Si no fos perquè Rússia està destruint Ucraïna i la vida de milions de persones, aquesta guerra seria un filó per a l’humor negre, com la Guerra Civil espanyola ho va ser per a Gila o el franquisme per a Berlanga. Petropavlivka és un llogaret de 400 ànimes, ara la meitat, on les cabres passegen en parelles per la carretera i els veïns es desplacen amb bicicleta amb lleteres penjades del manillar. Un llogaret de pagesos com els d’abans, dels que passen gana quan vénen mals temps. Només té una escola, ara destruïda pels bombardeigs, i camps interminables de gira-sol i cereal. Aquesta localitat polsegosa de gent humil va ser ocupada el passat 24 de maig per les tropes russes. La guerra havia arribat a la granja i un munt de pobres diables amb l’uniforme rus creien haver pres el Reichstag.
Les forces ocupants es van instal·lar a les cases buides del poble, deixades per aquells que van posar rumb a Europa o a altres regions més segures d’Ucraïna després de començar la guerra. Hi havia militars russos, però també molts militars de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, una regió separatista de l’est ucraïnès. I particularment els primers van arribar amb una seriosa «empanada» mental al cap, segons els veïns, producte de la propaganda del Kremlin, però també d’un desconeixement profund del lloc on van ser enviats. «Deien que buscaven nazis i soldats del batalló Azov. I jo els deia que s’havien equivocat de poble, que aquí només hi viuen 200 persones», explica Viktor Davidok amb una ganyota de sorpresa. Però el que li va causar més estupor és quan els russos van començar a dir que «en menys d’una setmana matarien [Stepan] Bandera», la figura més controvertida del nacionalisme ucraïnès. «Però si es va morir fa més de mig segle, els deia jo sense sortir de la meva sorpresa», explica ara aquest agricultor que té la pell torrada i porta un xandall i un barret de llana. Bandera va ser assassinat per la KGB a Munic l’any 1959. A Rússia està considerat un nazi i ha passat a ser una de les armes llancívoles predilectes per a la seva propaganda, que sol referir-se als ucraïnesos com a «banderes» i «ukronazis».
A Ucraïna, en canvi, la seva figura ha estat rehabilitada, malgrat el seu radicalisme d’extrema dreta i el seu antisemitisme. Bona part del país el veu ara com un patriota que per sobre de tot va lluitar per la independència del país. I en aquestes segueixen els seus compatriotes tantes dècades després, ara intentant defensar una llibertat que va arribar el 1991 després de la dissolució de la URSS. «No teníem llum, però des que el poble va ser alliberat he vist el que els russos van fer a Butxa i altres llocs d’Ucraïna», assegura Mikola Davidok, el germà de Viktor. «En aquest poble ens han tractat decentment. Ni ens van torturar ni ens van maltractar, però la veritat és que estaven bastant perduts. Un soldat em deia que pensaven arribar a Odessa en un dia, quan es troba a més de 400 quilòmetres», afegeix davant dels seus camps. Petropavlivka i altres llogarets veïns del nord de Jerson, als marges occidentals del riu Dniéper, van ser alliberats per les forces ucraïneses a partir del 6 d’octubre.
Però és una zona que no s’ha acomiadat de la guerra. Les explosions d’artilleria aixequen núvols negres a uns centenars de metres del llogaret i un caça rus descarrega un parell de quilòmetres al sud, a sobre del front. Les batalles del darrer mes han destruït bona part de la línia elèctrica que alimentava la regió. Pels camps grocs de blat hi ha projectils d’artilleria clavats com a estaques i tot està extremadament sec. És com si una plaga bíblica de pols s’hagués estès sobre aquestes terres. «Els avions russos no s’internen gaire en el cel ucraïnès, però al front de les regions que ocupen els atacs sobre les nostres forces són diaris. Donen voltes, descarreguen i se’n van», afirma Alexander Opel, un dels soldats de la brigada ucraïnesa que va recuperar aquesta zona.
Moral elevada
De moment, mantenen la posició mentre no arriba una ordre de dalt per avançar. La moral és elevada entre les seves tropes. Un explica que confien a recuperar tota la província de Jerson abans de finals d’any, però insisteixen que els falten armes i blindats. «Europa no entén que si viu sota cels segurs és perquè nosaltres els estem defensant», diu Opel abans d’assenyalar el vell jeep destartalat amb què evacuen morts i ferits. A l’escola contigua esperen diversos taüts, creus i corones de flors. «Són per al següent», diu el militar ucraïnès.
Si bé a Petropavlivka la destrucció és mínima, a Miroliubivka, uns 15 quilòmetres al nord, amb prou feines queda una casa amb la teulada dreta. Va ser una de les zones de la contraofensiva i els atacs creuats van ser inclements. També l’actitud de les forces russes i els seus aliats separatistes, que van ocupar el llogaret durant mesos. «Ha estat una experiència horrible», diu Volodímir, un pagès de 21 anys que va enterrar la seva àvia fa uns dies, després que un projectil rus caigués al menjador de casa seva, ja amb el llogaret sota control ucraïnès.
