Entre l'optimisme i la dificultat per fer canvis: el nou govern del Senegal sota el prisma polític i de la cooperació

Després d'unes eleccions que van posar a prova la democràcia, Bassirou Diomaye Faye s'ha convertit en el cinquè president del Senegal d'ençà de la descolonització. El seu partit -el PASTEF- es va imposar clarament a les urnes superant el 54% dels vots. Amb un discurs que autodefineix com a panafricanista d'esquerres, i que situa la sobirania nacional al centre, es fixa lluitar contra la corrupció, impulsar la joventut, renegociar contractes com els de pesca amb Europa o estudiar la relació amb el franc CFA. Porta escassament dos mesos al poder, però en una primera valoració, entitats, ONG, estructures regionals i delegacions de Catalunya i l'Estat es mouen entre l'optimisme que desperta i la dificultat que tindrà per tirar endavant canvis.

2 d'abril del 2024. Bassirou Diomaye Faye és investit president del Senegal. Amb tan sols 44 anys, és el més jove que té el país africà. Poques hores després, Faye nomena primer ministre el seu aliat i principal líder opositor, Ousmane Sonko. L'alternança de poder acaba amb dotze anys de mandat de Macky Sall i tanca una etapa convulsa al país, en què l'intent del fins aleshores president per endarrerir els comicis va derivar en revoltes socials.

Enmig d'un clima de tensió, i gràcies a una amnistia general per intentar calmar les protestes, en tan sols deu dies Faye i Sonko van passar d'estar-se a la presó a guanyar les eleccions de manera aclaparadora. El seu partit, Patriotes del Senegal pel Treball, l'Ètica i la Fraternitat (PASTEF) es va imposar a la primera volta dels comicis -celebrats el 24 de març- amb el 54,28% dels vots.

Hi va influir un discurs magnètic, que sobretot va calar entre els joves, centrat en la sobirania nacional. Entre els seus pilars: lluitar contra la corrupció, renovar les institucions, renegociar contractes (de pesca amb la UE i d'hidrocarburs amb les multinacionals) i posar al centre la joventut, l'educació i la formació. Però la victòria del PASTEF també va beure de la voluntat de canvi davant el desgast que arrossegava l'executiu de Macky Sall (qui va mantenir relacions estretes amb Occident i França).

La investidura de Faye, després d'uns comicis transparents on Macky Sall va reconèixer la derrota del seu candidat Amadou Fa, va permetre passar pàgina. La crisi es va resoldre i l'alternança pacífica al Senegal, al capdavall, va donar mostra de la fermesa de la democràcia, en una Àfrica convulsa i sacsejada per cops d'estat.

Però l'arribada al poder és una cosa; i la gestió del càrrec i el país, una altra. Diomaye Faye manté la voluntat rupturista, però també ha modulat part del discurs. Ara, dos mesos després d'aquella investidura, la missió institucional que el Fons Català de Cooperació ha fet a Dakar i a la zona de la Casamance ha permès copsar, també, com es viu aquest canvi de govern sobre terreny.

La "continuïtat" de l'Estat

A les regions de Ziguinchor i Kolda, al sud del país, les estructures que depenen de la república posen en relleu que les eleccions han permès "la continuïtat" de l'Estat. "Nosaltres en som els seus agents, i aquesta és la convicció que tenim", explica el prefecte del Departament de Kolda, Mbassa Sene.

A ell, qui el va nomenar va ser l'executiu anterior (perquè més enllà dels ministeris, Faye i Sonko encara no han canviat càrrecs territorials). El prefecte admet que la població ha votat "canvi", però més enllà d'això, es remet al per què del seu càrrec. "Si el nou govern serà millor o pitjor, o si hi haurà renegociacions, això no em correspon respondre-ho; nosaltres hi som per executar les polítiques nacionals", sosté Sene.

Els que sí van una mica més enllà són els representants de les Agències Regionals de Desenvolupament (ARD). Aquests organismes són el braç tècnic dels governs locals. Entre d'altres, els assessoren, impulsen projectes o gestionen acords de cooperació descentralitzada. Són, doncs, aliats del Fons Català al país africà. Part dels seus recursos -salaris i estructura- provenen del govern del Senegal; i la resta, d'ingressos fiscals o de l'aportació d'organismes i socis internacionals.

El director de l'ARD de Kolda, Sada Balde, creu que l'ascens al poder del PASTEF "no afectarà per res" la tasca de cooperació amb el Fons Català. I es mostra esperançat amb les polítiques que ha promès Diomaye Faye, perquè al seu entendre, es traduiran "en un canvi positiu, perquè els programes de les noves autoritats donen molta esperança".

