El nou procediment de la UE per tenir més seguretat i control a Europa

Hi ha canvis importants dins el sector del transport i la lliure circulació de persones. A partir d'ahir, 12 d'octubre, tots els passatgers que no siguin de procedència d'un país de dins la UE i viatgin a la Unió Europea, hauran de passar per un escaneig facial i un registre d'empremtes dactilars per poder accedir a l'avió, al tren, etc.

Així és com funcionarà:

A qui afecta?

El nou sistema fronterer europeu (EES, per les sigles en anglès) automatitzarà el registre dels viatgers extracomunitaris mitjançant la recopilació de les seves dades biomètriques, una controvertida mesura de control amb què Brussel·les pretén agilitzar el procés d'entrada i sortida de la UE, però també aturar la immigració irregular i, a priori, reduir-la. Els afectats seran tots aquells que planegin una estada curta, de fins a 90 dies dins de qualsevol període de 180 dies. Als nens menors de 12 anys se'ls farà una fotografia, però no les seves empremtes dactilars.

Com s'aplicarà?

Els viatgers a qui s'apliqui l'EES hauran de ser escanejats i respondre les preguntes dels agents fronterers, un procés que inicialment podria provocar retards. Tot això servirà per crear un registre de dades personalitzat que s'emmagatzemarà durant tres anys i permetrà una verificació sense contacte de la identitat dels visitants. En aquest període, només hauran de mostrar la cara i les empremtes dactilars als controls per poder entrar i sortir de la UE. A més, podran utilitzar un sistema d'autoservei o una aplicació mòbil per alleugerir-ne el registre, tot de manera gratuïta.

A quins països?

El sistema, aprovat pel Parlament Europeu el 2017, es desplegarà gradualment als controls fronterers d'aeroports internacionals, ports, estacions ferroviàries i passos fronterers per carretera d'un total de 29 països de l'anomenat espai Schengen. Un total de 25, entre ells Espanya, formen part del bloc europeu, i els altres quatre són Suïssa, Noruega, Liechtenstein i Islàndia. En lloc de marcar els passaports dels passatgers que vulguin accedir al seu territori, els agents de duanes hauran d'escanejar les cares i els dits —dades biològiques úniques en cada persona—, així com apuntar les dates d'entrada i sortida. Croàcia i Estònia seran els primers a aplicar-lo, mentre que el canvi no afectarà per ara Irlanda i Xipre, que mantindran una gestió manual.

Quan?

El control fronterer biomètric es començarà a aplicar a partir del 12 d'octubre del 2025, però la seva integració no serà de cop, sinó progressiva. Els responsables d'EES esperen que el nou sistema estigui totalment operatiu el 10 d'abril del 2026. No obstant això, l'EES serà el precursor del Sistema Europeu d'Informació i Autorització de Viatges (ETIAS), un nou model que començarà a desplegar-se a finals del 2026, que obligarà els visitants a sol·licitar una autorització per viatjar a la UE.

Podràs negar-te?

No, si vols viatjar. La UE ho deixa clar: "Si et negues a facilitar les dades biomètriques, se't denegarà l'entrada al territori dels països europeus que utilitzen l'EES".

Qui n'està exempt?

El programa compta amb certes exempcions. A més dels ciutadans de la UE, tampoc s'hauran de sotmetre a l'escaneig biomètric els viatgers amb una targeta o permís de residència o un visat de llarga durada, aquells que viatgin a Europa "en el marc d'un trasllat dins d'una empresa o amb finalitats de recerca, estudis, formació o voluntariat", els ciutadans d'Andorra, Mònaco, San Marino i Ciutat del Vaticà i persones amb privilegis com caps d'Estat o diplomàtics acreditats.

Per què és polèmic?

El desplegament de sistemes tecnològics de control biomètric a les fronteres inquieta tan experts en privadesa com en drets humans, que adverteixen del risc que pot suposar centralitzar la gestió de dades individuals tan sensibles com les biomètriques. En una opinió emesa el 2024, el Comitè Europeu de Protecció de Dades va recomanar a les aerolínies utilitzar un mètode "menys intrusiu" que la identificació biomètrica dels passatgers, alertant que aquesta tecnologia "pot donar lloc a falsos negatius, biaixos i discriminació". L'Agència dels Drets Fonamentals de la UE ha identificat una sèrie de riscos i ha elaborat dues guies per garantir que s'implementen "mesures eficaces" que inclouen la de protecció de dades, "proporcionar informació precisa i accessible" als afectats i "tractar-los amb dignitat i respecte".