Els ocupants de la Casa Blanca han apostat sempre per la contenció a l’hora de descriure els riscos de l’ús d’armes nuclears des de l’octubre del 1962, quan després de 13 dies de l’anomenada crisi dels míssils a Cuba, els EUA i Rússia van evitar un enfrontament atòmic amb una combinació d’estratègia i sort. Tampoc els líders russos en els darrers 60 anys havien fet amenaces directes de fer servir el seu arsenal nuclear. Ara, amb la guerra a Ucraïna desencadenada pel Kremlin al febrer, tot ha canviat, a Moscou i, també, a Washington.
Dijous passat, l’actual president dels EUA, Joe Biden, va fer una declaració notablement directa i alarmant sobre la situació després que el president rus, Vladímir Putin, hagi amenaçat repetidament i deixant poc marge a la interpretació de fer servir les devastadores armes. «No ens hem enfrontat la perspectiva de l’Harmagedon des del president Kennedy», va dir Biden. «Per primera vegada des de la crisi dels míssils de Cuba tenim l’amenaça directa de l’ús d’una arma nuclear si, de fet, les coses segueixen pel camí pel qual van», va assegurar. L’inaudit missatge de Biden contrasta amb el discurs públic que fins ara ha mantingut la seva Administració.
