El Ministeri d’Hisenda continua embastant els Pressupostos del 2023 per presentar-los a finals de setembre o inicis d’octubre, segons quant costi tancar un acord intern amb els socis de Govern. En tot cas, les negociacions amb Unides Podem continuen encara amb molt pocs avenços.
Mentrestant, el Govern ja ha mantingut contactes amb dos dels seus principals suports parlamentaris, el PNB i ERC, i sap que tots dos estan oberts a mantenir converses. No significa que donin un «xec en blanc», expliquen des de l’executiu, perquè «no ho fan mai. Però la seva disposició ofereix garanties per creure que els comptes del 2023 comptaran amb vots suficients.
ERC torna a ser al centre de l’equació, després que Moncloa aconseguís tapar la profunda ferida que va suposar conèixer que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) havia espiat càrrecs independentistes. A l’executiu van arribar a calcular que haurien d’aprovar els pressupostos sense ERC, amb el suport actiu d’EH Bildu i els partits petits, que l’abril passat ja els va permetre tirar endavant la bonificació de la benzina. Però primer la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i després, la reunió de Pedro Sánchez i Pere Aragonès, van aconseguir recompondre la interlocució.
Ara la desestabilització ve directament de Catalunya, amb l’amenaça de Junts d’abandonar el Govern. Un perill que no tothom acaba de veure. A Moncloa es mostren molt cauts i expressen el seu «respecte pels debats interns que tingui qualsevol govern». «La relació amb la Generalitat és bona», asseguren. Aquesta és la lectura purament institucional, però a nivell polític l’anàlisi no ofereix gaires diferències. No hi ha temor que això enteli l’estreta convivència amb ERC, tot i les crítiques de Junts.
