Austràlia allibera la dona acusada de matar els seus quatre fills després de 20 anys a la presó

Una investigació liderada per la científica espanyola Carola García de Vinuesa ha sigut clau per apuntar que es va tractar de morts naturals

Kathleen Folbigg

Kathleen Folbigg / EFE

Armando Huerta

Punt final al viacrucis que ha patit durant dues dècades Kathleen Folbigg, l’australiana empresonada el 2003 per l’assassinat dels seus quatre fills. El fiscal general de Nova Gal·les del Sud, Michael Daley, ha ordenat avui indultar-la i posar-la en llibertat després de reconèixer, en roda de premsa, que les proves científiques aportades per l’estudi genètic encapçalat per l’espanyola Carola García de Vinuesa mostren «dubtes raonables» sobre la seva culpabilitat. «Crec que tots hem de posar-nos al lloc de Folbigg i deixar-li ara l’espai que necessita per continuar amb la seva vida; no assetjar-la ni perseguir-la de cap manera. Ha sigut un calvari de 20 anys per a ella. Li desitgem el millor per la resta de la seva vida», ha assegurat Daley. Kathleen Folbigg, que sempre ha defensat la seva innocència, va ser condemnada a trenta anys per l’assassinat dels seus quatre fills, d’entre 19 dies i 18 mesos de vida, entre 1989 i 1999, i durant anys va ser demonitzada per l’opinió pública australiana. El 26 d’abril, Sophie Callan, un dels tres advocats que han treballat en la segona investigació independent del cas, va declarar en audiència pública que existien «noves proves» que conduïen a «un dubte raonable sobre la culpabilitat de Folbigg». Callan va explicar llavors que la mutació genètica que Kathleen Folbigg va compartir amb les seves dues filles constitueix una explicació raonable de la mort totes dues i dona, per tant, un dubte evident sobre la condemna imposada per assassinat. L’advocada va argumentar en la mateixa direcció respecte a les convulsions i l’epilèpsia que patien els seus altres dos fills. La revisió del cas va ser possible després que una investigació científica apuntés a una possible mutació genètica com a causant de les greus arrítmies que van acabar amb la vida dels quatre fills de Kathleen Folbigg. 

CAROLA GARCÍA DE VINUESA

El 2018, l’advocat Dave Wallace va contactar amb la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa per explorar si hi podia haver una causa genètica. Va ser llavors quan, sota la seva direcció, un grup d’especialistes va iniciar una investigació científica que va permetre descobrir una mutació genètica decisiva i va concloure que probablement no hi va haver crims sinó morts naturals i, per tant, que Kathleen Folbigg podia ser innocent. Aquest estudi, avalat per científics de tot el món, inclosos tres premis Nobel, afirma que és una mutació genètica la que explica la mort sobtada dels nadons i que les evidències apunten que, amb un 90-99% de probabilitat, van patir una mort sobtada per una arrítmia cardíaca aguda causada per la mutació al gen CALM2. Uns 150 científics experts van firmar el març del 2021 un document en el qual sol·licitaven a la governadora de Nova Gal·les del Sud el perdó i l’immediat alliberament d’aquesta dona de 55 anys perquè consideraven que existien evidències sòlides que demostren la seva innocència. La primera revisió judicial, al 2018, no va prosperar, però els familiars i amics de Kathleen Folbigg confiaven aquesta vegada en un desenllaç favorable, ja que existeixen nous i reveladors informes científics i l’Acadèmia de la Ciència d’Austràlia ha tingut representació legal en tot el procés per recomanar experts i valorar l’abast de l’evidència mèdica.

UNA FAMÍLIA MARCADA PER LA TRAGÈDIA

El 1989 es va casar amb Craig Folbigg, amb qui va tenir un primer fill, Caleb, que va néixer afligit d’una malaltia a la laringe i va morir als 19 dies mentre dormia. El seu segon fill, Patrick, amb quatre mesos de vida va patir un ALTE (episodi agut potencialment letal) i va morir amb vuit mesos d’un atac epilèptic. El 1992 va néixer la Sarah, un nadó sa que als deu mesos va desenvolupar una infecció respiratòria acompanyada de febres. Va morir, mentre dormia, per mort sobtada del lactant, segons el certificat mèdic. I més tard se’ls va morir la Laura, la seva quarta filla. Aparentment saludable, va morir amb 18 mesos. Dies abans de la seva mort havia tingut febre i va patir, segons l’autòpsia, una miocarditis. Després d’encaixar tanta desgràcia, el matrimoni se separa. Un dia, Craig, que sempre havia defensat la innocència de la seva dona, descobreix en un diari personal de Kathleen que havia escrit que la seva filla Sarah havia marxat «amb una mica d’ajuda». Ho va denunciar davant la policia. El 2021 els advocats de Kathleen Folbigg van encarregar un grup d’experts en psiquiatria, psicologia forense i lingüística que analitzessin els diaris de Kathleen. Van concloure que no es podia deduir d’aquelles paraules una prova inculpatòria i van arribar a afirmar fins i tot que va ser «una bona mare». Els diaris reflectien, segons el seu parer, el testimoni d’una dona que, davant tanta tragèdia, se sentia estressada, responsable i deprimida. La ciència dona una segona oportunitat a una dona injustament empresonada fa 20 anys.