Emily Henderson, directora d'infantil i primària del British School: "Parla anglès amb el teu fill, encara que no dominis l'idioma"

El 19,6% dels estudiants catalans d’entre 15 i 16 anys tenen un nivell baix d’anglès. És a dir, no arriben als coneixements mínims, segons els resultats de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO. Més enllà dels plans oficials per potenciar l’idioma a les aules, la directora d’infantil i primària del campus BSB Sitges del British School of Barcelona, Emily Henderson, aposta per vincular l’idioma a mètodes lúdics perquè els infants no se sentin pressionats. Segons ella, l’aprenentatge s’hauria de reforçar també a casa amb eines senzilles. Henderson atén EL PERIÓDICO durant un descans de la jornada escolar per explicar com mares i pares poden contribuir a millorar el nivell d’anglès dels seus fills, un aspecte imprescindible pel seu futur laboral.

– Quina és la millor manera perquè els infants petits aprenguin anglès?

Els nens aprenen millor quan s’ho passen bé i no se senten pressionats. És molt important que l’aprenentatge d’idiomes sigui amè i divertit, i que les activitats es facin a poc a poc. Cantar cançons o llegir llibres en anglès són formes familiars i col·laboratives perquè els infants i els seus pares gaudeixin junts de l’aprenentatge. També pot ser molt útil veure fragments o episodis de programes de televisió en anglès. Exposar els infants a vocabulari d’ús freqüent és especialment eficaç, així que col·locar símbols i paraules en anglès per tota la casa, en objectes familiars, és un bon estímul. Fins i tot es poden utilitzar paraules en anglès com a “contrasenya” per, per exemple, obrir la capsa de galetes.

– Quines eines tenen les famílies a l’abast?

N’hi ha una gran varietat, moltes es poden trobar a internet. Hi ha aplicacions per aprendre idiomes, programes de televisió i vídeos a YouTube pensats per adquirir llenguatge. Òbviament, aquests mètodes, encara que siguin útils, s’han de gestionar amb cura, tenint en compte les preocupacions pel temps davant de les pantalles. Si s’utilitzen materials digitals, és millor que els infants hi interactuïn, per exemple, fent jocs per emparellar, en lloc de limitar-se a mirar. A banda d’això, els llibres i les cançons són eines fantàstiques i es poden adaptar segons l’edat i el nivell.

"Per afavorir una bona adquisició de l’idioma, és important una exposició regular i de qualitat: de 4 a 6 hores setmanals produeixen un gran progrés"

– L’horari lectiu té poques hores d’anglès? S’haurien d’incrementar?

No puc respondre a aquesta pregunta perquè no conec l’ensenyament de l’anglès a altres centres escolars. Però sí que puc dir que per afavorir una bona adquisició de l’idioma és essencial una exposició regular i de qualitat. Sabem que entre 4 i 6 hores setmanals produeixen grans avenços i confiança en els alumnes.

– A Espanya és habitual veure pel·lícules doblades. Seria bona idea acostumar-los des de petits a la versió original?

Sens dubte, és una forma útil d’immersió lingüística. Els elements visuals de la pantalla ofereixen un context clar que els infants poden seguir i això els ajuda a entendre què està passant. Amb el temps, això afavoreix un millor aprenentatge de l’idioma. Ara bé, no cal fer-ho amb totes les pel·lícules. Cal trobar un equilibri.

"No cal veure totes les pel·lícules en anglès. Cal trobar un equilibri"

– Si els pares saben anglès, és bo que hi parlin amb els fills?

És clar que sí. Els estudis demostren que quan els infants creixen en llars bilingües o trilingües, amb exposició a diverses llengües des de ben petits, el seu coeficient intel·lectual i el seu progrés educatiu són molt bons. Encara que els pares no se sentin gaire segurs parlant anglès, exposar-hi els fills tan aviat com es pugui només pot tenir efectes positius en l’aprenentatge. Reservar una hora al dia perquè tothom parli en anglès o establir franges de temps en què es parli en aquesta llengua de forma conscient és una bona manera de convertir l’anglès en un hàbit. Mantenir converses en anglès durant el sopar, per exemple, pot ser una bona oportunitat per tenir un moment fix del dia en què tothom s’esforci per parlar-lo.