La Xina s’oposa a les armes nuclears. El missatge el va transmetre ahir el president, Xi Jinping, al seu homòleg alemany, Olaf Scholz, però el destinatari és Moscou. Tots dos van destacar a la reunió la cooperació Pequín-Berlín en uns temps convulsos, en una aparent resposta als que acusen la diplomàcia alemanya de prioritzar els propis interessos.

«La Xina rebutja l’amenaça de l’ús de l’arma nuclear» per «evitar una crisi al continent euroasiàtic», va dir Xi segons la transcripció de l’agència oficial Xinhua. També va insistir en la necessària estabilitat d’aliments i subministraments, tots dos alterats per la guerra a Ucraïna. També va repetir la seva oposició al conflicte i el seu suport a qualsevol iniciativa de diàleg, però l’al·lusió concreta a les armes nuclears, quan molts analistes alerten del perill que Rússia hi recorri, segurament va acontentar Brussel·les i Washington. Tots dos havien acusat Scholz de trencar la disciplina comuna amb el viatge a la Xina.

Proves PCR

La visita suposa el retorn de la diplomàcia xinesa a la normalitat. Scholz és el primer líder del G-7 que trepitja la Xina en gairebé tres anys de pandèmia. El president i els seus acompanyants van haver de sotmetre’s a dues proves PCR abans de volar, van ser rebuts per personal en vestit d’aïllament integral a l’aeroport pequinès, on se’ls va sotmetre a una altra prova, i van esperar a l’hotel fins rebre els resultats negatius. És un protocol compatible amb la política de zero covid i més digerible que les llargues quarantenes.

El viatge, a més, reprèn les trobades presidencials amb un líder d’Occident en un context polaritzat per la guerra d’Ucraïna. Va ser criticat per Washington, frustrada per la desobediència alemanya a l’hostilitat que reclama cap a la Xina. I també des d’Europa, on les veus que demanen una política de defensa independent han estat ferides en els últims mesos per les que veuen Pequín com un soci de Moscou malgrat tots els equilibris de la diplomàcia xinesa. Scholz va rebutjar el suggeriment del president francès, Emmanuel Macron, de visitar conjuntament Pequín per subratllar la imatge d’unitat europea. També s’han sentit queixes a Alemanya, des de l’oposició i la coalició de Govern, que temen que s’estigui avançant cap a la dependència econòmica de la Xina després de la traumàtica experiència amb Rússia.

Aquest context delicat explica els esforços de Scholz per ressaltar que el viatge a Pequín no busca trencar l’ordre mundial sinó apuntalar-lo. «Ara podem parlar de manera concreta i directa a la cara i respondre als reptes que el món està afrontant i als de les relacions bilaterals entre Europa i la Xina», va dir a Xi. «Destruir la confiança política és fàcil però recompondre-la és difícil i requereix esforços de totes dues parts per cuidar-la», li va respondre el president xinès.

Scholz s’enfronta amb un context complicat. Els estralls causats pel creixent desacoblament amb Rússia han castigat la seva economia, i el remei més a mà, i probablement únic, és enfortir els llaços amb la Xina, tot i les crítiques rebudes.