Quan avui a dos quarts de deu del matí la jutge doni per començat el judici per l’accident de l’Alvia de Santiago, hauran passat nou anys, dos mesos i nou dies des que un tren Alvia va descarrilar en un revolt a l’entrada de Santiago de Compostel·la, a Angrois. Els supervivents i els familiars de les víctimes -van morir 80 persones i hi va haver 144 ferits- van començar llavors una recerca de «justícia i veritat» per al segon pitjor sinistre ferroviari de la història d’Espanya. Almenys en la seva vessant judicial, aquesta veritat es començarà a substanciar avui en un dels edificis de la Cidade da Cultura de Santiago.
Després d’una llarga i sinuosa instrucció -amb imputacions, desimputacions, canvis de jutges i fiscals, informes pericials contradictoris, milers de folis acumulats-, a la banqueta dels acusats s’asseuran dues persones: Francisco José Garzón, el maquinista que aquella vigília del Dia Nacional de Galícia conduïa el tren; i Andrés Cortabitarte, el llavors director de Seguretat a la Circulació de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif). Se’ls acusa de 80 homicidis per imprudència greu professional, 145 delictes de lesions i un de danys. El fiscal demana quatre anys de presó i el mateix període d’inhabilitació, en el cas del maquinista per exercir la seva professió i en el cas de l’exalt càrrec per a qualsevol feina que impliqui «gestió, seguretat o responsabilitat en infraestructures ferroviàries».
El que comença avui és l’acció penal del judici, que s’allargarà fins al 10 de febrer. Quatre dies després començarà la part civil, que determinarà el pagament de les indemnitzacions. Els afectats reclamen el cobrament de danys i perjudicis per un valor de gairebé 57,7 milions d’euros. Aquesta acció civil es dirigeix contra QBE (asseguradora de Renfe); Allianz Global Corporate & Speciality (asseguradora d’Adif); Renfe Operadora, Adif i els dos acusats, José Garzón i Andrés Cortabitarte. Per a aquest segon capítol no hi ha una data límit fixada, tot i que es calcula que podria acabar a mitjans de juny. Seria gairebé un miracle, en tot cas, que la sentència estigués a punt per al desè aniversari de la tragèdia.
L’encarregada de redactar la resolució serà María Elena Fernández Currás, que ha preparat el judici oral i també en dirigirà les vistes. És la titular del Jutjat Penal número 2 de Santiago, lloc des del qual va jutjar un altre cas de gran impacte mediàtic: el robatori del Còdex Calixtí. Per torn, la causa hauria d’haver recalat en el número 1, però el seu responsable és Luis Aláez, que no podia assumir tasques perquè va ser el primer instructor de l’accident. En aquella primera fase de la investigació va arribar a imputar, dues vegades, tècnics i directius d’Adif, però l’Audiència Provincial de la Corunya va revocar les dues decisions. El juny del 2014 va abandonar el jutjat i va prendre les regnes de la investigació Andrés Lago Louro.
Xifres aclaparadores
La magnitud de la tragèdia té el seu reflex en les xifres del macrojudici. Hi ha un total de 446 persones perjudicades, agrupades en 154 acusacions que comptaran amb l’assistència de 110 lletrats i 47 procuradors. 53 persones més no compten amb representació d’advocats i procuradors, de manera que serà el Ministeri Fiscal qui exercirà l’acusació. Una part dels perjudicats del sinistre s’agrupen en les dues associacions de víctimes que es van crear en el seu moment, Apafas i Víctimes Alvia 04155.
Al llarg de les 54 sessions programades passaran per la sala un total de 522 testimonis, 21 testimonis-pèrits (aquells que van presenciar els fets i, alhora, tenen coneixements tècnics sobre la matèria enjudiciada) i 126 pèrits. Tenint en compte la complexitat dels seus informes, durant aquesta primera part penal es preveu que comparegui un per dia, a més d’una mitjana de 15 testimonis i tres testimonis-pèrits. A la fase civil, declararan entre cinc i deu per sessió. Aquests són els plans del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia, però en una causa amb 110 advocats amb dret a interrogar els testimonis resulta arriscada qualsevol previsió sobre terminis.
Per acollir aquesta quantitat d’actors, la Xunta s’ha vist obligada a buscar un espai de gran amplitud. Ha apostat per un dels edificis de la Cidade da Cultura, el CINC, de manera que la veritat judicial es buscarà a menys d’un quilòmetre i mig del revolt d’A Grandeira, on va descarrilar l’Alvia.
