Vox comença a moure fitxes al seu organigrama després de la sonora crisi que va obrir la sortida de Macarena Olona a finals de l’estiu. El Comitè Executiu Nacional (CEN) va rellevar Javier Ortega Smith, una de les persones més reconegudes de la formació des dels seus inicis, al capdavant de la secretaria general i deixarà de ser el número dos del partit després de sis anys en el càrrec. Va ser nomenat el 2016. El que sí va ratificar l’executiva ultra és la seva candidatura a l’alcaldia de Madrid, per la qual cosa tornarà a enfrontar-se amb José Luis Martínez-Almeida.
Qui el rellevarà a la secretaria general serà el diputat al Parlament de Catalunya i candidat a les autonòmiques, Ignacio Garriga. És un dels dirigents a l’alça que ara ocuparà una responsabilitat interna de vital importància.
El màxim òrgan de direcció de Vox va fer ahir aquest sorprenent primer nomenament per als comicis autonòmics i municipals de l’any que ve, encara que ja va dir que estava treballant en les candidatures i preveu aprovar-les totes abans que finalitzi l’any. És també el primer gran moviment orgànic després de la sortida de Macarena Olona, a la qual no unia una relació especial d’amistat amb Ortega Smith.
La versió oficial de Vox passa perquè Ortega Smith va renunciar al càrrec després de conèixer la seva candidatura per centrar-se de ple en la contesa municipal després d’acceptar la seva designació. L’objectiu és «recuperar la llibertat que han perdut els madrilenys acabant amb les polítiques confiscatòries i d’esquerra» que, segons el seu parer, s’han mantingut amb el Govern del PP i Cs.
Ell mateix va comparèixer al Congrés insistint en aquesta postura. Després de confirmar-se la seva candidatura, va insistir a la cambra baixa que les polítiques del PP d’Almeida «no han funcionat», apostant per «acabar amb el Madrid Central i les multes» com més aviat millor.
Abascal va proposar (i el CEN va avalar) que Ortega Smith sigui vicepresident del partit i serà proposat perquè coordini les accions jurídiques del grup parlamentari al Congrés, entre les quals hi ha els nombrosos recursos d’inconstitucionalitat que interposa davant del Tribunal Constitucional.
