La primera volta de les eleccions brasileres de diumenge va generar d’alguna forma dos guanyadors. Luiz Inácio Lula da Silva va aconseguir el 48,43% dels vots. Va estar a 1,8 milions d’obtenir la presidència i va treure més de sis milions de vots d’avantatge a Jair Bolsonaro. Però el president també va vèncer: les enquestes li assignaven només el 36%. Va obtenir set punts més i està en una posició immillorable per lluitar a la segona volta amb una agressivitat més gran i tots els recursos estatals.
El líder del Partit dels Treballadors (PT) va decidir reiniciar ahir mateix la seva campanya de cara a la disputada contesa del dia 30. «La lluita continua fins a la victòria final», va dir per temperar l’ànim dels seus seguidors, que van oscil·lar entre l’entusiasme i el pànic escènic pel que pot venir. L’exmandatari hauria d’obtenir un suport immediat de Simone Tebet i Ciro Gomes, els candidats que van aconseguir el 4,17% i el 3,1%, respectivament, si es vol garantir la victòria.
Concessions polítiques
Tots dos van expressar la seva perplexitat per la magnitud del suport al capità retirat. Però van evitar donar un suport immediat al seu rival. Tebet és una senadora de Mato Grosso do Sul i està vinculada a l’agroindústria, que l’esquerra considera un dels factors de la desforestació. Lula es veurà obligat a fer concessions polítiques que no estaven en els seus càlculs per sumar el seu suport. En el cas de Gomes, que durant setmanes va preferir atacar el seu exaliat Lula per davant de Bolsonaro, el seu partit, el PDT, amb orígens al centreesquerra, ja va avisar que demanarà el vot a favor del PT.
El tsunami de la ultradreta va ser menor al del 2018, quan el capità retirat va obtenir a la primera volta el 46% dels sufragis. Però aquest detall sembla avui una nota al peu de la «pàgina de la glòria» que promet escriure el bolsonarisme. El seu líder va atribuir el resultat a la seva estratègia reeixida sobre l’economia, que va elevar l’ajuda als sectors socials menys afavorits, alhora que va reduir els preus dels combustibles i la inflació. El Mite, com li diuen, ja va anticipar el to de la campanya: comunisme o llibertat, religió o heretgia, família o ideologia de gènere. Tot i que va parlar amb una insòlita calma diumenge, pocs se’n refien. S’espera una contundència més gran en les seves intervencions.
Míriam Leitão, columnista del diari carioca O Globo, va recordar que, quan al Brasil no irromp un candidat de centre dreta, els sectors més conservadors es mouen cap a la ultradreta perquè és més fort l’antipetisme que tots els gestos de moderació que pot fer Lula.
El bolsonarisme va aparèixer en la política com una expressió antisistema. S’ha convertit en la força parlamentària principal. El PL, el seu partit, tindrà 98 diputats contra 80 del PT. A això cal sumar les altres agrupacions del mateix signe com els Republicans. Les dues cambres del Congrés es radicalitzaran. Allà hi haurà Sergio Moro, l’exjutge que va condemnar a presó Lula i després va ser ministre de Seguretat de l’actual Govern per trencar més tard amb el capità retirat. Deltan Dallagnol, l’exfiscal d’aquell judici, anul·lat pel Tribunal Suprem, va ser elegit com a diputat federal. El Senat acollirà la pastora evangèlica Damares Alves, que va exercir com a ministra de la Dona i, en assumir el càrrec, va considerar que el color de les dones era el rosa i el dels homes el blau. Tereza Cristina Correa, extitular d’Agricultura i representant del lobby de l’agroindústria, va guanyar un lloc a la mateixa cambra per Mato Grosso do Sul. L’actual vicepresident i general retirat, Hamilton Mourão, continuarà la seva vida política a partir de l’1 de gener a la legislatura. L’exgeneral Eduardo Pazuello, considerat un dels responsables del desastre sanitari durant la pandèmia que va matar més de 686.000 persones, és un altre dels bolsonaristes de soca-rel premiat a les urnes. «Els negacionistes de les vacunes obtenen un bon vot per a la Cambra», va assenyalar el diari paulista Estado. L’exministre de Medi Ambient Ricardo Salle, decidit impulsor de la sortida del Brasil de l’Acord de París, és un altre dels diputats electes. El juny del 2021 va dimitir per una investigació de la Policia Federal sobre una trama de contraban de fusta.
Sorpresa i perplexitat
«Aquestes eleccions han mostrat un costat molt fosc de la nostra societat. Estem vivint el moment més difícil des de la redemocratització del Brasil. Va ser increïble el nombre de persones triades per la mentida, per la destrucció de l’Amazònia, pel prejudici, per l’omissió a la compra de vacunes», va expressar Walter Casagrande Jr, columnista de Folha de Sao Paulo.
