'Top manta': El recorregut de les falsificacions

Cinc senegalesos tenen estesos en una manta un ventall de productes falsificats a prop de la platja de la Barceloneta. Hi ha samarretes de Lamine Yamal i bòxers Calvin Klein. És una estampa habitual des de fa anys als nostres carrers, especialment a les zones de costa. Una escena que es multiplica durant els mesos d’estiu. Tot un catàleg de rèpliques gairebé exactes a l’original, almenys a primera vista, però d’una qualitat molt inferior per poc que ens hi fixem.

¿D’on treuen els manters tota aquesta mercaderia? ¿Cap a on van els diners que fan amb aquestes vendes? Són les grans preguntes que suren entorn d’aquest negoci il·legal. Per norma general, els venedors són immigrants subsaharians que procedeixen majoritàriament del Senegal i Gàmbia. Persones que han arribat a Espanya en condicions extremes i sobreviuen amb el mínim.

EL PERIÓDICO ha investigat el fenomen de les falsificacions, en auge als nostres dies, que té tentacles des de la Xina fins al terrorisme gihadista. Hem parlat amb els responsables de les àrees especialitzades de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè aportin llum a un fenomen, conegut col·loquialment com a top manta, del qual només veiem, com un iceberg, la punta del problema.

Al mes de març, el jutge d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional va enviar a la presó un detingut a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) per presumpte terrorisme gihadista. L’arrestat accedia a les plataformes més violentes del Daesh, on consumia publicacions que faciliten l’adoctrinament islamista. Durant l’operació, portada a terme per agents de la Comissaria General d’Informació, amb la col·laboració de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), es van confiscar al detingut nombroses peces falsificades que servien, segons indiquen els investigadors, per finançar la seva tasca.

¿Les falsificacions són la nova gallina dels ous d’or del terrorisme gihadista? La Guàrdia Civil assegura que sí: "La falsificació de productes i la posterior distribució il·legal no és únicament un delicte contra la propietat industrial. Des de fa més d’una dècada hi ha diversos organismes internacionals, com l’Europol, la Interpol, l’ONU i la WCO, que alerten de la vinculació de xarxes de falsificació amb organitzacions terroristes".

Drogues, prostitució i tràfic

¿Quina mena de terrorisme financen? L’Institut Armat indica que, en els nostres dies, la relació es troba "particularment en terrorisme de caràcter gihadista, però també en estructures delictives d’una altra mena, com per exemple el narcotràfic, la prostitució, el tràfic de persones i el crim organitzat transnacional".

De fet, dins el nostre propi país hi ha antecedents de relacions amb aquesta indústria i el terrorisme: un informe de l’Institute for Economics and Peace va revelar que l’organització terrorista ETA obtenia part del finançament a través del comerç amb bolsos falsificats al sud d’Espanya. Per fer-ho, els membres d’ETA adquirien els bolsos a la Xina i n’obtenien un benefici molt important venent-los, aproximadament un 10% de tots els seus ingressos, és a dir, uns 200.000 euros.

Amb el pas dels anys, aquesta modalitat delictiva s’ha convertit en una font de finançament estable per a tota mena d’organitzacions criminals. El motiu és el baix risc penal que té comparat amb altres delictes i la seva alta rendibilitat. "D’altra banda, el retret social que es fa a aquest tipus de delictes no és ni de bon tros comparable amb el que s’atribueix al tràfic de drogues, d’armes o de persones", assenyalen fonts de l’institut armat especialitzades en els delictes econòmics.

"La compra de falsificacions pot arribar a estar fins i tot ben vista, en especial per la població més jove, ja sigui des d’una perspectiva antisistema o de la recerca d’una ganga. El seu caràcter global, flexible i descentralitzat la converteix en una eina ideal per a grups que requereixen recursos ràpids i difícilment rastrejables", afegeixen les fonts policials.

Respecte al modus operandi habitual, destaca una producció descentralitzada. La majoria de productes falsificats (roba, perfum, calçat, electrònica) es produeixen a Àsia –sobretot a la Xina–, Bangladesh i Turquia. Aquests productes s’introdueixen a Europa a través de plataformes logístiques en ports clau com Rotterdam, Marsella, València i Algesires.

"Des d’aquí passen a xarxes de distribució que s’estenen per tot el territori. A continuació passem a l’esglaó de les xarxes locals de venda, en les quals hi ha arrelada la problemàtica que estiguin gestionades per cèl·lules o individus vinculats ideològicament a moviments terroristes". Aquesta penúltima baula de la cadena és la que proveeix els migrants del gènere, ja que són persones en situació de vulnerabilitat i necessitat de diners ràpid i en metàl·lic. Perquè el manter és, al cap i a la fi, una altra víctima d’aquest sistema. La Policia Nacional explica que "hi ha organitzacions de determinades nacionalitats que tendeixen a explotar laboralment persones d’aquestes nacionalitats perquè cometin el delicte", de manera que ben sovint la Policia es troba amb delictes contra els drets dels ciutadans estrangers. El manter, però, no es queda aquests diners. Tan sols n’obtindrà una ínfima part per la feina feta. La major part del capital passa a les butxaques de les organitzacions criminals més perilloses del món.

L’Associació per a la Defensa de la Marca (Andema) assenyala que "els perjudicis econòmics que provoca la distribució de falsificacions van més enllà de les pèrdues en vendes de les marques". Afegeix que "provoquen danys irreparables també en l’ocupació d’un país, en l’Estat del benestar a causa de la pèrdua d’impostos i en el comerç, cosa que repercuteix en la vida de moltes ciutats".