Ni el català, ni el basc ni el gallec han aconseguit superar aquest dimarts el primer examen per convertir-se en llengües oficials de la Unió Europea . Ningú esperava una decisió positiva sobre la proposta d'Espanya de modificar el reglament 1/58 del Consell, que regula el règim lingüístic i que inclou avui dia 24 llengües oficials. Els dubtes i reserves sobre la viabilitat de la iniciativa defensada pel Govern de Pedro Sánchez, d'incloure les tres llengües cooficials, són moltes i la majoria dels Estats membres han demanat més temps per examinar les implicacions legals, financeres i administratives. "La discussió continuarà", han confirmat fonts europees després de la breu presentació realitzada de la proposta realitzada pel ministre d'exteriors, José Manuel Albares .

Albares, en persona, ha presentat la proposta de modificació del reglament 1/58. Ha estat durant una breu intervenció davant del Consell d'Afers Generals. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones”, ha insistit en arribar a la seu del Consell recordant que només el català els parlen més de 10 milions de persones, per sobre de moltes llengües que tenen l'estatus oficial a la UE com el maltès o els idiomes de les repúbliques bàltiques, i que són llengües que també es poden utilitzar al Congrés.

La carta de Zapatero

Albares no només ha jugat la carta del pes d'aquestes tres llengües respecte de la resta de llengües europees. També ha incidit que són idiomes que es poden fer servir al Parlament espanyol i que no es tracta d'una “proposta nova o inèdita”. La iniciativa per aconseguir l'oficialitat de les tres llengües va ser llançada fa 20 anys amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. Aleshores la seva proposta també va ser aconseguir la plena oficialitat de les tres llengües, cosa que no va ser possible davant les reserves de la resta de delegacions. 

Espanya sí que va aconseguir, en canvi, signar acords administratius amb la majoria de les institucions europees -totes excepte el Parlament Europeu- el que ha permès als ciutadans dirigir-se en aquests idiomes a les institucions europees gràcies a un sistema el cost del qual va a càrrec del Govern espanyol. En arribar a la reunió Albares ha recordat que fa un any ja va enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, sol·licitant el reconeixement de les tres llengües i que Espanya és un dels dos països -juntament amb Holanda- que ha fet ús de la possibilitat que ofereix l'article 55.2 del Tractat de Lisboa i que és lliurar traduccions certificades del Tractat de Lisboa en català, èuscar i gallec al Consell.

La majoria de les delegacions que han manifestat la seva postura en arribar han expressat la seva disposició a examinar la proposta espanyola però han avisat que abans de prendre decisions hi ha qüestions administratives, financeres, jurídiques i polítiques que cal examinar . Sóc un gran amic de les llengües d'Espanya. Sóc un gran amic de la llengua catalana”, ha dit en català en arribar a la reunió el ministre finlandès d'assumptes europeus, Anders Adlercreutz, que com molts altres col·legues ha defensat la diversitat lingüística. "Pensem que és important reforçar la diversitat cultura i lingüística dins de la UE però pensem que avui és molt aviat per prendre una decisió", ha resumit.

A aquests arguments Espanya va sumar un quart element durant la primera discussió preparatòria celebrada divendres passat pels 27 ambaixadors de la UE encara que no figura al document remès a la resta de governs: la disposició de Madrid a assumir el cost que generi la inclusió de les tres llengües al règim lingüístic oficial. Un compromís que podria, segons algunes de les fonts diplomàtiques consultades, suavitzar les objeccions d'algunes delegacions però que de moment no ha estat sustentada per xifres ni estimacions concretes. Al seu dia, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va xifrar en mig milió el cost anual per a cadascuna de les tres llengües.

El règim lingüístic de la UE reconeix actualment 24 llengües oficials - alemany, francès, italià, neerlandès, danès, anglès, grec, espanyol, portuguesa, finlandès, suec, txec, eslovac, eslovè, estoni, hongarès, letó, lituà, maltès, polonès, búlgar, irlandès, romanès i croat - els costos dels quals són sufragats pel pressupost de la UE.