Des del començament de la invasió russa d’Ucraïna, dos corrents d’opinió han conviscut als passadissos de poder del Kremlin: la facció de l’«operació militar especial» i la facció de la guerra. La primera ha advocat per mobilitzar únicament soldats professionals amb l’esperança de mantenir el conflicte en els marges de la societat russa i preservar així una mena de normalitat en el dia a dia del país. La segona, en canvi, apostava per una mobilització total acompanyada de mesures extraordinàries per posar tant l’economia com la societat plenament al servei de l’esforç bèl·lic.
Durant molts mesos Vladímir Putin es va aferrar a la primera opció, però les recents derrotes de les seves tropes a Ucraïna l’han obligat a canviar de rumb amb el reclutament d’un mínim de 300.000 reservistes. «Ha sigut una decisió difícil per a Putin perquè l’ha posposat tant com ha pogut, malgrat la pressió de l’Exèrcit perquè involucrés tota la societat en la guerra», afirma l’investigador del Crisi Group, Oleg Ignatov, establert a Moscou fins que l’enduriment de les lleis contra la dissidència el van obligar a exiliar-se. «L’annexió dels territoris ocupats no ha sigut més que el pretext per justificar la mobilització i la presumible escalada militar que s’acosta».
L’Exèrcit rus no controla del tot ni una de sola de les quatre regions ucraïneses on aquesta setmana van concloure els «referèndums» a punta de pistola organitzats per les autoritats ocupants. Tots ells saldats amb ‘suports’ a la integració en la Federació Russa que oscil·len entre el 88% i el 99%. Ni Donetsk ni Lugansk, que conformen el Donbass a l’est, ni Kherson ni Zaporíjia, al sud. Però res d’això impedirà aquest divendres a Putin firmar la seva annexió del 15% del territori ucraïnès, una annexió contrària al dret internacional que ni tan sols països amics com Sèrbia o la Xina es disposen a reconèixer.
«Putin està mirant de canviar la dinàmica del conflicte perquè està perdent la guerra des de fa algunes setmanes», assegura Nicolás de Pedro, especialista en Rússia de l’Institute for Statecraft, amb seu a Londres. «Amb l’annexió pretén crear la ficció que els territoris ocupats són tan russos com Moscou, cosa que suposadament canviaria la seva naturalesa jurídica i política». Dit d’una altra manera, el Kremlin pretén convertir la seva agressió militar en una guerra defensiva i donar credibilitat a les seves amenaces per fer servir armes nuclears a Ucraïna, constantment repetides pels seus dirigents. «Si la nostra integritat territorial es veu amenaçada, Rússia farà servir tots els mitjans a la seva disposició (per defensar-la)», va dir Putin la setmana passada.
Amenaça nuclear per intimimdar Europa
L’espantall nuclear és tècnicament possible, però segons De Pedro, el seu principal objectiu és intimidar Europa perquè pressioni Kíiv a asseure’s a negociar quan millor li van les coses al camp de batalla. Les seves tropes no només han recuperat la regió de Khàrkiv, sinó que continuen alliberant localitats importants al Donbass, mentre continuen aflorant informacions sobre la desmotivació de les tropes russes, la seva falta de pertrets o la seva mala preparació. «Putin necessita una sortida i, de moment, no la té. Amb l’amenaça nuclear mirarà d’espantar els europeus per forçar una negociació», opina l’analista. El seu problema és que, mentre la contraofensiva ucraïnesa continuï donant fruits i Kíiv mantingui el suport ferri de Washington i Londres, aquesta via no sembla que tingui gaire futur.
A Moscou, però, hi ha certa esperança que l’annexió serveixi per corregir alguns dels problemes que ha enfrontat aquests mesos. Començant pels soldats que s’han negat a anar al capdavant perquè els seus contractes només els obliguen a defensar el territori rus. «Al declarar les regions ucraïneses ocupades com a part de Rússia el problema desapareixeria», ha escrit l’analista del Carnegie Endowment, Alexander Baunov. I després hi ha el problema de motivació de la tropa. «Els militars estaran molt més motivats si defensen la sobirania territorial russa que qualsevol regió ucraïnesa sota el seu control», va dir recentment des de l’Acadèmia Russa de les Ciències, Dmitri Trenin, un analista pròxim al Kremlin.
En qualsevol cas, ara el temps sembla córrer en contra de Putin. La seva mobilització de reservistes –la primera des que l’Alemanya nazi va envair la Rússia de Stalin el 1941– ha obert la caixa dels trons a la mare pàtria. Més de 300.000 russos han fugit del país per escapar-se del reclutament. Les cartes de mobilització han arribat també a les bústies d’avis i malalts, i tot sembla indicar que s’estan acarnissant particularment amb les minories ètniques. Els conats de protesta i els aldarulls se succeeixen des de fa dies. «El decret de mobilització és molt ambigu», explica Ignatov des del Crisi Group. «No estableix límits de temps ni restriccions per edat o professions, de manera que el ministeri de Defensa està mirant de reclutar tothom que pot».
De fet, aquesta mateixa setmana, al primer canal de la televisió russa, els seus comentaristes deien que es mobilitzarà un milió de persones, en lloc dels 300.000 que va anunciar el ministre de Defensa. «Com més duri la guerra, més difícil serà per al règim mantenir la pau social. El pes sobre la societat russa és cada vegada més gran», afirma Ignatov.
