En aquest darrer lustre del procés ha nascut un subgènere, que és el dels Pressupostos Generals de l’Estat i ERC. I aquest any, com ja va passar l’anterior, s’ha produït un nou pols entre el Govern central i els republicans al voltant de si Esquerra presentava o no una esmena de totalitat al projecte de l’executiu de Pedro Sánchez. I com ja va passar el 2021, ERC, a darrera hora, ahir no la va registrar al Congrés. De la mateixa manera van actuar EH Bildu i el PNB, que tampoc van posar traves al fet que els comptes comencin a tramitar-se a la cambra baixa, encara que això no significa que el PSOE i Unides Podem ho tinguin ja tot fet. L’aprovació definitiva arribarà al desembre i tant els independentistes bascos com els catalans van advertir que hi ha temps per negociar i que no hi haurà un xec en blanc.
Els que sí que van presentar propostes de devolució dels comptes van ser PP, Vox, Ciutadans, Junts, CUP, Foro Asturias i els diputats expulsats d’UPN. «Són uns Pressupostos irreals i electorals», va afirmar la portaveu dels populars, Cuca Gamarra. Tot i això, els escons de tots aquests grups no sumen prou per tombar-los, així que dijous que ve, en el debat de totalitat, no hi haurà suspens i el procés de tramitació es posarà en marxa quan finalitzi la sessió. L’estat d’ànim a les files republicanes va anar fluctuant al llarg de la negociació davant de l’«immobilisme» del PSOE en la qüestió «antirrepressiva». I en aquest camp, l’exigència d’ERC és la reforma del delicte de sedició, una iniciativa que compta amb el suport d’Unides Podem, ja que el tipus penal espanyol està desfasat si es compara amb el règim existent als altres països capdavanters de la Unió Europea. La reforma del delicte de sedició és una de les formes pràctiques que tenen les dues parts per plasmar el desig republicà, que és aconseguir una cistella de mesures legislatives «que tinguin el mateix efecte que una amnistia», segons apunta sempre Pere Aragonès.
Tot i que sap que, després de la ruptura amb Junts al Govern, la Moncloa té una mica més de poder negociador, ja que el PSC pot acabar sent clau al Parlament. Des de Brussel·les, on va participar en el Consell Europeu, el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, va valorar l’«estabilitat» del Govern espanyol davant les convulsions a altres països veïns (en referència al Regne Unit i Itàlia) i va agrair el suport als grups que no van demanar la devolució dels Pressupostos. Preguntat per la premsa sobre si acontentarà Esquerra amb la modificació del delicte de sedició, va repetir una vegada més que ell està disposat a homologar-lo al d’altres països europeus, perquè és un «compromís personal» de la seva investidura, però no en veu una majoria suficient al Congrés. Segons fonts socialistes, es refereix al fet que les posicions per modificar el Codi Penal en aquest punt difereixen si es parla amb Junts o ERC, amb Unides Podem o amb En Comú Podem. El president d’ERC, Oriol Junqueras, li va respondre des d’un acte a Sant Joan Despí hores després: «La mateixa majoria que va servir per a la investidura i per a Pressupostos és perfectament capaç de votar una reforma del Codi Penal», va deixar anar. El líder republicà va defensar que s’està negociant pas a pas, més enllà del paquet purament polític amb avenços en la «desjudicialització», com la reversió de l’infrafinançament i el compliment dels compromisos en matèria d’infraestructures.
Una de les claus de l’acord que ha permès l’aval d’ERC ha estat fixar mecanismes de control a l’execució de les inversions pressupostàries de l’Estat. El 36% del 2021 i el 16% del 2022, fins al juny, van indignar els republicans perquè són sabedors que es converteixen en material llancívol per a Junts en la batalla per desprestigiar qualsevol diàleg amb l’Estat.
Igual que ERC, EH Bildu i el PNB no esmenaran a la totalitat els pressupostos. Aquests últims van assolir un acord per renovar la llei quinquennal de la quota en els mateixos termes que l’actualment vigent, un pacte que no tanca una negociació que «segueix oberta». Per part seva, EH Bildu, menys contemporitzador, ha advertit que aquesta renúncia a vetar els comptes «no determina la posició final» i ha recordat que els vots de «les forces sobiranistes d’esquerra» són «imprescindibles» per aprovar els comptes.
