Un any i més de 565 milions després, La Palma viu una crisi sense precedents. Aquests 565 milions d’euros són la suma de les ajudes «ja entregades» per pal·liar la situació límit que tantes llars i empreses estan suportant des de l’erupció a Cumbre Vieja aquell infaust 19 de setembre del 2021. Una pluja de milions que té molts asteriscs i que no ha evitat que encara avui hi hagi ciutadans i famílies que no han rebut «res». Encara més, n’hi ha que ni tan sols han percebut encara les ajudes per la pèrdua d’estris, és a dir, per la pèrdua d’aquests mobles, estris i electrodomèstics sepultats sota tones de cendra o destruïts pel foc. «Unes 600 famílies», expliquen des de la plataforma d’afectats per l’erupció, encara no han rebut aquests diners.
Les darreres dades dels governs central i autonòmic xifren en 7.860 les sol·licituds d’ajuda de ciutadans, llars i empreses de l’illa bonica. La gran majoria d’aquests expedients, un total de 7.091 -al voltant de nou de cada deu-, ja s’han «iniciat», i fins a 6.844 estan «signats». Continuen en tràmit 247 sol·licituds més, de manera que les 769 restants, segons la terminologia utilitzada per l’Administració, encara no s’han «iniciat», o dit altrament: encara estan en els calaixos. En qualsevol cas, cal destacar que una cosa és que es reconegui el dret d’una persona o una família a percebre una determinada ajuda i una altra cosa molt diferent és que aquesta persona o una família efectivament percebi l’ajuda. Passa en molts àmbits de l’Administració pública, amb el clar exemple de la deficient atenció i cura de les persones dependents, i passa ara, és clar, a l’illa de La Palma. I tampoc no és el mateix consignar una partida en els pressupostos que executar -gastar de manera efectiva en allò que estava previst- aquesta partida en qüestió.
Sigui com sigui, els executius estatal i autonòmic asseguren que les ajudes «ja lliurades» pugen a exactament 565,54 milions d’euros. Això sí, entren aquí les quantitats destinades per a carreteres i altres infraestructures danyades, per exemple, de manera que de cap manera s’ha d’entendre que aquests 565 milions d’euros s’han lliurat als damnificats del volcà. No almenys de manera directa.
Els Governs quantifiquen en 257,52 milions d’euros les ajudes «materialitzades» per a habitatge i allotjament, és a dir, per donar un sostre a aquelles persones les cases de les quals van desaparèixer sota la lava, van acabar destrossades pel foc o van quedar en llocs inaccessibles. Tot i això, cal puntualitzar que la major part d’aquesta suma, fins a 186,2 milions, correspon a les indemnitzacions rebudes pels propietaris de 6.883 immobles assegurats. És a dir, és el muntant desemborsat pel Consorci de Compensació d’Assegurances als propietaris que tenien casa seva amb la pòlissa en regla. La indemnització mitjana per vivenda puja a 27.000 euros. La resta dels 71,3 milions són, per tant, les ajudes pròpiament dites. Un total de 26,63 milions és la suma rebuda de l’Estat per 497 famílies que van perdre l’habitatge principal durant l’erupció. 11,86 milions més s’han destinat per a les promocions a les localitats de Breña Baja, El Paso, Tazacorte, Fuencaliente i Los Llanos de Aridane, que sumen 174 habitatges, i 7,1 milions s’han utilitzat en la compra de 121 cases prefabricades o modulars. A aquesta darrera quantitat cal sumar-hi els 789.600 euros invertits en la urbanització dels solars on s’han instal·lat aquestes cases modulars. De moment s’han lliurat 139 d’aquests 295 immobles de tota mena, si bé les últimes dades de la conselleria de l’àrea eleven a 300 els habitatges que ja han estsat assignats -que no entregats-. Els 161 restants s’estan muntant.
Fátima Ramos, veïna de La Palma que va perdre casa seva durant l’erupció -l’immoble va quedar sepultat sota 35 metres de cendra i roques-, lamenta la disposició i distribució d’aquests habitatges de fusta o prefabricats. «Contenidors», en paraules pròpies. Ramos, portaveu de la plataforma d’afectats, repta el Govern de les Canàries a dir quantes persones i famílies han renunciat a residir en aquests espais. Ella mateixa és una de les que no estan disposades a allotjar-se en unes cases «apilades i sense espai entre elles», i per això ha renunciat. De moment viu amb els sogres, encara que n’hi ha que no tenen cap alternativa i s’han de conformar amb els habitatges modulars.
