Els 27 líders de la Unió Europea i de 17 països veïns ja tenen nou espai de cooperació al continent: una plataforma de diàleg batejada amb el nom de Comunitat Política Europea (EPC en les sigles en anglès), que va començar ahir a Praga, marcada per la guerra a Ucraïna i amb dues notables absències que evidencien l’aïllament que viuen al continent europeu: el president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu aliat bielorús, Aleksander Lukaixenko, convertits en una mena de pàries des de la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer. «El fet que els 44 països convidats hagin decidit participar-hi és un senyal», va celebrar el president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre un fòrum que espira a reunir-se dues vegades a l’any per reforçar la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent europeu.
«Europa té molts problemes ara mateix i necessitem buscar solucions. El problema més gran al qual s’enfronta ara mateix Europa és una guerra agressiva. Rússia segueix en la seva agressió injusta contra Ucraïna. Vladímir Putin no està obert a negociar, el seu únic objectiu és conquerir territori i les accions de Rússia de la setmana passada així ho confirmen», va avisar el primer ministre txec i amfitrió de la trobada, Petr Fiala, en una sessió inaugural en què també van intervenir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski (per videoconferència), el noruec Jonas Store, l’albanès Edi Rama i la britànica Liz Truss.
La idea de crear aquest espai de diàleg va ser llançada el 9 de maig, coincidint amb el Dia d’Europa, pel president francès, Emmanuel Macron, per acostar postures amb països amb aspiració a entrar a la UE, amb veïns que no hi tenen interès fins i tot amb altres que han optat per sortir com el Regne Unit. La resta de líders europeus van avalar la iniciativa i ahir va tenir lloc la sessió inaugural a la sala espanyola del Castell de Praga. A la cita van acudir 44 caps d’Estat i de Govern: els 27 de la Unió Europea (llevat de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen), Albània, Armènia, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Kosovo, Liechtenstein, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del nord, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Ucraïna -representada pel seu primer ministre, Denys Shmyhal, encara que va ser Zelenski qui va prendre la paraula- i el Regne Unit.
Tot i que alguns també tenen picabaralles bilaterals importants, els dos únics veïns que es van quedar sense invitació van ser Putin i Lukaixenko. «Tot el continent europeu és aquí excepte dos països: Rússia i Bielorússia. Això demostra que estan aïllats», va destacar el primer ministre belga, Alexander De Croo.
Per part seva, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va anar fins i tot més lluny, tot afirmant que «aquesta trobada és una manera de buscar un nou ordre sense Rússia. No vol dir que vulguem excloure Rússia per sempre, però aquesta Rússia, la Rússia de Putin, no hi té lloc», va concloure.
Oposició d’Hongria i Sèrbia
No tots els dirigents europeus comparteixen el to utilitzat per Borrell o de Croo. Encara que dimecres Hongria va donar llum verda al vuitè paquet de sancions contra Rússia, el seu primer ministre, Víktor Orban, va fer una crida a «repensar les errònies polítiques de sancions de Brussel·les» perquè no han donat resultat. Una política amb què no combrega la veïna Sèrbia, que, malgrat la pressió internacional, no aplica cap mena de sanció contra Rússia. «Sobre la introducció de sancions ho dic una altra vegada: ni Croàcia ni cap govern no determinaran la política de Sèrbia», va assegurar el seu president, Aleksandar Vucic.
Tot i el to de tots dos, Zelenski va reclamar a tots els seus veïns «unitat» per derrotar «el mal rus» i evitar que els seus tancs avancin també sobre Varsòvia o «de nou sobre Praga».
