Pallisses incessants, tortura física i psicològica, gana, amuntegament i privació d’atenció sanitària. És l’infern que la metgessa voluntària Iúlia Paievska va patir durant els tres mesos de captiveri en un centre de detenció rus. «En el meu cas em van torturar amb descàrregues elèctriques», denuncia. «En general, la violència física era constant i arbitrària. Ens colpejaven per qualsevol motiu amb uns tubs que tenien», relata, amb la veu entretallada, la doctora ucraïnesa.

Paievska, de 53 anys, va visitar Viena per explicar els seus mesos de captiveri a representants de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), i denunciar així el tracte inhumà que reben els presoners ucraïnesos per part de l’Exèrcit rus.

La voluntària, coneguda a Ucraïna amb el sobrenom de Taira, un personatge del videojoc World of Warcraft, és famosa al seu país. El 2014 va fundar un grup de metgesses voluntàries, anomenat Els Àngels de Taira, que atén ferits al Donbàs.

Entre el 2018 i el 2020 va ser responsable d’un hospital militar a Mariúpol i després va continuar treballant com a voluntària. Després de la invasió russa el 24 de febrer i el setge de Mariúpol, va ajudar civils a fugir de la ciutat sotmesa a constants bombardejos.

Condicions terrorífiques

En els seus tres mesos de malson -va ser capturada el 16 de març-, a la regió ocupada de Donetsk tampoc no es va poder comunicar amb el seu marit i la seva filla. La seva posada en llibertat el 17 de juny, convertida en un símbol de resistència, va ser anunciada pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Paievska relata que va ser confinada en solitari i durant deu dies no va poder prendre la seva medicació per a la tiroides. Després va haver de compartir una cel·la de només 12 metres quadrats amb 21 dones més. Només hi havia deu llits i els guàrdies els impedien asseure’s o descansar durant el dia. La violència física era constant.

«Quan algú es posava malalta a la nostra cel·la ho passàvem malament perquè sabíem que si algú entrava ho faria repartint cops», assenyala. Paievska explica que les condicions dels centres on va estar eren terrorífiques, que no comptaven amb roba d’abric adequada i que els malalts no rebien cap tractament mèdic.

I relata el cas de dues dones que van sobreviure a un atac de cor tot i que l’únic que van obtenir per recuperar-se va ser el permís d’asseure’s. També les condicions higièniques eren lamentables: «En tres mesos només em vaig poder dutxar una vegada», explica. «Quan les dones es dutxaven ho feien a la vista dels guàrdies masculins. Això era per a moltes una enorme humiliació i les afectava psicològicament», afegeix.

Pèrdua de 15 quilos

Paievska va perdre més de 15 quilos a causa de la manca d’aliments. Tampoc no hi havia productes d’higiene bàsics: «No ens van donar ni pasta de dents, ni raspall, res. Tampoc tovalloles», denuncia.

Moltes de les seves companyes tenien problemes psicològics per aquesta situació: «Buscaven humiliar-nos de manera constant», sosté, i explica que els feien cantar l’himne rus o lemes prorussos a cada moment o les insultaven assegurant que eren «nazis» i «feixistes».

Era una forma de «deshumanitzar-nos», indica, i afegeix que no pot explicar molts altres detalls per por de perjudicar presoneres que encara segueixen en mans russes.

Ni la Creu Roja ni l’ONU

Paievska denuncia que ni la Creu Roja, ni l’ONU, ni cap organització internacional han pogut accedir als centres de detenció russos a les zones ocupades d’Ucraïna i demana a la comunitat internacional augmentar la pressió sobre Rússia.

La voluntària sap que el fet de ser una persona coneguda i haver difós unes imatges del seu treball abans de ser capturada li va permetre entrar en un intercanvi de presoners.

El dia abans de ser detinguda, Paievska va entregar una targeta de memòria, amb més de 200 GB en imatges que documentaven la seva feina atenent tota mena de ferits, a dos periodistes de l’agència nord-americana Associated Press que van aconseguir sortir de Mariúpol.

Paievska confia que els responsables d’aquest tracte inhumà puguin respondre davant de la Justícia ucraïnesa en el futur. «Si aquests crims no es castiguen es tornaran a cometre. Interessa a tothom que aquestes conductes es castiguin», exposa.

El relat i les experiències coincideixen amb les denúncies que l’ONU ha fet sobre els maltractaments a presoners ucraïnesos en centres de detenció russos. Dimarts, una missió d’observadors de drets humans de les Nacions Unides que treballa a Ucraïna va corroborar «amb un marge considerable de certesa» una sèrie de tortures per part de les forces russes i dels seus aliats, mitjançant mètodes que inclouen descàrregues elèctriques, pallisses o cremades. Els experts de Nacions Unides asseguren que encara que hi ha tortures de presoners a tots dos bàndols, les del costat rus són de caràcter «sistemàtic».