Aquestes són les 8 cançons finalistes del Benidorm Fest 2023

Després de dues nits de música, el Benidorm Fest 2023 ja té els seus vuit finalistes. Entre els artistes escollits per competir pel cobejat lloc de representant espanyol a Eurovisió s’han colat ritmes molt variats, des de balades i rock ‘ciberpunk’ fins a pop i trap amb tocs flamencs, segons exposa El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Aquests són els vuit candidats que aspiren aquest dissabte 4 de febrer (La 1, 22.00 hores) a aconseguir el bitllet per a Liverpool, la ciutat britànica on se celebrarà el mes de maig vinent el veterà festival europeu de la cançó.

‘Quiero arder’, d’Agoney

L’ex ‘triunfito’ i guanyador de ‘Tu cara me suena’ va ser el gran triomfador de la primera semifinal del Benidorm Fest, amb 161 punts, imposant-se als seus rivals. La cançó li permet lluir la seva capacitat vocal i, de passada, és tota una clatellada a l’homofòbia. Aquest ‘Arde’ que tant repeteix en la tornada vol tancar la boca dels que tantes vegades li van dir que cremaria a l’infern per ser gai. «No vaig descobrir que l’homosexualitat es veia com el dimoni i el seu destí era l’infern fins que vaig ser escolanet», ha confessat al festival.

‘Yo quisiera’, Alice Wonder

El pop indie de la cantant que va emocionar la reina Letizia en l’homenatge a les víctimes de la pandèmia no va passar desapercebut en la primera semifinal. Va ser la segona cançó més votada amb 119 punts, un més que Fusa Nocta. L’artista madrilenya volia generar un moment de pau amb aquesta esquinçadora balada en què ella començava al piano sobre uns fons del cel ennuvolat i flaixos de llums. A l’escenari el van acompanyar quatre coristes.

‘Mi familia’, Fusa Nocta

Era una de les grans favorites abans de la semifinal, però no va passar del tercer lloc en la primera semifinal, amb 118 punts. Explota com ningú l’‘efecte Rosalía’, fusionant trap i flamenc. La coreografia també recorda la diva catalana, en una actuació que comença pujada al capó d’un cotxe i sonant, de fons, un àudio d’una nena (la seva cosina). La seva cançó defensa a mort la família.

‘Arcadia’, de Megara

La cantant d’aquesta banda de ‘fucksia rock’, com a ells els agrada anomenar-se, va fer broma en la primera semifinal prometent txutxes a qui els votés. I van aconseguir colar-se en el grup dels finalistes amb una contundent aposta amb tocs ciberpunks i amb referències al metavers que va aconseguir un total de 111 punts, col·locant-los en la quarta posició de la nit. El rock no és un gènere gaire habitual a Eurovisió, però ha donat uns quants guanyadors, com els finlandesos Lordi i els italians Maneskin.

‘Eaea’, de Blanca Paloma

La il·licitana, l’única repetidora del certamen perquè també va arribar a la final de l’any passat, va lluir poder a l’escenari amb la seva aposta de cançó de bressol flamenca. Li va reportar 167 vots en la segona semifinal, amb els quals va ser la vencedora de la nit i la favorita tant per al jurat professional com per al públic. Només li va faltar arrasar en el vot demoscòpic, en què va convèncer una mica més Vicco.

‘Nochentera’, de Vicco

La cantant de Tiana (Barcelona) es va col·locar al segon lloc del rànquing de la segona semifinal, amb 135 punts. El seu ‘Nochentera’ va donar tot el que prometia: un disc-pop que convida a ballar i que segur que sonarà molt a les discoteques, arribi o no a Eurovisió.

‘Quiero y duelo’, de Karmento

L’abanderada de la Mancha (d’Albacete, per ser més exactes) es va guanyar l’accés a la final amb la seva aposta folka que recorre a les seves arrels. Va ser la tercera més votada de la nit de la segona semifinal amb 112 punts, però la segona favorita per al públic (només superada per l’exultant Blanca Paloma).

‘Inviernos en Marte’, de José Otero

La potent veu del canari que ha aconseguit l’èxit a Mèxic abans que a Espanya (una cosa semblant al que li va passar a Mónica Naranjo o a La Quinta Estación) el va colar a la final de dissabte. La seva balada de desamor el va col·locar com el quart artista més votat de la segona semifinal, amb 105 punts.