Croàcia entra al 2023 amb la incorporació a l'euro i a l'espai Schengen

Croàcia rep el 2023 amb l'adopció de l'euro com a moneda i la seva incorporació a l'espai Schengen, una fita important per a aquest país que es va unir a la Unió Europea fa una dècada.

Amb el canvi de la kuna, fins ara la divisa nacional, a l'euro, Croàcia es converteix en l'estat número 20 que comparteix moneda comuna. L'últim país a fer-ho va ser Lituània el 2015.

Croàcia va haver de complir amb una sèrie de regles de governança fiscal i econòmica per adoptar la moneda única. El tipus de canvi serà 7,5345 kunes per euro, i el canvi serà gratuït fins a finals de 2023 a tots els bancs del país.

Encara que l'euro entra en vigor com a moneda oficial aquest diumenge, 1 de gener, els croats tenen un període de transició que s'allargarà fins al 14 de gener, en el qual podran pagar amb totes dues monedes.

Sota els tractats de la Unió Europea (UE), tots els estats membres, a excepció de Dinamarca, estan obligats a unir-se a l'euro tan bon punt compleixin els requisits, però alguns com Suècia, Polònia o Hongria no han manifestat la voluntat política de fer-ho.

Primera ampliació de la zona Schengen des de 2011

L'última ampliació Schengen va ser el 2011, quan es va incloure a Liechtenstein. Amb la seva incorporació, els ciutadans croats poden desplaçar-se per la zona Schengen sense passaport.

Tant el canvi de moneda com la seva inclusió a l'espai Schengen poden suposar un 'boom' turístic per Croàcia, que atrau turistes per les seves platges al llarg de la seva costa adriàtica i per la ciutat medieval de Dubrovnik.

L'eliminació dels controls a les fronteres com Eslovènia i Hongria i per als ferris a Itàlia també facilitaran l'arribada de turistes i viatgers de negocis. No obstant això, les persones que arribin al país en avió no es beneficiaran dels avantatges de l'espai Schengen fins al 26 de març.

Les estadístiques del país mostren que, entre gener i novembre, Croàcia va rebre 16 milions de visitants estrangers, prop dels 17,3 milions que va rebre en el seu any rècord, 2019, abans de la pandèmia.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, té previst fer aquest diumenge una visita simbòlica a la frontera entre Eslovènia i Croàcia, a les localitats d'Obrezje i Bregana.

L'adopció de l'euro arriba en un moment complicat, amb la guerra a Ucraïna, augment del cost de l'energia, problemes en la cadena de subministraments i la inflació disparada a tot Europa.

La taxa d'inflació de Croàcia es va situar al novembre en el 13,5%, per sobre de la mitjana de la UE, en el 10,1%. El comissari de Comerç de la UE, Valdis Dombrovskis, basant-se en experiències prèvies, espera un augment de preus d'entre el 0,1% i el 0,3% després de l'entrada en circulació de l'euro.

El mitjà termini, no obstant això, s'espera que aquesta situació es vegi compensada per costos de conversió de moneda més baixos i taxes d'interès també més baixes. Les previsions estimen que la inflació de Croàcia caigui al 5,7% el 2023.

Per part seva, els croats creuen que els comerciants arrodoneixin a l'alça en la conversió de preus. L'Eurobaròmetre d'abril va mostrar que el 55% dels ciutadans estaven a favor de l'euro, mentre que el 42% en contra.

Els croats han viscut durant dècades amb un sistema de doble divisa. Des que en la dècada dels 70 molts croats es van traslladar a Europa Occidental, sovint a Alemanya, per feina i amb l'arribada massiva de turistes es va normalitzar pagar en marcs alemanys, i després en euros, els habitatges, els cotxes i altres béns d'alt preu.