Eren les cinc de la tarda a Moscou. Aquella era l’hora en la qual estava prevista una manifestació al cor de la capital russa. Un enorme dispositiu policial esperava per frenar qualsevol intent de protesta al mateix temps que queia una intensa pluja. La carretera estava tallada i nombrosos escamots d’agents de seguretat patrullaven pels voltants, amb diversos furgons policials esperant endur-se qui fos necessari. Només unes poques desenes de persones van passar per la zona. Els OMON, els antiavalots russos, es van emportar tots ells en els furgons policials.
Alguns fins i tot van assegurar, mentre se’ls emportaven, que no sabien el que estava passant i només passaven per allà. Algunes persones fins i tot es van acostar a preguntar als periodistes allà presents per saber què estava passant al Boulevard de Chystie Prudy. Una de les poques persones que es va atrevir a alçar la veu abans de ser arrestada, una noia, va poder cridar un parell de vegades «no som carn de canó» abans de ser arrestada per un nombrós grup d’antidisturbis.
Natalia, una noia en cadira de rodes a qui falta una cama, va ser l’única que va portar una pancarta, en què posava «voleu estar com jo?». La policia la va envoltar, encara que finalment es va limitar a treure-li la pancarta davant de tots els periodistes presents. Va admetre «tenir por de ser detinguda». «Però calia fer això (protestar)», va afegir.
Només el sol fet d’acostar-se a la zona ja transmetia la sensació que passava alguna cosa. A la mateixa andana del metro hi havia policies demanant el passaport als homes que arribaven, per mirar si estaven registrats a la llista de reservistes. Just a la sortida del metro, més agents demanaven el passaport. En total, només ahir, més de 700 persones van ser detingudes a tot el país, sobretot a ciutats com Moscou i Sant Petersburg.
Mentrestant, a les regions ocupades de l’est i el sud d’Ucraïna es continuen celebrant els referèndums que duraran fins al 27 de setembre. A través seu, el Kremlin vol legitimar la seva annexió de territoris ucraïnesos.
Els referèndums, una «farsa»
Civils ucraïnesos residents en aquestes regions denuncien que les forces de seguretat els obliguen a votar i fins i tot els vénen a buscar als seus domicilis perquè no eludeixin la seva responsabilitat. Els funcionaris que recol·lecten vots casa per casa van acompanyats de soldats russos.
El president nord-americà, Joe Biden, va afirmar sobre aquests referèndums que «són una farsa, un fals pretext per intentar annexionar parts d’Ucraïna per la força en flagrant violació del dret internacional». Fins i tot des de Pequín hi ha hagut crítiques -més indirectes que les americanes-. El ministre de Relacions Exteriors de la Xina, Wang Yi, va dir a l’Assemblea General de l’ONU divendres que «cal respectar la sobirania i la integritat territorial de tots els països».