Després hi ha les ajudes per al pagament del lloguer, de les quals se n’estan beneficiant 488 famílies del Valle de Aridane, encara que aquestes «no cobreixen el cent per cent» del rebut, asseguren des de la plataforma. L’Administració pública ha gastat fins ara en aquesta subvenció 4,3 milions d’euros, als quals cal sumar 8,12 milions més destinats per a l’allotjament de damnificats en hotels i apartaments. En el capítol de l’allotjament hi ha també el milió d’euros transferit a la Federació Canària de Municipis (Fecam) per a l’adquisició d’habitatges i els 11,5 milions de les ajudes per la pèrdua d’estris, que ja han percebut 425 famílies, segons el Govern, i per les quals encara esperen, segons la plataforma d’afectats, 600 més.
Pel que fa als 30.000 euros anunciats pel cap de l’executiu autonòmic, Ángel Víctor Torres, durant la Conferència de Presidents celebrada al març a l’«illa bonica», la veritat és que sis mesos després segueixen sense materialitzar-se. Juan Fernando Pérez Martín, president de la plataforma d’afectats, denuncia que aquesta ajuda extraordinària a favor dels que van perdre l’habitatge senzillament «no arriba».
El Govern autonòmic insisteix que el seu compromís és ferm, «i Román Rodríguez [vicepresident i conseller d’Hisenda] ha dit que hi ha diners, que no es tracta d’un problema de diners; aleshores, quin és el problema?», es pregunta Fátima Ramos. De qualsevol manera, recorden els afectats, a Galícia s’indemnitza els damnificats dels incendis de A Courel i Valdeorras amb fins a 122.400 euros en el cas de l’habitatge habitual, una quantia que, a més, és compatible amb les ajudes estatals i les indemnitzacions del Consorci d’Assegurances. Fins a aquests 122.400 euros, la Xunta sufragarà el cost íntegre de la remodelació o la substitució de la casa. Ni tan sols ajuntant totes les possibles subvencions satisfetes o promeses, com els 30.000 euros pendents d’abonar pel Govern de les Canàries, arribarien els afectats de La Palma a rebre una indemnització com la que cobraran els gallecs.
Tot i que les famílies que s’han quedat sense habitatge són la principal preocupació, la crisi que pateix La Palma va molt més enllà. D’entrada pel que fa a l’ocupació. Per pal·liar el mal que l’erupció ha causat en el teixit productiu illenc, amb cultius on treballaven centenars de persones que han quedat destrossats, s’han invertit fins ara 60,9 milions d’euros per a la contractació de 3.543 aturats. A més, 200.000 euros més s’han gastat fins ara per complementar la Prestació Canària d’Inserció (PCI) dels beneficiaris dels municipis més colpejats per l’erupció.
Entre les mesures per promoure l’ocupació i per pal·liar l’emergència social hi ha també, al marge d’aquests 61,1 milions per al pla laboral i per complementar la PCI, els 6,5 milions amb què els ajuntaments van reforçar l’assistència als damnificats, sobretot les primeres setmanes després de l’erupció. Uns diners que van servir per a la compra de mantes, llits, roba, calçat, aliments... No s’hi inclouen el milió d’euros per a la posada en pràctica del pla de suport psicològic als afectats ni els 30.000 euros dels contractes subscrits amb el Col·legi de Psicòlegs abans de l’elaboració del pla. La Conselleria d’Educació ha posat 1,5 milions més per afrontar despeses originades per la crisi en l’àmbit escolar. Tot això sense comptar amb els 18,24 milions que empreses i ciutadans de tot el món han donat al Cabildo insular i als ajuntaments del Valle de Aridane.
L’erupció no només va destruir centenars de cases, sinó també centenars d’explotacions agràries, en particular moltes hectàrees de plataners. Els Governs han mobilitzat fins ara 48,8 milions d’euros per contribuir a la recuperació del sector primari, però cal tornar a precisar que la major part, 29,9 milions, correspon a les indemnitzacions que el Consorci de Compensació d’Assegurances ha abonat als propietaris de 538 explotacions –i altres negocis– afectats pel volcà. De tota manera, el subsector plataner ha rebut ajuts per import de 14,63 milions d’euros, i els productors d’alvocats i altres fruites tropicals -cultius que estaven en alça fins a l’erupció del Tajogaite-, un total de 270.163 euros. Ramaders i pescadors han percebut 566.763 euros més. Els executius de Pedro Sánchez i Ángel Víctor Torres també inclouen entre aquests ajuts els dos milions en avals públics a través de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària, un ens que té com a finalitat facilitar el finançament d’activitats i iniciatives en el sector primari. Finalment, 1,45 milions han costat fins ara les campanyes del Ministeri d’Agricultura per promoure el consum de productes del camp palmer.
