Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Putin torna a estendre la por ordenant una pluja de míssils sobre Ucraïna

Les bombes impacten contra infraestructures crítiques i també a zones civils

Els bombers apaguen cotxes incendiats a Kíev al costat d’un cadàver estirat a terra

Els bombers apaguen cotxes incendiats a Kíev al costat d’un cadàver estirat a terra / REUTERS

Ricardo Mir de Francia

ODESSA

La relativa normalitat recuperada per les ciutats ucraïneses més allunyades del front en els darrers mesos va quedar enterrada ahir amb una pluja de míssils llançats per Rússia contra les principals urbs del país. Una dotzena de ciutats van ser atacades a primera hora del matí, quan la gent es dirigia a la feina i els escolars posaven rumb a l’escola, en l’atac de dimensions més grans des de les primeres setmanes de la invasió. Míssils de creuer i drons kamikaze van atacar infraestructures crítiques, però també espais civils com un parc infantil o un concorregut pont a la capital. El president rus, Vladímir Putin, va justificar després els bombardejos com un acte de represàlia contra el recent atemptat contra un tram de l’estratègic pont que uneix Rússia amb l’annexionada península de Crimea.

Els atacs van causar almenys 11 morts i 87 ferits, segons la policia ucraïnesa, molts a Kíev, que no patia bombardejos des del juny, aleshores contra zones residencials. Aquesta vegada, però, van caure al centre de la capital. «La gent està molt espantada i molt desconcertada perquè no han atacat llocs estratègics sinó zones aleatòries del centre, com un parc o el barri universitari on hi ha el Ministeri d’Educació», deia Katerina Hora, una productora de màrqueting de 22 anys.

Un dels set míssils va caure a només 200 metres de casa seva. Molts vianants es van amagar als túnels del metro o als soterranis dels comerços. «Els carrers tornen a estar buits. Ha tornat la por a la ciutat. De sobte, és com si haguéssim tornat al 24 de febrer», afegia referint-se a la data de l’inici de la invasió russa.

Les bombes van caure a tota la geografia ucraïnesa. Des de Khàrkiv, al nord-est, fins a Lviv i Ivano-Frankivsk, a l’oest, Dnipro, al centre, o Mikolaiv i Zaporijia al sud. I alguns, llançats des del mar Negre, van creuar l’espai aeri de Moldàvia, segons van denunciar les autoritats. Els míssils es van acarnissar amb particular duresa contra les infraestructures essencials del país, des de subestacions elèctriques a torres de comunicacions, en un intent aparent de glaçar encara més l’horitzó hivernal que afronta el país. A diverses regions es van registrar apagades, va caure el servei d’internet i es va tallar l’aigua calenta.

Hores després, el Ministeri d’Energia ucraïnès va anunciar que deixarà d’exportar electricitat a la Unió Europea fins que pugui estabilitzar les xarxes. «Volen estendre el pànic i el caos destruint el nostre sistema energètic», va afirmar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. «Avui el món ha tornat a veure la veritable cara de l’Estat terrorista que està matant la nostra gent», va afegir Zelenski.

L’escalada militar russa arriba en ple retrocés de les forces del Kremlin al camp de batalla. Des de principis de setembre han perdut prop de 6.000 quilòmetres quadrats, segons diverses fonts, i això caldria unir la humiliació que va patir Putin l’endemà del seu 70è aniversari, quan un camió-bomba va destruir un tram del pont de Kertx que uneix Crimea amb Rússia, una infraestructura essencial per al proveïment de les tropes russes a les zones ocupades del sud.

Pressionat cada cop més pels seus propagandistes i l’ala dura del poder rus perquè incrementi la cruesa del seu correctiu després de les derrotes al front, el Kremlin ha culpat Kíev de l’«atemptat terrorista» contra el pont, un episodi que no ha estat reivindicat pel Govern ucraïnès malgrat l’alegria amb què va ser celebrat. Putin va dir ahir que «aquest crim» no podia quedar sense càstig. «Si continuen els intents de dur a terme atacs terroristes al nostre territori, la resposta serà severa i a l’alçada de les amenaces que afrontem. Ningú ho hauria de dubtar», va afegir.

Senyal de debilitat

Als carrers ucraïnesos alguns veuen els bombardejos massius d’ahir -almenys 75 míssils, 41 dels quals haurien estat interceptats, segons el ministeri de Defensa ucraïnès- com un signe de debilitat de Putin. «No és més que una rebequeria de ràbia que no mostra més que debilitat», afirmava l’historiador Babitx Oleksandr a Odessa.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents