Espanya i França tanquen a Barcelona un front comú davant la Unió Europea

Un nou eix dins de la Unió Europea (UE) va néixer ahir a Barcelona. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van aprofitar la cimera entre Espanya i França per segellar una aliança amb escassos precedents basada en la cooperació i la sintonia entre els dos països. A curt, mig i llarg termini. «Fins ara només es parlava de l’eix francoalemany. Ara també hi haurà un eix hispanofrancès», van explicar a la Moncloa. Els dos presidents van signar un nou tractat d’amistat, en què van reforçar més que mai els seus vincles i van pactar intentar arribar a partir d’ara a Brussel·les amb una «posició comuna» davant les «grans decisions» que allà es prenen, però també van compartir anàlisis en qüestions més concretes i urgents.

Per exemple, com reaccionar davant el pla d’estímuls aprovat pel president dels Estats Units, Joe Biden, una de les principals preocupacions que té la UE. Dotat amb prop de 370.000 milions de dòlars, la iniciativa del president nord-americà busca combatre la inflació i afavorir les inversions verdes i les empreses implantades als EUA. Els estats membres de la UE temen, amb raó, els efectes negatius que el pla pot tenir sobre la competitivitat de les seves economies, ja que funcionarà de manera molt més àgil que el lent engranatge europeu, però no acaben d’aconseguir una entesa sobre com fer-li front.

Sánchez i Macron van mostrar les seves cartes amb claredat durant la compareixença posterior a la cita bilateral. «Europa ha de donar una resposta ferma. Celebrem que els EUA s’incorporin a la transició verda. Però hem de trobar un acord on aquest compromís no signifiqui la desindustrialització d’Europa. I alhora, també hem de fer els deures a dins. Cal resoldre l’embull burocràtic de la Comissió Europea, perquè hi hagi procediments molt més àgils», va dir el president espanyol.

Per la seva part, Macron va compartir el diagnòstic. «Els EUA han decidit accelerar la descarbonització de la seva economia. Això ens afecta. Tots dos som conscients que cal reaccionar de manera molt proactiva. Volem mecanismes ràpids com els dels Estats Units, no fragmentar la UE. Mobilitzarem diners nacionals i europeus», va dir.

En el fons, es tractava de la primera aplicació pràctica del tractat que tots dos mandataris acabaven de signar minuts abans. Anomenat l’Acord de Barcelona, Espanya només en té un d’anàleg amb Portugal; França, amb Alemanya i Itàlia.

És a dir, Espanya i França intentaran anar de la mà en tot moment a una Europa que a causa de la guerra d’Ucraïna i el pla dels EUA, va dir Sánchez, es troba en un «moment crític». I en el mateix sentit, una iniciativa que té un valor simbòlic enorme. «Almenys una vegada cada tres mesos i per rotació», explica el tractat, un membre del Govern «d’una de les parts serà convidat al Consell de Ministres de l’altra part».

Reunits al Museu Nacional d’Art a Catalunya després de saludar el president, Pere Aragonès, que va optar per marxar ràpidament per no assistir als himnes d’Espanya i França, tocats per la banda de l’Exèrcit, Sánchez i Macron també van assegurar anar en la «mateixa direcció» per a una reforma del mercat elèctric que, va dir el líder del PSOE, creuen que ha de ser aprovada «en els propers mesos».

Interconnexió elèctrica

Dins l’àmbit energètic, el tractat d’amistat també destaca l’aposta per l’H2Med, una gegantina infraestructura que connectarà la capital catalana i Marsella a través d’un hidroducte. Si la UE decideix a finals d’aquest any donar el vistiplau i finançar-lo, estarà a punt el 2030 i transportarà prop de dos milions de tones d’hidrogen verd anuals. «Les parts reafirmen el compromís de desenvolupar els projectes d’interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d’interconnexió energètica i facilitar-ne l’avaluació i el desplegament», recull l’Acord de Barcelona.

Dins una cimera marcada per aquesta sintonia, també hi va haver algun aspecte en què no es va aconseguir avançar. El més important, la reobertura de vuit llocs fronterers als Pirineus, que França manté tancats per por de la immigració. Espanya volia sortir de la cimera amb aquest compromís, però no va ser possible. Els ministres d’Interior dels dos països crearan ara un grup de treball conjunt per explorar solucions.