Els neandertals, igual que els humans, també vivien en comunitats, cultivaven les seves tradicions i compartien la seva vida amb els seus éssers estimats. Molt s’ha escrit sobre la vida d’aquests homínids extints amb els quals vam conviure fa desenes de milers d’anys, ¿però què sabem exactament sobre el tipus de vida que portaven aquests éssers prehistòrics? ¿Com eren les seves famílies i, sobretot, quin tipus de relacions mantenien amb els seus congèneres? El primer retrat genètic d’una família neandertal, publicat ahir a la revista Nature, revela una història inèdita entre nous parents extints.
L’estudi, liderat per investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya), presenta una anàlisi genètica de 13 individus neandertals les restes dels quals van ser trobades a dues coves del sud de Sibèria (el jaciment de Txagyrskaya i el d’Okladnikov).
Aquesta anàlisi suposa, per ella mateixa, una fita en l’estudi dels neandertals. Des del 2010 fins ara, només s’havien seqüenciat els gens de 18 individus d’aquesta espècie. La investigació acabada de publicar afegeix més d’una desena de retrats genètics per comprendre la vida i evolució d’aquests homínids.
També aporta dades inèdites que permeten entreveure com podria haver estat la convivència entre neandertals.
La família neandertal que protagonitza l’estudi va viure fa uns 54.000 anys a les terres que ara coneixem com a Sibèria. La seva història s’ha reconstruït gràcies a 14 anys d’investigació i la troballa de més de 80 fragments ossis i prop de 90.000 artefactes de pedra.
Material extraordinari
Segons expliquen els responsables de l’estudi, som davant d’un dels conjunts més grans de fòssils neandertals mai trobats fins ara. També és la primera vegada que s’analitzen individus d’aquesta espècie amb una relació de parentiu entre si. Per això la història explicada per aquests gens mostra un retrat inèdit de les vides d’aquests homínids.
Aquesta família neandertal estava composta per set homes i sis dones, dels quals hi havia vuit adults i cinc nens. Entre ells hi havia un pare i la seva filla adolescent i almenys dos parents de segon grau: un nen i una dona adulta amb qui compartia el 25% dels seus gens, per la qual cosa es creu que podria haver estat la seva cosina, la seva tia o la seva àvia. L’anàlisi d’una variant genètica coneguda com a heteroplàsmia, que només persisteix en un petit nombre de generacions, suggereix que aquests individus devien haver viscut alhora. És a dir, no només eren familiars sinó que també eren coetanis.
«El fet que estiguessin vivint alhora és molt emocionant. Això significa que probablement provenen de la mateixa comunitat. És la primera vegada que podem utilitzar la genètica per estudiar l’organització social dels neandertals», explica l’investigador Laurits Skov, expert de l’Institut Max Planck i primer autor d’aquest estudi».
Segons manté l’anàlisi, tot apunta que aquests neandertals eren descendents de les poblacions europees (d’Alemanya o l’Europa de l’Est) que van migrar cap al nord del continent. No tenien parentiu amb els denissovans, els misteriosos homínids trobats en terres siberianes. Les restes fòssils trobades a la cova de Txagyrskaya mostren una sèrie de rutines i costums d’aquesta família prehistòrica.
Caçar bisons i cavalls
Aquests neandertals caçaven cabres salvatges, cavalls, bisons i altres animals que pul·lulaven per la zona. També es desplaçaven desenes de quilòmetres al voltant a la recerca de matèria primera per elaborar els seus instruments de pedra. Es creu que els neandertals vivien en petites comunitats (entre 10 i 30 individus per grup) interconnectades amb altres comunitats pròximes.
Una de les troballes més sorprenents d’aquest estudi és la història d’incest en la família. Segons apunten els investigadors que han liderat aquest estudi, les anàlisis genètiques d’aquests individus neandertals apunten a una diversitat genètica sorprenentment baixa entre els membres d’aquesta família. «És molt més baix que el registrat en qualsevol altra comunitat humana antiga o actual. De fet, és més semblant al que passa entre animals al caire de l’extinció», apunta l’estudi.
Una altra dada inèdita sobre la vida dels neandertals té a veure amb les migracions dels individus. Els experts expliquen que en la família analitzada hi havia més diversitat genètica mitocondrial (característica transmesa per les mares) que diversitat del cromosoma Y (transmès per línia paterna). Això suggereix que les dones eren les que més migraven dins la família neandertal.
«Aquest estudi proporciona una imatge concreta de com podria haver estat una comunitat neandertal», explica Benjamin Peter, un dels autors de l’estudi acabat de publicar. «Tota aquesta informació fa que els neandertals em semblin molt més humans», conclou l’expert.