Al seu torn, el seu homòleg a l'ARD de Ziguinchor, Amadou Barry, que ocupa el càrrec de director en interinatge, subratlla la voluntat de continuar treballant de bracet amb les autoritats territorials. "Avui dia la preocupació del govern del Senegal és la satisfacció per al canvi que ha expressat la població; per tant, tots aquells socis que intervenen dins el país i volen acompanyar-la, poden comptar amb l'Estat i els seus serveis", afirma Barry. També, en referència a la cooperació i a la tasca que porta a terme el Fons Català a la regió.

Sobirania alimentària

Fora de l'esfera política i tècnica hi ha també el món acadèmic. I aquí, el rector de la Universitat Assane Seck de Ziguinchor, Mamadou Badji, aplaudeix el discurs del nou govern. Sobretot en una regió, la de la Casamance, on el territori malda per lluitar contra la salinització del riu, que deixa ermes les terres de conreu i força la població a emigrar a la recerca de futur.

"Quan vius en un territori on l'economia fonamentalment està basada en la terra i l'agricultura, és bo sentir un discurs que posa el focus en la sobirania alimentària", destaca Badji, en referència als postulats del PASTEF. "Però aquesta sobirania passa, justament, per reconstruir un ecosistema que fins ara s'ha abandonat per la cultura de rendes", explica el rector. I hi afegeix: "Les cultures de rendes són importants, però encara ho és més assegurar la nutrició a la població".

En relació amb els discursos grandiloqüents de canvi sistèmic, en especial en allò que fa referència als contractes i al franc CFA, Mamadou Badji pensa que l'executiu de Faye i Sonko no farà "una renegociació integral", sinó que més aviat posarà el focus en aquells aspectes del redactat dels acords "que no satisfan el Senegal". "Més aviat es tindran en compte aquells punts que no recullen allò que el país pot esperar o guanyar; no crec que calgui esperar una renegociació general, perquè simplement es tracta d'una qüestió ideològica", afirma.

Del discurs a la realitat

El Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE) és una entitat local de Kolda, experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere. Al país africà, ha estat l'artífex d'un dels projectes que ha rebut més implicació del Fons Català a la Casamance: les cooperatives de dones que s'autogestionen hortes.

El secretari executiu de FODDE, Seydou Wane, explica que els primers passos que ha fet Diomaye Faye demostren que és un president "realista". "Una cosa és allò que es diu quan es busca el poder i l'altra la realitat d'aquest poder", explica Wane.

"Ara ja no es pot dir que tot canviarà i s'aturarà; i de fet, el govern no ho està fent, sinó que està analitzant la situació i penso que seran raonables", precisa el secretari executiu. En aquest cas, posant com a exemple que la promesa de sortir del franc CFA ja s'ha matisat, dient que en tot cas serà "a llarg termini" i emprenent un camí on el Senegal "no anirà sol sinó de manera conjunta amb altres països que també depenen d'aquesta moneda".

En referència al dia a dia, Seydou Wane sí que subratlla que, d'entrada, el nou executiu de Faye i Sonko ja ha suposat un canvi de paradigma. Perquè del Pla Senegal Emergent que defensava Macky Sall (basat en les infraestructures) ara s'ha passat a "una política de projectes", dins la qual "l'Estat ens diu que serà sobiranista i que promourà el desenvolupament endogen". I aquí, per al secretari de FODDE, el nou executiu obre una porta que fins ara romania tancada: "El punt fort d'aquest creixement ha de ser la capacitat local de la població per bastir-lo".

Els joves, esperançats

Al costat de les entitats locals, les ONG catalanes que treballen sobre terreny també són un termòmetre per analitzar com la població rural veu l'alternança al Senegal. A Arbúcies (Selva), l'Associació de Cooperació per al Desenvolupament de Bantandicori fa anys que treballa a la zona de Vélingara, on construeix pous d'aigua i escoles.

El seu director, Toni Ridorsa, explica que aquells habitants amb qui ha pogut parlar -aquí, la barrera idiomàtica és més gran que a Dakar- estan "contents" amb el canvi; també, tenint en compte que l'executiu anterior "ha estat bastant negatiu per a la població". "Però sobretot, i allò que per a mi és el més important, és que la joventut hi té moltes esperances posades", subratlla Ridorsa.

Ara bé, el director de l'ONG gironina sí que matisa que, per la seva experiència -aquest és el tercer canvi de govern que ell viu al Senegal- també costarà impulsar canvis efectius. "Crec que aquí els polítics es dediquen més a la capital i no tant a les zones rurals; s'ha de donar un temps de gràcia al nou govern, perquè tan sols fa dos mesos que està al poder, però en països on hi ha molta corrupció i interessos occidentals pel mig, els canvis costen molt", conclou.

