Punt final al permís patern per avortar al 16 anys

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitivament aquest dijous a la llei de l'avortament que elimina l'obligació de tenir permís patern a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat. La norma ha tornat a la cambra baixa després que el Senat incorporés modificacions entre les quals un apartat impulsat pel PSOE i Més País, relatiu a la responsabilitat institucional, per evitar protocols anti-avortament com el que va plantejar Castella i Lleó. El nou apartat estableix que les administracions públiques competents "vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar" la "formació de la seva voluntat".

La nova llei ha obtingut el suport de 185 diputats entre els quals PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, CUP, Bildu o PNB. S'hi han oposat PP, Vox i Cs. La votació en el ple arriba després que el Tribunal Constitucional hagi avalat tretze anys després l'anterior llei de 2010 aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que els populars van recórrer.

La norma que ara substituirà la de 2010 elimina l'obligació de tenir permís patern per avortar a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat, suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris per interrompre l'embaràs i pretén garantir que la intervenció es pugui fer a la sanitat pública en centres a proximitat del domicili de les dones. A més, inclou les baixes per regles doloroses i el finançament públic de les pastilles anticonceptives d'última generació.

En el debat d'aquest matí a la cambra baixa, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha defensat aquesta "ampliació dels drets sexuals i reproductius de les dones" i ha alertat que el camí de la norma "no acaba amb aquesta votació ni amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat". "Hi haurà resistències en la seva aplicació igual que amb totes les lleis feministes", ha dit, i ha advertit que caldrà "treballar molt" per garantir que aquests drets es fan efectius.

Aval del TC a una llei de terminis

El nou TC de majoria progressista va avalar fa una setmana l'anterior llei de l'avortament. El Constitucional no es va pronunciar sobre el fet que les menors de 16 i 17 anys no hagin d'obtenir permís patern perquè aquesta possibilitat va ser eliminada el 2015 en la reforma que va fer el govern del PP de Mariano Rajoy.

El TC sí va donar llum verda al model de terminis que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit, i fins a la 22 si existeix risc "greu" per a la salut. La nova llei manté els mateixos terminis i va més enllà posant fi a l'obligació de rebre informació i esperar tres dies que contenia el text de Zapatero.

La norma anterior a la de 2010, de 1985, era una llei de supòsits, és a dir, que només permetia avortar en casos de violació, malformacions o perill per a la salut física o mental de la mare. Arran de la decisió del TC, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha fet un gir defensant el model de terminis que va recórrer el seu partit el 2010, un pronunciament que ha estat criticat per Vox i el sector ultracatòlic dels populars.

Impacte de la polèmica a Castella i Lleó

Després que el govern de PP i Vox a Castella i Lleó plantegés crear un protocol que limitava aquest dret, introduint l'obligació d'oferir a les dones una ecografia en 4D del fetus, escoltar el batec d'aquest i atenció psicològica abans de la intervenció, el Senat va aprovar una esmena que responia a aquest intent fallit de la ultradreta.

Finalment, Castella i Lleó va rectificar, però els grups parlamentaris a la cambra alta van aprovar aquest apartat que pretén obligar qualsevol administració pública a "garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l'embaràs en els termes d'aquesta llei". En la comissió d'Igualtat, tots els grups -també el PP- van votar a favor de l'esmena que es va incorporar en el text final.