La UE accepta a Croàcia en zona Schengen, però no a Romania i Bulgària

Els ministres d'Interior de la Unió Europea (UE) han donat aquest dijous llum verda a l'ampliació de la zona Schengen a Croàcia a partir del pròxim 1 de gener, mentre que Bulgària i Romania hauran de continuar esperant.

"L'àrea Schengen està creixent per primera vegada en més d'una dècada gràcies a la presidència de la República Txeca del Consell de la Unió Europea. Els ministres han aprovat la filiació de Croàcia a partir de l'1 de gener de 2023!", ha informat la presidència txeca en el seu compte oficial en Twitter.

La comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha dit que Bulgària i Romania també mereixen entrar en la zona Schengen, però no van aconseguir el suport per unanimitat necessari per a formar part d'aquest espai de lliure circulació de persones i mercaderies.

Entrar a Schengen dona a Croàcia molts avantatges i el repte de la immigració

Una dècada després de la seva entrada a la UE, Croàcia s'incorporarà l'1 de gener de 2023 no tan sols a la zona euro sinó també a l'espai Schengen, un canvi que aporta molts avantatges, sobretot comercials, però també el repte d'haver de controlar la frontera exterior de la unió.

Per al govern conservador, Croàcia passarà a formar part "d'un club d'elit, de 15 països que estan al mateix temps a la UE, l'OTAN, Schengen i l'eurozona".

Desapareixeran els controls entre les fronteres amb Eslovènia i Hongria, mentre que es reforcen amb la veïna Sèrbia, Bòsnia Hercegovina i Montenegro.

Respecte als aeroports, l'entrada a Schengen es completarà el 26 de març.

"Croàcia serà més forta, resistent, protegida, menys exposada, més atractiva, segura, fiable per a tots els que volen negociar, invertir, i ser turistes a Croàcia", va arribar a dir el primer ministre Andrej Plenkovic fa unes setmanes.

Empenta turística

Croàcia, on el sector turístic aporta un de cada cinc euros del Producte Interior Brut (PIB), serà encara més atractiva per als visitants estrangers, destaca també el director de l'Oficina de Turisme croat, Kristijan Stanicic.

"A més de l'aspecte de la seguretat, un altre avantatge és que els turistes de la UE arribaran als seus balnearis preferits a Croàcia ja sense embussos i llargues esperes a les fronteres. Tampoc hauran de comprar kunas (la moneda nacional)", destaca.

Millor transport i comerç

L'associació de transportistes per carretera de Croàcia (UHCP) també s'alegra pel canvi. "Els nostres camions esperaven en els passos fronterers cap a Eslovènia quatre, sis, fins i tot deu hores, i una cosa similar teníem també a la frontera amb Hongria. Esperem que això ara acabi", destaca el director d'UHCP, Vladimir Jurcec.

La lliure circulació de mercaderies afavorirà el comerç, segons s'estima, especialment si es té en compte que més del 70% del comerç exterior de Croàcia es realitza amb països membres de la UE.

El gran repte: els immigrants

Mentrestant, el país haurà de protegir una llarga frontera exterior de la UE, amb més de 1.350 quilòmetres de longitud i impedir allà l'entrada d'immigrants il·legals.

Especialistes de l'agència europea de fronteres (Frontex) han participat en l'entrenament d'uns 6.000 policies croats que hauran de controlar els 1011 quilòmetres d'una frontera amb Bòsnia i Hercegovina, els 318 quilòmetres amb Sèrbia i els 23 amb Montenegro.

La ruta balcànica des de l'Orient Mitjà cap als països rics de la UE és un camí tradicional de contraban i tràfic de persones.

Per això, Eslovènia adverteix que podria introduir controls de frontera després de l'entrada de Croàcia a l'espai Schengen en cas d'una major pressió migratòria.

Segons dades del ministeri de l'Interior de Croàcia, el 2022 van entrar uns 36.000 immigrants il·legals, un 145% més que el 2021.

L'ONG croata Centre d'Estudis per la Pau (CMS) s'oposa a l'entrada de Croàcia en la zona Schengen, ja que denuncia que a la frontera croata es violen de manera sistemàtica els drets humans amb il·legals i violentes "devolucions en calent".