Un científic espanyol crea un medicament que podria frenar diversos tipus de càncer

La farmacèutica estatunidenca Nuvectis Pharma ha tancat tots els tràmits per crear un nou medicament, la pastilla NXP900, capaç de frenar diversos tipus de càncer. Es tracta d'una fita històrica en la recerca d'aquesta malaltia que emana del treball del científic espanyol Asier Unciti Broceta, director del laboratori Institute of Genetics and Cancer de la Universitat d'Edimburg.

Doctor en Química Mèdica i nascut a Algesires (Cadis) el 1976, Unciti explica que aquesta troballa és el resultat d'una investigació que va néixer el 2010: "Des del principi, enfoquem la recerca en la proteïna SRC, que està involucrada en uns certs tipus de càncer. Relativament aviat, vam fer un descobriment d'un fàrmac amb un compost que inhibeix aquesta proteïna", la qual cosa els va portar a patentar la troballa el 2015.

La investigació liderada per Unciti se sumava a les que s'havien anat produint fins llavors en la comunitat científica. "Quan nosaltres descobrim un inhibidor, ja existien en el mercat inhibidors que s'estaven utilitzant per a la leucèmia, que inhibien altres proteïnes. La diferència és que mai s'havia aconseguit crear un fàrmac que funcionés per combatre el càncer".

La seva troballa ha suposat, de fet, un canvi de paradigma en les conclusions que fins llavors havia adoptat a nivell mundial la investigació contra el càncer: "El que hem demostrat nosaltres és que les altres medicines anteriors no feien el treball d'inhibir aquesta proteïna. Per això la indústria farmacèutica no feia nous medicaments. Això ha provocat que hagi trigat tant a arribar la meva píndola, perquè hem anat contra corrent, tractant de demostrar que el que estava inventat no funcionava".

Aquest resultat ha portat a l'equip d'investigació d'Edimburg a realitzar en els últims anys assajos preclínics en animals: "Està aturant en molts ratolins tumors com a càncers de pulmó, de mama o de pròstata".

"Fa quatre o cinc anys, tothom pensava que jo no tenia raó. Hem canviat i hem donat la volta al món acadèmic i ara els majors experts del món en aquesta proteïna estan dient que aquest fàrmac és el que pot per fi curar aquest tipus de càncer. Hi ha hagut un canvi de paradigma. En la ciència passa poquíssim. Ha estat dur i ha hagut de venir una empresa innovadora com Nuvectis", explica.

Asier Uniciti es refereix a l'empresa farmacèutica que ja ha conclòs el procés d'elaboració de la pastilla NXP900, un pas definitiu per a l'aplicació de la seva investigació i una fita en la història mèdica moderna.

Per aquest motiu, ha calgut comptar amb una inversió de més de 30 milions de dòlars. Ara, l'empresa està ja finalitzant la inscripció d'aquesta píndola en l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units, així com el procés per a la introducció del compost en càpsules.

Unciti detalla com a curiositat que, malgrat la complexitat de demostrar l'eficàcia del tractament i de les proves preclíniques, una de les qüestions més complexes per acabar de dissenyar el medicament ha estat la definició d'un compost en pols que permetés que la solució fos prou lliscant per a introduir-la en càpsules.

Una vegada realitzats també els estudis toxicològics, s'espera que els primers estudis clínics en pacients humans es puguin realitzar en el pròxim estiu.

L'institut d'investigació contra el càncer de la Universitat d'Edimburg està reconegut com un dels millors del món. No obstant això, el fet que tot el paquet preclínic s'hagi realitzat en l'àmbit acadèmic "el normal és que això ho realitzi la indústria farmacèutica", explica el científic espanyol, que destaca com l'empresa Nuvectis ha consultat amb ell tots els passos per a l'elaboració del fàrmac.

La nova píndola suposa a més una menor intrusió en l'organisme que la que produeixen altres tractaments més agressius com la quimioteràpia. Inicialment, la seva funció no és la de curar el càncer, sinó la de frenar-lo, encara que Unciti explica que "la nostra molècula és tan selectiva que per al tumor i el sistema immunitari el reconeix i acaba per destruir-lo. És com si ajudés al sistema immunitari".

El científic espanyol es mostra "molt il·lusionat" davant les perspectives d'aplicació imminent del seu medicament, un nou pas en la investigació que pot suposar un moment històric en la lluita contra el càncer.