La coalició formada per Germans d'Itàlia (FdI), Lliga i Forza Itàlia (FI) ha guanyat les eleccions generals d'Itàlia amb majoria absoluta, segons les projeccions dels resultats escrutats, i la ultradretana Giorgia Meloni, de 45 anys, serà la primera dona al capdavant d'un Govern al país, el més de dretes des del final de la II Guerra Mundial.
"Governarem aquesta nació per a tots els italians" per a "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", va dir en les seves primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar govern.
L'aliança entre Meloni (FdI), el sobiranista Matteo Salvini (Lliga) i el conservador Silvio Berlusconi (FI) ha aconseguit prop d'un 43% dels vots, per la qual cosa tindrà majoria absoluta tant en la Cambra de Diputats com al Senat, i es queda molt prop de copar els dos terços del Parlament, la qual cosa li permetria canviar la Constitució sense necessitat de consens.
Discurs mesurat
"És el temps de la responsabilitat", va emfatitzar Meloni en un discurs molt mesurat i sense tons triomfalistes, en el qual es va queixar d'haver "patit una campanya violenta i agressiva", però "Itàlia i la Unió Europea necessiten la contribució de tots davant la situació complexa en la qual ens trobem".
FdL és el partit més votat amb un 24,6%, amb una pujada meteòrica respecte a les anteriors eleccions, en les quals va obtenir un 4,3%, gràcies a Meloni, l'única oposició a l'anterior govern de Mario Draghi i que representa el canvi millor que cap altre polític italià, en ser jove i dona, encara que el feminisme no sigui una de les seves batalles.
La Lliga suma un 8,5% i Forza Itàlia un 8%, els pitjors resultats de la seva història, i encara que almenys aquesta nit la victòria de la coalició sembla maquillar-los, Salvini haurà d'assumir el seu paper de comparsa de Meloni en l'Executiu, després que el seu partit es quedés molt lluny del 17% de les passades eleccions.
Fracàs progressista
També hauran d'afrontar el fracàs la coalició progressista, a la qual les projeccions li donen un 26,14%, i en particular el líder del Partit Demòcrata (PD), Enrico Letta, que podria ser una de les víctimes electorals després que la formació hagi caigut, segons les projeccions, fins al 18,7%, igualant el seu pitjor resultat històric, el 2018.
"Som la primera força d'oposició i la segona força política i hem de fer una oposició important davant Europa i davant el nostre país en aquest moment delicat", va dir el seu portaveu en la Cambra dels diputats, Deborah Serracchiani, en la primera declaració del PD enfront d'aquest fracàs.
Letta va intentar formar sense èxit un front ampli per a "frenar a la dreta" i els resultats electorals mostren que si s'haguessin aliat el PD, el M5S i els centristes haurien pogut aconseguir-ho, ja que la llei electoral beneficia a les grans coalicions.
Conte sobreviu
Al costat de Meloni, l'altre gran protagonista de la nit és Giuseppe Conte, el exprimer ministre que es va convertir en líder del M5S i que ha aconseguit situar a la formació com el tercer partit del país, amb el 16,5%, per sobre dels sondejos previs i quan semblava abocat al fracàs a causa de les guerres internes.
Els centristes d'Acció, de l'exministre Carlo Calenda, que no ha aconseguit l'escó al Senat pel qual concorria, i Itàlia Viva, de l'ex-primer ministre Matteo Renzi, antic líder del PD, arriben al 7,3%.
Un de les dades més esperades al tancament dels col·legis era el de l'abstenció, ja que es preveia àmplia i així ha estat: un 35% dels italians no van acudir a les urnes, una xifra que es converteix en la més alta en la història dels comicis generals italians, en superar el 27% de 2018.
En particular s'ha notat una baixada del vot en el sud, on, no obstant això, Conte i el M5S han obtingut els seus millors resultats, amb més del 40% dels vots de Nàpols, a causa de la seva lluita per mantenir algunes mesures socials, com la renda de ciutadania per a les persones més vulnerables.
