A Krivyi Rih saben el que és estar a punt de la catàstrofe. Ara fa poc més d’un mes, 14 míssils de creuer russos van impactar durant tres dies contra la presa hidroelèctrica de Karatxun, situada al costat d’aquesta ciutat industrial del centre-sud d’Ucraïna, on va néixer el seu president, Volodímir Zelenski. Els míssils Iskánder i hipersònics utilitzats en l’atac, segons les autoritats locals, van destruir una de les comportes de l’embassament i l’aigua va començar a fluir a un ritme de 240 litres per segon en direcció als dos districtes de la ciutat enganxats a l’embassament . «Probablement l’objectiu era inundar aquests barris i matar milers de persones per crear el pànic», assegura Sergii Miliutin, tinent d’alcalde de la ciutat. «En aquests dos districtes hi viuen 150.000 persones. Podria haver estat la massacre més gran de civils des d’Hiroshima», afegeix.
Un centenar d’habitatges van acabar negats i una vintena de carrers evacuats, però podria haver estat força pitjor si l’operació llampec per segellar la comporta amb 100 tones de pedra i argila no s’hagués completat en temps rècord. «Si haguéssim trigat 24 hores en lloc de 16, els dos districtes s’haurien inundat. L’aigua hauria arribat a l’alçada d’un segon pis», diu l’home que va liderar aquella operació, Oleksandr Vilkul, enginyer de formació i cap de l’Administració Militar de la ciutat. «Vam estar molt a prop d’una catàstrofe».
Ucraïna és una guerra d’alt risc. I no només per als bàndols en conflicte. Des que va començar la invasió russa, el Kremlin no ha deixat d’invocar la possibilitat de recórrer a armes nuclears a territori ucraïnès, una amenaça que se sustenta en els dos milers d’armes nuclears tàctiques que, segons la intel·ligència dels Estats Units, té al seu arsenal. Per no parlar de les estratègiques, més abundants i encara més tremebundes.
Però aquest és només una part del pastís radioactiu, perquè des de fa mesos es combat als voltants de la central nuclear de Zaporijia, la més gran d’Europa. La central continua operada per centenars de treballadors ucraïnesos, però continua sota control de les forces russes des del març i les dues parts s’acusen d’haver-la atacat repetidament amb artilleria. Ucraïna afegeix a més que hi ha armament pesat rus al seu perímetre i l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica no es cansa de repetir que «la situació és insostenible».
Cada dia sembla que el nivell de risc varia. Els seus sis reactors fa setmanes que estan apagats, però la central necessita un subministrament constant d’electricitat per mantenir-los freds i evitar el desastre. I ahir va tornar a quedar únicament connectada als generadors externs d’emergència, després que els bombardeigs russos tallessin l’accés a la xarxa elèctrica. «Els últims dies els invasors russos han bombardejat tot el territori, atacant deliberadament subestacions connectades les línies d’alta tensió que alimenten les centrals atòmiques», va explicar Energoatom. Tant Kíev com les diferents regions han elaborat plans de contingència per preparar potencials evacuacions de població.
