Hi ha preguntes tan immenses que, de vegades, el millor és començar per desxifrar el que és bàsic. Potser per això, ja fa diverses dècades, el biòleg suec Svante Pääbo va començar a indagar en la història evolutiva de la nostra espècie, els sapiens, a través de mètodes genètics. Les seves anàlisis han permès seqüenciar el genoma dels neandertals (un dels nostres parents extints), desvetllar l’existència dels denisovans (uns humans que van viure a l’Àsia central) i reconstruir les migracions dels nostres avantpassats fora de l’Àfrica. Aquesta fascinant anàlisi per entendre d’on venim, per què som com som i, sobretot, què ens distingeix de les altres espècies que han pul·lulat pel planeta ha estat guardonada per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia 2022.
Feia almenys un lustre que el guardó no requeia en una sola persona. Però, segons va destacar ahir el comitè del Nobel, el treball de Pääbo ha aconseguit «èxits aparentment impossibles» i «ha fundat una disciplina científica completament nova: la paleogenòmica». «En revelar les diferències genètiques que distingeixen tots els humans vius dels homínids extints, els seus descobriments proporcionen la base per explorar allò que ens fa únicament humans», destaca l’Acadèmia.
Fins i tot abans d’aquest prestigiós guardó, Svante Pääbo (Estocolm, 20 d’abril de 1955) ja era considerat com un dels científics vius més importants del món. El biòleg suec, fill del també premi Nobel de 1982 Sune K. Bergström, és considerat com un dels màxims experts del món en genètica evolutiva. El 2018 va ser guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries pels seus estudis en paleogenètica. En l’esfera personal, Pääbo també ha destacat per ser un dels pocs científics de la seva talla obertament bisexual i compromès amb l’activisme LGBTI.
El Nobel a Pääbo va ser rebut entre grans aplaudiments per part de la comunitat científica. Són molts els experts que el van definir com a «merescudíssim». Eudald Carbonell, codirector d’Atapuerca, va definir el seu «amic» Pääbo: «El seu treball ha contribuït a canviar la nostra perspectiva sobre una espècie molt polèmica, l’Homo neanderthalensis, ja que ens ha permès entendre com ha evolucionat. Per això creiem que aquest Nobel és molt merescut, fruit d’un esforç molt gran tant d’ell com de tot el seu equip», va afegir.
