Foziyeh diu que per a ella tot ja ha canviat. Fa un mes, quan sortia al carrer, aquesta jove de l’Iran acatava les normes, piulava, s’enfadava, però es cobria el cabell en sortir, i el seu afany de protesta no anava més enllà de queixar-se amb les seves amigues i patir en l’ansietat conjunta de saber que la realitat podria ser una altra.

Però en un mes, des del passat 16 de setembre, les coses han canviat. Ara quan va al carrer, Foziyeh ja no es cobreix el cabell. Ja no. «Veig la gent que em mira caminar amb el cap alt i sense cobrir-me, i veig que pensen que soc molt valenta. Però la veritat és que cada segon que camino pel carrer sense hijab moro de por», diu aquesta jove.

«I penso en què em passaria, com em defensaria si els basijs -el cos paramilitar iranià encarregat de reprimir les protestes i la població violentament- m’ataquessin. I no penso que per això sigui valenta. De fet tremolo. Cada segon. Però ho faig perquè ja no crec que sigui una protestant. Soc una lluitadora, encara que no lluiti físicament», diu Foziyeh, el nom real de la qual és un altre.

Per a ella, i per a milers de joves iranianes, tot va canviar el 16 de setembre. Aquell dia, Mahsa Amini, de 22 anys, va ser declarada morta en un hospital de Teheran tres dies després que la policia de la moral la detingués per portar el seu vel «incorrectament».

Les autoritats iranianes asseguren que Amini va morir ella sola, d’un atac al cor, i que ningú la va tocar. La seva família assegura que el seu cos estava ple de cops i blaus, i que la jove va ser assassinada pels propis agents, que la van apallissar primer al cotxe patrulla i, després, a comissaria.

«Dona, vida, llibertat»

Pocs es van creure la versió del Govern: la seva mort va despertar la fúria de milers, i les ciutats iranianes, des de fa un mes, esclaten en contra del hijab obligatori i del règim teocràtic de la República Islàmica. El lema d’aquestes manifestacions és «Dona, vida, llibertat», però també és «Mort al dictador» -en referència a l’aiatol·là Alí Jameneí- i «Mort als basijs».

Amb el pas de les setmanes, la repressió ha anat en augment. Segons el Centre per als Drets Humans a l’Iran, una ONG iraniana amb seu a Noruega, 201 persones han mort ja per la repressió policial i dels basijs. Entre els morts, segons aquesta organització, hi ha 28 menors. Les morts es concentren, sobretot, en l’última setmana. Les autoritats han començat a reprimir les manifestacions amb armes d’assalt i foc real. I les detencions es compten per milers.

Dins del poder a l’Iran, cada vegada són més els que critiquen la duresa «excessiva» de la repressió contra les protestes, i hi ha alguns que fins i tot es mostren oberts, encara que tímidament, a perseguir menys en el futur l’ús del hijab obligatori.