El possible cas d'Ebola a Euskadi ha disparat les alarmes. Aquí comptem el més important que cal saber sobre l'Ebola, amb dades de l'OMS.
1. Com es contagia el virus?
L'Ebola és un virus que està present en animals, per la qual cosa el contagi entre humans només es pot produir mitjançant el contacte directe a través de talls o ferides a la pell o mitjançant les membranes mucoses de la sang, les secrecions, els òrgans o altres fluids corporals de qui estigui infectat una vegada que té els símptomes (no abans).
És a dir, aquest virus no s'encomana per l'aire. Això també explica per què molts dels malalts són personal sanitari, ja que el risc més gran es dona quan una persona està a cura d'una altra malalta.
2. Quins són els símptomes?
Els símptomes inicials són febre, debilitat intensa, dolors musculars, mal de cap i gola irritada. Després d'això solen produir-se vòmits, diarrea, erupcions cutànies i, en alguns casos, hemorràgies internes i externes. A més, se sol produir un descens de leucòcits i plaquetes en sang.
3. Quant de temps triga a aparèixer?
El temps d'incubació de l'Ebola (l'interval des que s'infecta la persona fins que apareixen els símptomes) varia entre els dos i els 21 dies. Així, els pacients no són contagiosos abans que apareguin els símptomes, encara que ho seran mentre el virus estigui present a la seva sang i les secrecions.
Atès que els símptomes són semblants als d'altres malalties com la malària o el còlera, la millor manera de constatar que s'està davant de la malaltia és mitjançant anàlisi de laboratori.
4. Quant de temps està 'viu' l'Ebola?
L'OMS explica que, per exemple, els homes que s'han recuperat de la malaltia encara la poden transmetre a través del seu semen fins set setmanes després. De fet, el virus s'ha arribat a aïllar en un home 61 dies després de l'aparició de la malaltia.
5. Quina és la seva taxa de mortalitat?
La taxa de mortalitat de l'actual brot d'Ebola ronda el 50% als països afectats de l'Àfrica Occidental, encara que varia per llocs. Tot i això, pot arribar a assolir el 90% de mortalitat, segons el que ha passat en altres brots al llarg dels anys.
6. Com se n'evita la propagació?
La base, com sol passar, està en les mesures de protecció higièniques. Així, la millor manera d'evitar la propagació de l'Ebola és la conscienciació sobre les mesures higièniques, com ara ser constants en el rentat de les mans.
Es recomana, per això, tocar amb guants animals, sobretot si se'ls manipula, i cuinar bé la carn. Pel que fa a les persones, cal evitar el contacte físic proper amb els malalts i, en el cas del personal sanitari, els hauran d'atendre usant sempre guants, ulleres i una altra roba de protecció.
A més, és molt important ensenyar a les comunitats els símptomes principals com la finalitat que es pugui identificar amb rapidesa els casos i portar-los a l'hospital més proper perquè es realitzin les proves.
7. Quin és el tractament?
Lamentablement, no hi ha una vacuna al mercat contra el virus de l'Ebola, si bé n'hi ha diverses que estan sent provades, encara en fase experimental. Tampoc no hi ha un tractament específic per combatre els efectes de la malaltia, més enllà de subministrar hidratació oral amb solucions amb electròlits o fluids intravenosos a les persones contagiades, així com atenció pal·liativa.
8. D'on ve aquest virus?
L'Ebola és un virus que està present en animals. S'ha pogut constatar que a l'Àfrica la ratapinyada de la fruita és un portador natural del virus i que la seva distribució geogràfica coincideix en bona part amb la dels brots registrats.
9. Quan va aparèixer per primera vegada?
La primera vegada que va aparèixer va ser el 1976, registrant-se de forma simultània dos brots, un a Nzara (Sudan), i un altre a Yambuku, llavors Zaire i actualment República Democràtica del Congo (RDC). Aquest darrer brot es va produir en una localitat molt propera al riu Ébola, d'on va prendre el nom la malaltia. Hi ha cinc ceps d'aquest filovirus, per la seva forma de fil, entre ells la Zaire, responsable de l'actual brot.
10. Quins han estat els brots més mortífers?
Des de 1976 fins avui hi ha hagut més d'una vintena de brots i de casos aïllats, principalment del cep Zaire. Fins ara, l'epidèmia més mortal va ser la primera el 1976 a la República Democràtica del Congo, on hi va haver 318 casos i 280 morts, amb una taxa de mortalitat del 88%.
L'any 2000 hi va haver una altra epidèmia a Uganda, en aquest cas del cep Sudan, amb 424 casos i 224 morts. L'últim brot de la malaltia s'havia registrat el 2012 a la República Democràtica del Congo amb 57 casos i 29 morts, si bé es va tractar de la variant Bundibugyo del virus.
