«La lluita continua fins a la victòria final», va dir Luiz Inácio Lula da Silva en la nit paulista. El candidat del Partit dels Treballadors (PT) va obtenir el 48,34% dels vots, enfront del 43,27% de <strong>Jair Bolsonaro</strong>. Cinc punts d’avantatge: tota una gesta política per a un home que va passar de ser 585 dies a la presó a sortir una altra vegada a l’arena electoral per evitar la continuïtat de la ultradreta. Tanmateix, amb aquesta diferència no en va haver prou per consumar el miracle d’un triomf petista en la primera volta. «Demà comencem la campanya. Hem de convèncer la societat que no ens va votar», va assenyalar Lula sobre el segon torn del 30 d’octubre. Hauria d’obtenir un suport immediat de Simone Tebet i Ciro Gomes, els candidats que van aconseguir el 4,17% i 3,1%, respectivament, si es vol garantir el seu retorn a la presidència. Tots dos van expressar la seva perplexitat per la magnitud del suport que va tenir el capità retirat a les urnes. Però van evitar donar un suport immediat al seu rival.
«Havia de tenir una petita lluna de mel de tres dies, però haurà d’esperar», va dir Lula als seus seguidors a San Pablo i va dirigir una mirada còmplice a la seva dona, Rosangela ‘Janja’ da Silva, un dels blancs de la campanya de Bolsonaro. L’exmandatari va demanar al seu contendent l’impossible: «un debat programàtic i no sobre la base de les mentides». La història es va tornar a repetir amb Lula: mai no ha guanyat una elecció presidencial en el primer torn. «Tenim una segona ‘chance’ que ens ha donat el poble. Mostrarem el que farem per governar. El dia 30 és molt a prop».
La satisfacció del president
El mateix bolsonarisme s’ha sorprès pel resultat. Les enquestes assignaven al capità retirat un 36% de les adhesions. «Hem crescut bastant; tenim confiança total», va dir Bolsonaro, i va criticar les consultores «mentideres» que li assignaven una derrota segura. «Les enquestes han intentat desmoralitzar la població». El capità retirat va advertir, també, sobre els perills que afrontaria el Brasil si no és reelecte. «Hi ha canvis que poden ser per pitjor, com a l’Argentina, Xile, Colòmbia i Veneçuela. A tots aquests països va empitjorar l’economia». De cara a la segona volta, el mandatari va dir que el Govern i el seu partit, el PL, miraran d’arribar als brasilers que li han donat l’esquena, en especial, als estats del nord-est i Minas Gerais. També va avançar que buscarà establir «bones aliances» amb sectors del centre polític. «Em preocupa que el Brasil perdi les seves llibertats», va expressar finalment, i va deixar entreveure quin serà un dels eixos de la seva campanya: el fantasma del comunisme encarregat pel moderat Lula i la defensa de la família. «Són qüestions molt delicades».
Raons de la remuntada
Bolsonaro es va imposar amb comoditat al sud i va superar les seves expectatives al sud-est, on es troben els estats de San Pablo i Rio de Janeiro. El suport de l’electorat evangèlic i de l’agronegoci no acabaven d’explicar als analistes la magnitud de vots aconseguits. Tampoc l’abast de l’ajut econòmic que l’Estat va destinar als brasilers més pobres. Gomes, amb un passat en la centreesquerra i una intenció de vot de gairebé el 7%, va atacar sense pausa Lula durant la campanya: finalment, part dels seus seguidors van preferir un conservador autèntic i van optar pel capità retirat.
«El ressentiment ha guanyat l’esperança, almenys en la primera ronda. El profund antipetisme d’una part de la societat va postergar aquest dia tant esperat. La segona ronda prolonga l’agonia dels qui estan ansiosos per treure’s aquest jou de l’esquena, aquest pes de les espatlles, aquest malson del son. Alhora, anima la part conservadora dels brasilers a doblar la seva aposta», va afirmar Angela Alonso, columnista de Folha de San Pablo. «Sigui quin sigui el resultat, aquest improbable president ja ha entrat en la història nacional i la seva obra no sortirà fàcilment de la vida i la vista dels brasilers. Bolsonaro serà recordat per les pitjors raons. La seva figura d’antiestatista ineficaç i sense ànima, el perfecte invers del bon governant, perseguirà les generacions futures, que es preguntaran com va ser possible, com aquesta societat va permetre que un desqualificat en tots els ordres la comandés».
El nou Congrés
Bolsonaro ha mostrat una musculatura que posa en alerta el PT i els seus aliats. L’onada de la ultradreta porta al Congrés Sergio Moro, l’exjutge que va condemnar a presó Lula i que després va ser ministre de Seguretat de l’actual Govern per trencar més tard amb el capità retirat. Deltan Dallagnol, l’exfiscal d’aquell judici, anul·lat pel Tribunal Suprem, va ser al seu torn elegit com a diputat federal. També entraran al Parlament la pastora evangèlica Damares Alves, que va ser ministra de la Dona i, a l’assumir el càrrec, va considerar que el color de les dones era el rosa i el dels homes el blau. Alves ha rebut l’entusiasta suport de la primera dama, Michelle Bolsonaro. Tereza Cristina Correa, extitular d’Agricultura i representant de l’agronegoci, va guanyar una butaca al Senat per Mato Grosso do Sud, un dels estats més afligits per la desforestació. L’actual vicepresident i general retirat, Hamilton Mourão, continuarà la seva vida política a partir de l’1 de gener pròxim en la legislatura com a part d’una de les formacions de dreta. L’exgeneral Eduardo Pazuello, considerat un dels responsables del desastre sanitari durant la pandèmia que va matar més de 686.000 persones és un altre dels bolsonaristas de soca-rel premiat a les urnes amb un escó. El conservadorisme tindrà al Congrés prou força per frenar canvis profunds davant una ensopegada eventual el 30 d’octubre.
El que es preveu
Com era d’esperar, i al millor estil del seu model polític, Donald Trump, el suport del qual va rebre des de les xarxes socials, Bolsonaro va posar en dubte la probitat del sistema electoral. «Les urnes electròniques han representat la voluntat popular», li va respondre Alexandre de Moraes, el president del Tribunal Superior Electoral (TSE), diumenge a la nit, envoltat de jutges del Tribunal Suprem i part de la comunitat diplomàtica. La contesa, va afegir, es va fer en pau. La gran pregunta sense resposta a la vista és si el capità retirat tornarà a agitar el fantasma del frau com ho va fer en el primer torn. El que ja se sap que és que posarà a jugar al seu favor tots els recursos de l’Estat i que la ultradreta no pararà de fer proliferar <em>fake news</em>.
