Itàlia esdevé un laboratori de l’activisme pel canvi climàtic

Tendència. Des del desembre, més d’un centenar de joves han sigut detinguts per les seves protestes contra la inacció per frenar l’escalfament global. Mentrestant, el Govern prepara una llei per endurir el càstig a qui danyi el patrimoni. Activistes del grup Última Generació treballen com a voluntaris a l’Emília-Romanya.

Membres del grup Última Generació van tenyir de negre l’aigua de la Fontana di Trevi de Roma el passat 21 de maig.

Membres del grup Última Generació van tenyir de negre l’aigua de la Fontana di Trevi de Roma el passat 21 de maig. / efe

Heriberto Araújo

Diumenge, mentre Itàlia descobria els efectes de les inundacions a la regió nord-oriental de l’Emília-Romanya, que van generar en només sis hores les precipitacions equivalents a la mitjana de sis mesos i van causar 14 morts i 23.000 evacuats, nou activistes del grup Última Generació (Last Generation) van irrompre a la Fontana di Trevi. Amb l’aigua per la cintura, els ecologistes van desplegar pancartes on es llegien consignes contra la crema de combustibles fòssils, principal causant de l’escalfament global, abans d’abocar a l’aigua turquesa de la font un líquid a base de carbó vegetal que en pocs segons la va tenyir de negre. La policia va arribar minuts després i va treure per la força els activistes davant l’atònita mirada de centenars de turistes

Des del desembre, més d’un centenar de joves italians han sigut denunciats per la policia de Roma a causa de les seves protestes climàtiques, que ja han tingut com a objectiu de la pintura o de la tinta la Fontana della Barcaccia de la Piazza di Spagna, l’edifici del Senat i la Fontana dei Quattro Fiumi, de l’escultor Gian Lorenzo Bernini. També hi ha hagut protestes a Florència i al Vaticà, on actualment s’està portant a terme el judici contra dos activistes que l’estiu passat van enganxar les mans a la base de l’escultura del Laocoonte. Tot això ha convertit Itàlia en un dels epicentres de la controvertida estratègia d’atacar icòniques obres d’art per cridar l’atenció per la inacció davant la crisi climàtica.

El Govern d’extrema dreta de la primera ministra, Giorgia Meloni, va enviar fa unes setmanes al Parlament una nova llei que augmenta les sancions per a qui destrueix i perjudica el patrimoni artístic. Actualment, al Senat, la proposta de llei augmentarà les sancions administratives fins als 60.000 euros, mentre que penalment les penes seran d’entre sis mesos i cinc anys de presó

El ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, promotor del text legislatiu, espera que s’aprovi el més aviat possible. «Els atacs als monuments per part dels ecovàndals s’està convertint en un ritual molest que desafortunadament té un cost per als ciutadans», va dir. La neteja de la Fontana della Barcaccia de la Piazza di Spagna va costar 4.500 euros, explica Tania Renzi, funcionària de l’ens romà que cuida el patrimoni artístic de la ciutat. «La de la Fontana de Trevi va costar més», afegeix. 

L’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, membre del socialista Partit Democràtic (PD), va demanar una treva als ecologistes. «La lluita contra el canvi climàtic és necessària, però no amb aquests mètodes que contaminen el medi ambient», va dir, després de recordar que perquè la Fontana di Trevi recuperés l’aigua de to turquesa es van haver de buidar els 300.000 litres d’aigua.

En una entrevista, Luca Trivellone, portaveu d’Última Generació, explica que no interrompran les accions. I recorda que les protestes tenen una raó: «En 40 anys de reunions internacionals i d’activisme, no s’ha aconseguit res concret contra el canvi climàtic. Només paraules. Ens dirigim cap a un planeta amb tres graus més de temperatura. Això tindrà conseqüències devastadores per a les pròximes generacions. Per això portem a terme aquestes accions no violentes».

Sense danys permanents

Trivellone, estudiant de Psicologia, assegura que cada una de les protestes contra els monuments s’organitza amb setmanes d’antelació i amb la certesa que no hi haurà danys permanents. També es trien els objectius a atacar per la seva significació.

«Per què la Fontana di Trevi? Allà hi ha una estàtua al fons que representa la salut que ofereix l’aigua, perquè l’aigua és vida, i veure-hi el negre del nostre carbó vegetal representa que ens estan matant amb el verí de la indústria fòssil. Per això hem volgut posar el focus allà», relata, en recordar l’escenari de desolació i devastació a l’Emília-Romanya.

Meloni va abandonar la cimera del G-7 a Hiroshima per posar-se les botes d’aigua, visitar les zones afectades per les inundacions i aprovar un paquet d’ajuda financera d’urgència que ascendeix a gairebé 2.000 milions d’euros. Però el seu Govern es resisteix a vincular la tragèdia en aquesta regió del nord amb un esdeveniment extrem provocat pel canvi climàtic. «No és veritat que [els fets] siguin una cosa que no hem vist en dècades», va dir fa uns dies Lucio Malan, líder al Senat de Germans d’Itàlia, el partit postfeixista fundat per Meloni. «El canvi climàtic no és un dogma». 

Les autoritats adverteixen que es trigaran anys i costarà milers de milions recuperar un territori que ha quedat destruït pels despreniments i per la destrucció de centenars de carreteres. Alguns pobles de l’Emília-Romanya estan literalment aïllats i els seus alcaldes temen que quedin despoblats de la nit al dia. Fins allà han arribat alguns activistes d’Última Generació per treballar com a voluntaris retirant el fang dels carrers i donar suport a la població. Però no per això aquest grup ha aturat els actes per expressar la seva indignació. Quaranta-vuit hores després de tenyir la Fontana di Trevi de negre ja havien realitzat una altra mediàtica protesta a Roma, quan dos activistes es van ruixar amb fang a les portes del Senat. El fang que ha causat l’acció continuada de l’home a l’Emília-Romanya.

Subscriu-te per seguir llegint