La guerra llançada per Rússia a Ucraïna va centrar la primera jornada de la visita d’Estat dels Reis a Alemanya. En plena onada d’atacs amb drons suïcides contra Kíev, Felip VI va avalar «de manera infrangible la independència, sobirania i integritat territorial d’Ucraïna» i va defensar la resposta davant una «agressió» injustificable.
En el discurs abans del sopar d’honor que va organitzar el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, al palau de Bellevue (Berlín), el Rei va assegurar que els governants no han d’«ignorar» la crisi econòmica i social que està causant la guerra i han de prendre mesures per garantir la «cohesió social».
L’executiu alemany va anunciar al setembre un macroplà de 200.000 milions en ajudes públiques per ajudar ciutadans i empreses a mitigar l’impacte de la factura energètica. La inflació va escalar en aquest país fins al 10% el setembre passat. El Govern espanyol ha mobilitzat per ara aquest any 35.000 milions.
«[L’espanyola i l’alemanya] Som societats del benestar en què la llibertat de mercat es complementa amb la justícia social. Per això, no hem d’ignorar les inquietuds i les preocupacions que la difícil situació econòmica està provocant en molts ciutadans. S’han d’adoptar amb decisió les mesures necessàries per respondre aquestes pors. És fonamental mantenir la cohesió social, davant les amenaces als fonaments de les nostres democràcies», va declarar a l’inici d’un àpat amb les autoritats germanes.
Sense esmentar Putin
En el seu discurs, Felip VI va denunciar, com va fer al matí en la primera trobada amb Steinmeier, la «dramàtica» situació que viu Ucraïna i va assegurar que ningú ha de subestimar «la força» que té la UE per respondre a la «greu amenaça» que suposa Vladímir Putin, a qui no va esmentar.
El Rei també va destacar el bon moment de les relacions bilaterals entre els dos països i va batejar el 2022 com «l’any de les trobades», per la coincidència de tots dos en la reacció a la crisi derivada de la guerra i la petició que França cedeixi i construïu el gasoducte Midcat, per connectar la península Ibèrica amb Alemanya i que l’hidrocarbur pugui fluir cap al país germànic, un gran dependent del gas rus.
