Des que Rússia va llançar al febrer la invasió d’Ucraïna el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha mantingut nombroses reunions per abordar el conflicte, sessions en què Moscou, amb un dels cinc seients permanents i dret de veto, ha bloquejat les accions per intentar castigar Rússia per la guerra. L’òrgan ha esdevingut així un simple escenari on, a través de discursos i sovint amb tensió, s’exposen realitats, opinions i dades. I ahir, una sessió organitzada per França per abordar la impunitat de Rússia, no va ser diferent. Tot i que no hi havia cap proposta de resolució sobre la taula, la reunió organitzada per París, amb la presidència mensual de torn, va servir per refermar la unitat davant de Rússia després de la nova escalada del president Vladímir Putin i per evidenciar el menyspreu de Moscou cap a aquest òrgan de l’ONU.
Hores més tard, durant la seva intervenció davant l’Assemblea General, el president espanyol, Pedro Sánchez, va aprofundir en la necessitat de mantenir la unitat «en defensa dels principis consagrats a la Carta de les Nacions Unides i en el suport a Ucraïna» i va avisar que el resultat dels referèndums d’annexió a Rússia convocats al Donbàs, Xerson i Zaporiyia «mai no serà reconegut» per constituir «una nova violació de la legalitat internacional».
Reforma de l’ONU
«Europa està unida i Putin surt debilitat», havia insistit Sánchez en una roda de premsa anterior al seu discurs, en què va treure importància a possibles dissensions d’Hongria, que va anunciar ahir la voluntat de convocar un referèndum sobre les sancions, Grècia o Xipre . «És evident que som 27. Cal seure, dialogar, negociar (...). Però hi ha hagut discrepàncies altres vegades i hem arribat a acords».
Més crític es va mostrar amb les limitacions del sistema institucional i d’organismes multilaterals per fer front a aquesta agressió. «És evident que necessitem reformar el sistema de les Nacions Unides», va destacar.
Els esdeveniments dels últims dies, des del descobriment d’atrocitats comeses per tropes russes després que Ucraïna recuperés control de part del seu territori fins a l’anunci de Putin de mobilitzar tropes i les amenaces d’ús d’armes nuclears, van donar pes a la sessió del Consell de Seguretat. Però en les gairebé tres hores de discursos també va tornar a quedar en evidència la incapacitat d’aquest òrgan de superar l’impàs diplomàtic.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, va obrir la reunió recordant que «és fonamental posar fi a la impunitat per als crims internacionals». També va denunciar «l’impacte inacceptable de la guerra en els drets humans». I va repassar el que va anomenar un «catàleg de la crueltat» que es troba en els informes arribats des d’Ucraïna: execucions sumàries, violència sexual, tortura i altres tractes inhumans a civils i presoners de guerra.
A continuació va intervenir Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), que després de tres visites a Ucraïna va declarar haver vist reforçada la seva convicció que «hi ha bases raonables per creure que s’han comès crims que entren en la jurisdicció del TPI» i va mostrar «profunda preocupació» per informacions «creïbles» que Rússia ha estat intencionadament atacant objectius civils i traient d’Ucraïna població, especialment nens.
El ministre d’Afers Estrangers de Rússia, Sergei Lavrov, va tornar a rebutjar aquestes i altres acusacions en la seva intervenció davant del Consell, en què va fer servir el seu habitual to desafiador. «No confiem en el Tribunal Penal Internacional, no esperem res d’aquesta institució ni d’altres internacionals», va dir Lavrov, que va acusar Ucraïna i aliats com els EUA i França de «cinisme».
Nou paquet de sancions
Durant el Consell de Seguretat també hi va intervenir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que la vigília va organitzar una trobada dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea a Nova York, on es va buscar potenciar una línia d’unitat i es van plantejar noves sancions, informa Silvia Martínez.
