Rumors de mobilització circulaven entre els russos. I Putin ho va confirmar ahir: mobilització parcial de tropes. «Només es reclutarà aquells ciutadans que estiguin a la reserva, i sobretot aquells que hagin servit en les forces armades, tinguin certes especialitats militars i experiència rellevant», van ser les seves paraules exactes. Va allunyar els fantasmes de la llei marcial i la mobilització general, encara que temporalment, i només cridarà els reservistes que compleixin aquests requisits. El ministre de Defensa va xifrar aquests reservistes en 300.000. Les forces de seguretat russes van detenir més de 1.100 persones en les protestes pacifistes organitzades a la tarda a tot el país. En el mateix discurs va mantenir el to de conflicte amb Occident, a qui culpa de «creuar totes les línies» i del qual escolta «amenaces constants».
«L’OTAN està fent un reconeixement a tot el sud de Rússia. Diuen obertament que Rússia ha de ser derrotada al camp de batalla», va afirmar. També va fer servir el victimisme: «L’objectiu d’una part de les elits occidentals és debilitar el nostre país. Diuen que s’hauria de dividir en diferents parts. Han fet de la russofòbia total la seva arma». Tampoc no va oblidar recordar que Rússia, com Occident, té armament nuclear. «Aquells que intenten fer xantatge a Rússia amb armes nuclears han de ser conscients que la rosa dels vents pot girar en la seva direcció», va asseverar el líder rus. En el marc del conflicte russocraïnès, Putin va manifestar que quan la seva integritat territorial es vegi amenaçada, Rússia farà servir «tots els mitjans al seu abast». Aquesta integritat territorial inclourà, una vegada celebrats els referèndums de dubtosa legitimitat, les regions ocupades d’Ucraïna, Donetsk, Lugansk, Jerson i Zaporiyia. A dia d’avui és territori ucraïnès, encara que Moscou el vol per a ell i ha preparat unes votacions enmig del conflicte per assegurar-se el control directe d’aquests territoris. En el mateix discurs, també va actualitzar la xifra de baixes russes, que no es mou des del mes de març passat: «Dels nostres han mort 5.937».
Aquesta mesura, juntament amb les aprovades dimarts a la Duma per castigar més durament objectors de consciència i desertors, va dirigida a contrarestar l’ofensiva ucraïnesa, que va aconseguir recuperar el control de diferents ciutats a l’est del país. Amb aquesta mobilització es calcula des del mateix Kremlin que entraran en servei 300.000 soldats, que es prepararan per «protegir els 1.000 quilòmetres de front» que té Rússia.
Després de l’anunci de Putin, el col·lectiu pacifista Vesna -primavera en rus- va convocar protestes a tot el país. Les forces de seguretat van detenir més de 1.100 persones a 37 ciutats, segons va informar l’organització independent OVD-Info, que fa seguiments d’arrestos i ha estat declarada agent estranger a Rússia. A Moscou les protestes van ser al carrer Arbat, al cor de la capital. Allà els manifestants, uns quants centenars, van corejar la consigna «Envieu Putin a les trinxeres» abans que la policia desmantellés aquesta protesta, que pretenia arribar al Ministeri d’Exteriors de Rússia. A la segona ciutat del país, Sant Petersburg, els manifestants van ser rebuts a cops per part de la policia antiavalots local. En altres punts de l’enorme extensió del país també es van registrar protestes, com és el cas de les ciutats siberianes de Krasnoiarsk, Irkutsk i Novosibirsk; Ekaterimburg, Ufá i Perm als Urals, entre d’altres, encara que de menor assistència que les esmentades anteriorment.
Reacció de Kíev
A Kíev van seguir amb interès les declaracions de Putin. El líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, va considerar que el que busca amb aquesta mobilització és «ofegar Ucraïna amb sang», però també «en la sang dels seus propis soldats». «Nosaltres ja sabem que ha mobilitzat cadets, nois que no sabien lluitar. Ni tan sols van poder acabar la formació. Aquests cadets han caigut. Han vingut a morir entre nosaltres», va dir.
