La llei d'amnistia queda en mans dels jutges: totes les claus

L’aval definitiu que el Congrés donarà a la llei activarà els tràmits per a la seva aplicació a condemnats i encausats pel procés

Sánchez i Montero aplaudeixen després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés al març.

Sánchez i Montero aplaudeixen després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés al març. / LAP

Ángeles Vázquez

Avui acabarà la tramitació parlamentària de la llei d’amnistia amb la seva aprovació al Congrés, cosa que suposarà la seva publicació al BOE i la seva entrada en vigor. Serà llavors quan es podrà comprovar com s’aplica als procediments que els diputats del PSOE, ERC i Junts tenien al cap en redactar-la. Aquests són els passos que seguiran els tribunals a partir d’ara:

  1. Preguntar a les parts. Els jutges i tribunals que considerin que tenen a les mans una causa que pot estar afectada per l’amnistia donaran trasllat a les parts per preguntar-los si realment ho està o no i, a partir d’aquí, decidir. Al Tribunal Suprem la consulta, que es preveu que es formuli per un termini de 10 dies, es realitzarà en tres àmbits. La Sala Penal ho farà en relació amb els condemnats del procés que, com Oriol Junqueras, encara segueixen complint la pena d’inhabilitació imposada, mentre que els magistrats instructors ho faran en relació amb les causes que estan en instrucció. El jutge Pablo Llarena demanarà l’opinió de les parts en relació amb els declarats en rebel·lia: l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. D’altra banda, la jutgessa Susana Polo ho farà en la causa oberta contra Puigdemont i el diputat Rubén Wagensberg per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic. L’instructor de la causa a l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, també té previst «en principi» consultar a les parts si aquesta llei és aplicable al procediment que té obert per terrorisme per les protestes convocades contra la sentència del procés el 2019. Entre els imputats hi ha Marta Rovira.
  2. Discrepàncies fiscals. La fiscalia i les acusacions, així com les defenses, exposaran davant del magistrat que correspongui els seus arguments a favor de l’aplicació o no de l’amnistia. Les acusacions s’hi oposaran, especialment en les seguides per terrorisme, com la de Tsunami Democràtic, on la llei deixa més marge a la interpretació. S’espera que el ministeri públic torni a deixar patents les seves discrepàncies, amb els fiscals adscrits en el cas Tsunami mostrant-se partidaris de l’amnistia davant els que van acusar durant el judici del procés, que el més previsible és que hi estiguin en contra.
  3. Mesures cautelars i condemnes. Amb les respostes de les parts, la Sala Penal del Suprem i les Audiències Provincials, d’una banda, i els jutges instructors, de l’altra, declararan si el procediment respectiu està afectat per l’amnistia o no. Serà en aquell moment quan, en el primer cas, els togats procediran a retirar totes les mesures cautelars dictades i es revocaran les condemnes imposades. El que és previsible és que totes decaiguin davant la simple possibilitat d’estar dictades en un procediment en què la intenció del legislador era acabar amb qualsevol responsabilitat penal. Aquest serà el moment en què Carles Puigdemont pugui tornar a Espanya sense por de ser detingut.
  4. Consultar al TC o al TJUE. En funció del que informin les parts, els magistrats poden elevar els dubtes relatius a la constitucionalitat de la norma al Tribunal Constitucional; i els vinculats al dret europeu, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En cas de consultar tots dos, té prioritat el TJUE a l’hora de respondre, però en qualsevol cas la pregunta suposa la suspensió del procediment. No es paralitza tota l’amnistia, però sí la seva aplicació en el cas concret en què s’ha plantejat, cosa que s’espera que passi en els procediments en mans del Suprem: el del procés i el del Tsunami Democràtic. Això podria suposar, per exemple, que Junqueras no vegi aixecada la inhabilitació que li va imposar l’alt tribunal fins que el TJUE es pronunciï, cosa que es preveu que pugui retardar la seva aplicació un parell d’anys. A més, encara que hi ha diferents posicions doctrinals, el Tribunal de Comptes també podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE.
  5. Recursos. Les decisions que adoptin els tribunals poden ser recorregudes davant de l’òrgan que correspongui o fins i tot davant del Tribunal Constitucional. La mateixa amnistia també podrà ser impugnada com a inconstitucional pels partits que comptin amb més de 50 diputats o senadors, com és el cas del PP, o en empara per qualsevol ciutadà o col·lectiu que consideri que els seus drets han estat vulnerats per la llei aprovada al Congrés.
  6. En dos mesos. Després de consultar les parts, els jutges i tribunals que tinguin sobre la taula procediments que es puguin veure afectats per l’amnistia l’han d’aplicar en dos mesos. Fins i tot si han de deixar en suspens la seva decisió fins a la resposta del Constitucional i el TJUE.
  7. Irretroactivitat. Amb independència del que conclogui el TJUE sobre el respecte al Dret europeu de la llei, el que sembla improbable és que revoqui l’aplicació de l’amnistia en els casos que es beneficiïn de la norma, perquè el contrari suposaria incomplir el principi d’irretroactivitat de les lleis que resulten perjudicials per al reu.

Subscriu-te per seguir llegint