Pequín en la crisi ucraïnesa. Tot i això, va afegir un comentari que alguns experts interpreten com una prova de les friccions entre els dos països per la guerra: el president rus va afirmar que entenia la «inquietud» de Xi i que li explicaria la seva postura. La guerra és una tragèdia geopolítica per a Pequín: ha ressuscitat l’OTAN, alineat Europa amb l’hostilitat nord-americana i obligat la seva diplomàcia a uns equilibris impossibles. Comparteixen Pequín i Moscou el seu desig d’un món multilateral que jubili l’hegemonia nord-americana i el cansament per l’acció de les organitzacions militars apadrinades per Washington als patis del darrere. Hi ha química entre Xi i Putin, que freguen la quarantena de reunions i es regalen floretes, mentre la fam energètica de la Xina i els recursos russos acosten les seves economies. Però d’aquestes sintonies a l’acord militar hi ha un oceà.
En tot cas, la realitat destaca la distància entre les paraules i els fets. El pragmatisme xinès contempla molts límits i àrees prohibides. La col·laboració militar, per exemple, és una anatema per a Pequín, aliena a la guerra en l’últim mig segle, exhibint en tot moment una neutralitat escrupolosa.
