França frena l'extrema dreta i dona la victòria a l'esquerra en les eleccions legislatives

"El Nou Front Popular (NFP) està llest per a governar", va afirmar aquest diumenge el protagonista de la nit, Jean-Luc Mélenchon, després de conèixer-se que la coalició que ha aglutinat a tota l'esquerra francesa aconseguia, en una remuntada històrica, tancar el pas a l'extrema dreta a la segona volta de les eleccions legislatives. L'aliança progressista ha obtingut 182 escons, mentre que el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, que es va imposar a la primera volta, queda relegat ara a la tercera posició amb 143 diputats, sent depassat fins i tot per la coalició macronista Ensamble (Junts) amb 168 parlamentaris en una Assemblea Nacional on, malgrat tot, no serà senzilla la governabilitat.

Una altra vegada Le Pen es queda amb la mel als llavis. El cordó sanitari format pels blocs de l'esquerra i el macronisme hauria aconseguit frenar l'empenta ultra i ara aquesta complexa aliança tindria davant seu l'opció d'impulsar un govern, ja que el NFP necessitarà el suport de la coalició del president Emmanuel Macron per arribar als 289 diputats que atorguen la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional.

Conscient que la seva figura és la que més butllofes aixeca entre els macronistes, Mélenchon no va trigar ni 10 minuts, després de conèixer-se aquestes dades, a llançar el primer advertiment al president: "Emmanuel Macron té el deure de cridar el Nou Front Popular a governar (...) El nostre poble ha descartat la pitjor solució", va afirmar a Rotonde Stalingrad, el lloc on La França Insubmisa va celebrar el resultat. Els assistents van esclatar amb crits i càntics de "El poble unit mai serà vençut".

Una hora i mitja després de les enquestes, el primer ministre, Gabriel Attal, va comparèixer i va anunciar la seva dimissió: "Aquesta dissolució no la vaig triar i em vaig negar a sotmetre'm a ella". Segons fonts de l'Elisi, Macron no nomenarà immediatament un nou primer ministre, sinó que aposta per la "prudència" davant uns resultats que encara poden canviar aquesta nit. El president vol esperar que l'Assemblea Nacional prengui forma abans de nomenar un nou cap de Govern.

Bardella no serà primer ministre

El que sí està clar és qui no serà primer ministre. Al Parc Floral, bastió de l'extrema dreta, s'escoltava: "Oh, la lá. No és possible". Eren els militants de Reagrupament Nacional en una seu en la qual desenes d'ampolles de xampany francès preparades per a la celebració van quedar intactes. No hi havia res a celebrar entre els lepenistes, la líder dels quals va preferir carregar les tintes contra Macron: "La seva situació és insostenible".

"L'aliança deshonrosa i els perillosos acords electorals realitzats per Emmanuel Macron i Gabriel Attal amb l'extrema esquerra priven als francesos d'una política de recuperació", va afirmar el candidat de RN a primer ministre, Jordan Bardella, que va insistir que l'agrupació ultra "ha aconseguit l'avanç més important de la seva història". Però els números no li surten al partit de Le Pen. El propi Bardella ja va deixar clar durant la campanya que només es postularia si tenia majoria absoluta.

Ara, creixen les incògnites sobre quin serà el pròxim pas: coalició, cohabitació o un Executiu tècnic, i quan França tindrà un nou govern, després de les intencions de Macron filtrades per l'Elisi, ja que a la Constitució no existeix una llei que detalli un calendari, encara que el 18 de juliol tingui lloc la primera sessió de l'Assemblea Nacional. És Macron qui ha de fer el primer pas i postular a un primer ministre. L'única cosa que està clar és que no pot tornar a convocar eleccions fins dins d'un any.

Participació històrica

Des de primera hora del matí, els col·legis electorals van ser testimonis d'una important mobilització de la ciutadania francesa. Molts començaven ahir les vacances i van matinar per poder votar i fugir de la capital. A les 12 h, les dades de participació eren d'un 26,63%, un punt més que a la primera volta i gairebé 8 punts més respecte a 2022.

A les 17 h, el percentatge tornava a batre rècord amb un 59,71%, una mica més que a la primera volta, amb un 59,39%. No es registraven xifres tan altes des de 1981, especialment a les províncies, on la mobilització cap a les urnes es va disparar en zones com Bouches-du-Rhône, amb un 34,59%, Corresa, amb un 33,88%, i Cantal, amb un 33,48%. En canvi, la participació més baixa es va registrar en un districte de París, Seine-Saint Denis.