El Nobel de la Pau 2022 va reconèixer ahir la lluita pels drets humans a Rússia, Ucraïna i Bielorússia, un potent missatge en plena guerra. El comitè noruec encarregat d’escollir el guanyador va premiar l’activista polític bielorús Ales Bialiatski i dues organitzacions de drets humans, la russa Memorial i la ucraïnesa Centre per a les Llibertats Civils, «tres destacats campions dels drets humans, la democràcia i la convivència pacífica», en paraules de Berit Reiss-Andersen, la presidenta.
«Representen la societat civil als seus països. Durant anys han promogut el dret a criticar el poder i a protegir els drets fonamentals dels ciutadans», va explicar el comitè, amb seu a Oslo. «Han fet un esforç extraordinari per documentar els crims de guerra, les violacions dels drets humans i l’abús de poder. Junts demostren la importància de la societat civil per a la pau i la democràcia».
Dura resposta de Moscou
Moscou i Minsk van menysprear el premi i a la nit la justícia russa fins i tot va ordenar l’expropiació de la seu de Memorial a la capital. «Passa a ser propietat de l’Estat», va assegurar el tribunal de Tverskoi.
Bialiatski, de 60 anys, és conegut per la seva tasca humanitària com a fundador del Centre de Drets Humans Viasna, que des del 1996 denuncia la repressió i l’abús de poder del règim liderat per Alexandr Lukaixenko, històric aliat de Vladímir Putin i definit com l’últim dictador d’Europa. Aquest activista va ser empresonat el 2011 i va passar tres anys a la presó acusat d’evasió d’impostos. De moment no pot anar a Oslo a recollir el prestigiós guardó, ja que el 2021 va tornar a ser detingut després de participar en les massives protestes socials contra unes eleccions sota sospita de frau. El comitè del Nobel n’ha demanat l’alliberament.
Per part seva, el Centre Ucraïnès per a les Llibertats Civils és un projecte transfronterer de l’espai postsoviètic que des del 2007 documenta abusos com les persecucions polítiques a Crimea (annexionada per Rússia per la força el 2014) i els crims perpetrats després de la invasió russa d’Ucraïna. A través de Facebook, la seva directora, Oleksandra Matviitxuk, va assegurar ahir que se sentia «feliç» i va exigir que el president rus, el mandatari bielorús «i altres criminals de guerra» compareguin davant un tribunal internacional.
Finalment, Memorial , organització tancada a principis del 2022 després d’anys de persecució per part del Kremlin, és un grup d’activistes en defensa de la memòria històrica i els drets humans que durant 30 anys ha denunciat i posat en relleu els crims comesos contra ciutadans innocents durant l’era soviètica. El 2014 se la va acusar de ser un «agent estranger» i el desembre passat se’n va dictar el tancament per, presumptament, no haver informat d’aquesta etiqueta en una de les seves publicacions a les xarxes. «Aquest premi dóna força moral» en «temps depriments», va assenyalar el president de Memorial International, Ian Ratxinski, abans de recordar «els que estan a la presó», en particular Aleksei Navalni i Ilia Yatxin, opositors russos.
Tot i que aquesta és, probablement, la categoria dels Premis Nobel més difícil de pronosticar, a la llista de favorits també hi havia el polític opositor rus Alekséi Navalni, l’opositora bielorussa Svetlana Thikhanovskaia, el locutor de naturalesa britànic David Attenborough, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’activista mediambiental Greta Thunberg, el papa Francesc, el ministre d’Afers Estrangers de Tuvalu, Simon Kofe, i el Govern d’Unitat Nacional de Birmània.
