Els líders progressistes no es pronuncien

Pedro Castillo no va tenir qui escrivís a favor seu a l’Amèrica Llatina. Els líders progressistes amb prou feines van balbucejar lamentacions sobre el que havia succeït amb la institucionalitat peruana i el comportament de les elits. Les raons del laconisme estan relacionades amb les pròpies accions del mestre rural. El president destituït s’havia autocondemnat des del moment que va intentar dissoldre el Congrés.

Luiz Inácio Lula da Silva, que va provar personalment la medicina de la conjura amb la presó i el judici polític contra la presidenta Dilma Rousseff, el 2016, va prendre una cautelosa distància dels successos que durant quatre hores van sacsejar el Perú. L’home que, en nom del Partit dels Treballadors (PT) assumirà per tercera vegada la presidència del Brasil, va dir que havia seguit «amb molta preocupació» els fets que van conduir a la «destitució constitucional» de Castillo.

El que va dir Lula no va ser menor. Segons el seu parer, tot es va resoldre en el marc de les institucions republicanes. «Sempre s’ha de lamentar que un president elegit democràticament tingui aquest destí, però entenc que tot es va desenvolupar dins dels motlles constitucionals». En aquest sentit, Lula va fer una crida a totes les forces polítiques peruanes a treballar juntes.

«Els seus propis errors»

El colombià Gustavo Petro també va intentar fer una anàlisi cautelosa del que havia passat. Tot i que va recordar que «Pedro Castillo, per ser professor de la Serra i president d’elecció popular va ser arraconat des del primer dia», van ser els seus propis errors els que van contribuir a la caiguda.

«No va aconseguir la mobilització del poble que el va triar, es va deixar portar a un suïcidi polític i democràtic». Tot i les seves crítiques, Petro va considerar que l’exmandatari, que serà jutjat per sedició, mai no va poder dirimir a favor seu la disputa que mantenia amb un Congrés desprestigiat i manejat per la dreta.

«Quan el vaig conèixer intentaven entrar al Palau de Govern per detenir la seva dona i la seva filla. Em va rebre espantat. Ja es desenvolupava un cop parlamentari en contra. Em vaig sorprendre que es quedessin tancats al palau, aïllats del poble que els va triar», va recordar Petro. La seva debilitat d’origen el va portar pel sender permanent de l’error. «Es va equivocar en intentar utilitzar l’article de la Constitució peruana que permet dissoldre el Congrés que ja havia decidit destituir-lo sense respectar la voluntat popular».

El Govern xilè encapçalat pel president Gabriel Boric, que havia anunciat un viatge a Lima per assistir a la cimera dels països de l’Aliança Pacífic, va exhortar a preservar la institucionalitat per resoldre els conflictes. «El nostre país fa una crida emfàtica a que es respectin els drets humans i les llibertats fonamentals i reafirma el seu compromís amb la democràcia i el diàleg», va assenyalar el Ministeri de Relacions Exteriors de Xile. L’Argentina també va expressar la seva «profunda preocupació» i va exhortar a protegir l’«ordre constitucional».

El mexicà Andrés Manuel López Obrador va reconèixer la seva intenció de donar asil polític a Castillo, una vegada que el seu motí va fracassar. Sobre el desenllaç de la crisi va assenyalar: «Vam lamentar molt el que va passar perquè des que va guanyar legalment i legítima, Castillo va ser víctima d’assetjament per part dels seus adversaris, sobretot les elits econòmiques i polítiques».

Subscriu-te per seguir llegint