La manifestació contra la cimera evidencia la divisió independentista

Junqueras abandona l’acte protegit pels seus i entre esbroncades i crits de «traïdor» i «Puigdemont, president» d’una vintena d’exaltats

Tensió entre manifestants i Mossos d’Esquadra davant d’El Corte Inglés. | MANU MITRU

Tensió entre manifestants i Mossos d’Esquadra davant d’El Corte Inglés. | MANU MITRU / Xabi Barrena. Barcelona

Xabi Barrena. Barcelona

No hi ha constància que Pedro Sánchez, veient les imatges dels concentrats a la plaça de Carles Buigas, davant de la font de Montjuïc, fes acte de contrició per aixecar acta de defunció al procés. Però el que és segur és que a les orelles li va arribar que l’acte als peus de les columnes de Josep Puig i Cadafalch, que va arribar a l’avinguda de Maria Cristina, (6.500 persones segons la Guàrdia Urbana, 30.000, per a l’organització) va suposar una mostra més de la divisió entre unilateralistes i pactistes dins del sobiranisme.

Una manera fina de definir el «tots contra ERC» (a excepció d’Òmnium) que, aquesta vegada, va pujar un esglaó per la presència entre els concentrats del president d’ERC, Oriol Junqueras. La primera convivència del líder republicà amb l’unilateralisme irredempt, després de la seva absència a la Diada unitària, per voluntat del seu partit de desmarcar-se de l’unilateralisme de l’ANC, i en les anteriors per estar empresonat per l’1-O.

Aquesta concentració es va desenvolupar sense incidents, a diferència de la marxa posterior, la dels CDR, en què un miler de persones van circular entre Montjuïc i la plaça de Sant Jaume, passant pel consolat de França. Després d’alguns episodis de tensió amb els policies que custodiaven el mateix consolat, els Mossos d’Esquadra van carregar contra alguns participants.

«Vade retro, que hi ha el mossèn!». Junqueras finalitzava les declaracions als mitjans, davant del Caixaforum, quan un grup de jubilats va passar al costat del remolí de cables. Com bé preveien els republicans, Junqueras va ser el focus d’atenció de part dels manifestants. Però tampoc no cal exagerar. Tensió, la justa, la que poden provocar una vintena de vociferants assistents. Això sí, si les mirades fossin dards…

Entre el gran fred regnant i la gran quantitat d’assistents amb bastons d’esquí de fons, la superfície que envolta la font de Montjuïc semblava Baqueira Beret o un anunci de la candidatura olímpica de Barcelona 2034. Les condicions en què es va desenvolupar l’acte semblaven dissenyades per Félix Bolaños, el ministre de la Presidència que no es cansa de proclamar que el procés és cosa del passat. El dia, feiner, l’hora, nou del matí, i la temperatura, 5ºC, van donar com a resultat una acte desangelat.

Manifestació confederada

Tot i que anunciada com una manifestació unitària, la concentració es va conformar més com una federació o confederació de grups, amb assistents arremolinant-se al voltant de la bandera de la seva entitat (més de 30 van subscriure el manifest) o partit (ERC, Junts i CUP). Junqueras, envoltat de càrrecs, militància i un grup de les joventuts d’ERC que tenien com a missió sortir al pas, com a dur defensa, davant de qualsevol incursió sonora que els unilateralistes intentessin perpetrar a territori republicà.

I van haver d’esforçar-se més d’una vegada, perquè els espontanis s’acostaven per deixar anar un «botifler» o un «traïdor» El president d’ERC va ignorar els crits i va repartir salutacions i conversa amb els càrrecs i els militants. Quan s’escoltava algun crit fora de lloc, les joventuts recorrien al repertori anti-espanyol més vintage.

El record a l’expresident

També hi va haver records per al president Pere Aragonès, a qui no pocs van titllar de «majordom» i, fins i tot, un de més castís, de «palanganer», per allò de trobar-se al MNAC donant la benvinguda a Sánchez i a Emmanuel Macron. I es va cridar, com qui diu als nassos del mateix Junqueras, allò de «Puigdemont, el nostre president». Durant la lectura del manifest, només 15 metres van separar Junqueras de la presidenta de Junts, Laura Borràs. Ella i el diputat Francesc de Dalmases acompanyaven el matrimoni Torra. Els líders republicà i postconvergent ni es van veure. Ni es van voler veure. Ni es van saludar. Ni es van voler saludar.

El moment més tens es va produir quan, com estava previst, Junqueras va abandonar l’acte, poc abans de les 10. Un parell de desenes de persones el van seguir, a distància, amb tota la bateria de sinònims de «traïdor», desitjant-li el retorn a la pres. Junqueras se’n va anar just quan el sol començava a dominar l’àrea de concentració. Sánchez i Macron ni havien arribat al MNAC.