Itàlia va emprendre ahir un camí, ple d’incògnites, cap a la nova dimensió desconeguda. La coalició encapçalada per Giorgia Meloni, líder del partit d’extrema dreta Germans d’Itàlia, va guanyar les eleccions legislatives amb el 43% dels vots. Mai abans havia passat a la història republicana d’Itàlia. El nivell d’abstenció també es va acostar a nivells rècord, prop d’un 36%, al voltant de 9 punts més que en els comicis anteriors del 2018. Tot i això, la coalició de Meloni es va quedar sense els dos terços dels escons al Parlament, la xifra que necessitaven per modificar la Constitució sense el suport d’altres partits.
El resultat suposa un enorme triomf per a Germans d’Itàlia, un partit que fa quatre anys va aconseguir gairebé el 4% dels vots, i que, per tant, ha multiplicat la potència política per sis. Això situa Meloni com la candidata preferent perquè el president de la República, Sergio Mattarella, li doni l’encàrrec de formar Govern, cosa que hauria de passar a mitjans d’octubre, excepte imprevistos.
La primera víctima, Letta
En el front intern, la primera víctima de la jornada electoral va ser el progressista Enrico Letta, el líder del Partit Democràtic (PD), la formació del qual va obtenir amb prou feines un 19%. Letta va decidir llençar la tovallola i va anunciar que no tornarà a repetir en el càrrec. La decisió serà ratificada en el proper congrés de la formació, que se celebrarà probablement al març. El resultat electoral no treu que Itàlia «ha d’estar al cor d’Europa», va dir Letta en assumir la responsabilitat de la derrota.
Segons alguns analistes, els candidats a succeir-lo serien l’actual ministre del Treball, Andrea Orlando, o Stefanno Bonaccini, el governador d’Emília Romanya, que fa dos anys va derrotar la Lliga de Matteo Salvini quan va intentar conquerir aquesta regió italiana. Tot i que també apareix en aquesta llista la lloctinent de Bonaccini, Elly Schlein, una italoamericana molt aplaudida per les franges més esquerranes del PD i que també ha esdevingut una icona LGTBQ+.
Però el cap de Letta podria no ser l’únic que rodarà després d’aquests comicis. L’espasa de Dàmocles també penja sobre Salvini, el partit del qual amb prou feines va obtenir el 8,8%, un 8,6% menys que el 2018. El líder ultradretà fa temps que no viu el seu millor moment, amb l’ala de la Lliga institucional i més propera als orígens autonomistes del partit manifestant en reiterades ocasions el malestar per les contínues sortides de to del seu líder. Per citar un dels que integren aquest grup: Luca Zaia, el poderosíssim governador de Véneto: «Cal analitzar seriosament aquest resultat», va avisar.
Diferent és el cas de Forza Italia, que, malgrat que la seva agonia ja es consideri un fet, ha caigut menys del que s’esperava i per això (encara que això val també en part per a la Lliga) mantindrà cert poder de negociació dins de la coalició liderada per Meloni. De fet, una certesa és que Germans d’Itàlia no podrà governar sense els seus aliats. Per això potser, com també ho havia fet immediatament després de consolidar-se la seva victòria, Meloni va mantenir certa moderació, encara que sense renunciar a la simbologia nacionalista.
«Aconseguirem que els italians se sentin novament orgullosos de ser italians», va escriure la líder ultradretana en un pamflet, en què també va aparèixer embolicada en la bandera italiana. «És el temps de la responsabilitat. El temps en què si es vol formar part de la història, cal comprendre la responsabilitat que tenim davant de desenes de milions de persones», havia dit anteriorment.
Més de 7 milions de vots
Una eufòria, la de Meloni, atorgada per les xifres. De fet, segons el recompte, el nombre de vots aconseguits per Germans d’Itàlia va superar els 7 milions, equivalent al 26%. Una xifra significativa en ser pràcticament igual al total dels consensos obtinguts per tots els partits de la coalició de centreesquerra. Un conglomerat de partits, aquest, del qual -a més del PD- també formaven part Esquerra i Verds, Més Europa i Empeño Cívico, el partit de Luigi Di Maio, l’actual ministre d’Exteriors. La seva antiga formació, els 5 Estrelles, també va perdre més de la meitat del consens en els comicis.
En les properes setmanes, serà el president Mattarella qui haurà de jugar el paper d’àrbitre. Com estableix la llei italiana, s’haurà de reunir amb els partits i vetllar per assegurar que el nou Govern estigui en línia amb la Constitució italiana, i els principis i els valors de la Unió Europea. I Mattarella ja ha demostrat que és un líder dur. Tant és així que, el 2018, va rebutjar Paolo Savona, aleshores candidat de la Lliga per exercir com a ministre d’Economia. I va ser necessari buscar una altra persona.