Pel que fa a les carreteres sepultades o danyades durant l’erupció, destaquen per la quantia els 38 milions d’euros de l’adjudicació de les obres de construcció de la nova via costanera entre Tazacorte i la localitat de Puerto Naos. Una quantitat que els Governs també consideren entre les ajudes ja abonades o materialitzades, com també els 1,8 milions d’euros per al nou traçat de la carretera que connecta Las Manchas amb Puerto Naos, un criteri com a poc discutible segons els afectats.
Al marge de la xarxa viària, la instal·lació de dessalinitzadores d’emergència ha suposat fins ara un desemborsament de nou milions d’euros, als quals cal afegir els 11 milions dels fons de garantia del rec agrícola del Ministeri per a la Transició Ecològica. Les obres per a la construcció d’un embarcador a La Bombilla, al municipi de Los Llanos de Aridane -La Bombilla és juntament amb Puerto Naos un dels nuclis de població més afectats pels gasos nocius que emanen del terra després de l’erupció-, han costat fins avui 1,6 milions d’euros més. La reconstrucció, remodelació i reparació de la restant infraestructura danyada al Valle de Aridane -canonades, canalitzacions, senyals, camins...- han comportat a les arques públiques una despesa de 32,8 milions més. Les pèrdues en la infraestructura municipal i insular són, en tot cas, molt més grans, ja que hi ha espais públics que senzillament han desaparegut.
Fins ara són 522 les empreses i els treballadors autònoms que han rebut una part dels 10,8 milions d’euros en ajudes directes als negocis afectats pel Tajogaite. La subvenció mitjana puja així a menys de 20.700 euros. Les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social dels autònoms que no poden treballar amb normalitat, o que directament no poden treballar, han suposat 9,67 milions més. I a mig camí entre els ajuts al teixit empresarial i els ajuts als treballadors hi ha els 2,1 milions per incrementar el suport econòmic als assalariats que es troben en expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a causa de l’erupció. Tot això integra el gruix dels ajuts públics, si més no sota la consideració dels governs espanyol i canari, encara que també hi ha sumes importants per a la posada en pràctica de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), 2,6 milions; per subvencionar la Fundació Canària Reserva de la Biosfera La Palma, un muntant de 15 milions d’euros a càrrec dels pressupostos del Ministeri per a la Transició Ecològica; per a la recuperació de l’àrea d’influència socioeconòmica del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, deu milions més; i per a altres mesures per a la prevenció i mitigació dels danys patits en la biodiversitat i el patrimoni natural de l’«illa bonica», per a les quals ja s’han mobilitzat 15,3 milions. Tot això sense oblidar els 9,4 milions del programa turístic La Palma reneix.
Aquí gairebé hi ha la totalitat dels 565 milions en «ajudes ja entregades». Fins a quin punt es pot considerar una «ajuda ja entregada» els diners destinats per, per exemple, la reparació inexcusable o construcció d’una carretera? I les desenes de milions d’euros abonades pel Consorci de Compensació d’Assegurances? Des de la plataforma d’afectats per l’erupció del volcà Cumbre Vieja diuen que sí, que seran 535 milions, però que aquesta pluja ha caigut majoritàriament «a les carreteres, a terra i als habitatges provisionals, que cal insistir que no són nostres», argumenta Fátima Ramos. «Les ajudes continuen venint a comptagotes, i hi ha gent que ni tan sols ha cobrat l’ajuda pels estris», insisteix la portaveu ciutadana. «Que ningú pensi que els afectats estem rebent grans quantitats, ni de bon tros», afegeix. La gestió està sent «nefasta», afegeix Juan Fernando Pérez Martín, que assegura que la tasca de l’Administració s’ha caracteritzat per «la complaença, el silenci i l’oblit»
Què demanen els damnificats per l’erupció del volcà? Que se’ls indemnitzi pel valor dels seus habitatges i que se’ls permeti accedir a nou sòl on construir, i això amb independència del lloc on es trobi el terreny i al marge que aquest fos o no de la seva propietat abans de l’erupció -aquesta possibilitat està ara circumscrita als que tinguessin terreny fora del Valle de Aridane en el moment en què el volcà va començar a escopir lava-.