"Oportunitat amb desafiaments importants"

El camí pel qual transita el nou govern del Senegal és ple d'esculls. I des de les delegacions dels governs català i espanyol a l'exterior, d'entrada, la valoració que se'n fa d'aquests dos primers mesos transita entre les oportunitats que desperta i -novament- els topalls a què s'enfronta.

"És un govern que ha despertat moltes esperances; és cert que els desafiaments són importants, però el fet que molta gent, i sobretot els joves, estigui engrescada amb aquest govern, fa que s'obri una oportunitat", creu el delegat de la Generalitat al Senegal, Javier Calderón. Per a ell, el fet que l'executiu de Diomaye Faye hagi dit que es recolzarà en la societat civil a l'hora de tirar endavant projectes "genera un moment interessant". No tan sols per a la cooperació, sinó també en el terreny econòmic, social, cultural o "de la mà de la diàspora" (és a dir, dels senegalesos que viuen a Catalunya).

I com també posava en relleu el secretari de FODDE, per a Calderón allò simptomàtic és precisament el canvi de paradigma del nou govern. Perquè d'aquell Pla Senegal Emergent de Sall, que es recolzava en les infraestructures i grans empreses, ara es passa "a la prioritat de treballar amb la societat civil aquells petits projectes que també són necessaris".

Ara bé, el delegat de la Generalitat tampoc amaga que els reptes són grans. "En els darrers vint anys el PIB del Senegal ha crescut un 5%; però encara necessita fer-ho més, distribuir millor la riquesa; i això no és una tasca senzilla", precisa Calderón.

El delegat de la Generalitat explica que, si es renegocien contractes amb les multinacionals, això es traduirà en nous recursos "de gas i petroli" per al país. Però també demana que aquests acords siguin "més clars" -també, en referència a la pesca- i que s'acompanyin d'una redistribució dels recursos, per evitar que la riquesa "quedi en poques mans i es pugui lluitar contra la corrupció perquè el país pugui créixer".

"Ara mateix el Senegal és una esperança per a tota la regió de l'Àfrica Occidental, perquè és un país democràtic que està en creixement i on cada cop arriben més empreses", afegeix Javier Calderón. I en referència a la sortida del franc CFA, el delegat matisa que tot i els discursos electorals, la realitat acaba essent una altra. "Ara ho estan considerant, no ho faran o bé no ho faran tan ràpidament com es podia esperar", conclou. També, en referència a la crida al diàleg que ha fet Faye davant la sortida de Niger, Mali i Burkina Faso de la Comissió de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica (CEDEAO) i la constitució de l'Aliança d'Estats del Sahel.

"Signes de continuïtat i pragmatisme"

Per últim, tant l'ambaixada d'Espanya com l'Oficina Tècnica de Cooperació (OTC) del Ministeri creuen que el discurs rupturista amb què Faye i Sonko van arribar al poder s'ha anat modulant per deixar lloc al "pragmatisme". L'ambaixadora espanyola al Senegal, Dolores Ríos, ho exemplifica amb el fet que el discurs del PASTEF en campanya electoral ja ha variat durant aquests dos mesos (d'ençà de l'assumpció del poder).

"Ara ja no es parla de sortir del franc CFA sinó de modificar-lo i adaptar-lo més a les necessitats dels països on s'implanta com a moneda de curs legal", concreta l'ambaixadora. "A més, el president Diomaye Faye ha anat a parlar amb el Fons Monetari Internacional i s'ha compromès a complir els indicadors d'ortodòxia econòmica que en el seu dia havia signat l'anterior govern", hi afegeix Ríos.

"Al Senegal, la transició ha estat modèlica i molt ordenada; i tots aquests signes ens porten a pensar que hi haurà continuïtat i pragmatisme", precisa l'ambaixadora, en referència a les relacions del país africà amb l'exterior. "El Senegal es dedicarà a lluitar molt més contra la corrupció, a ser més transparent i a poder donar oportunitats als seus joves", subratlla Dolores Ríos, afegint que també es volen reunir amb les noves autoritats per veure quines són les seves prioritats en cooperació.

Al seu torn, el coordinador general de l'OTC a Dakar, Javier Vega, subratlla que després del "canvi" que el poble senegalès ha votat de manera "alta i clara", "és de justícia" deixar un temps de gràcia a l'executiu de Faye i Sonko. "Les primeres sensacions, però, és que al darrere del soroll inicial hi ha un sentit comú: la capacitat de posar-se a treballar per al bé de la majoria del Senegal", conclou.