Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home

Brigitte Macron vol acabar de soca-rel amb la notícia falsa que qüestiona la seva identitat. Des de fa anys circula per internet la teoria que la dona del president de França és, en realitat, un home. Una premissa que ha donat lloc a rocambolesques històries, com que la primera dama en realitat és el seu germà, Jean-Michel Trogneux, que s’hauria canviat de sexe en els 80 i hauria usurpat la identitat de la seva germana després de la seva mort.

Després d’anys de persecució, deu dels seus assetjadors van seure ahir davant el Tribunal Correccional de París acusats de ciberassetjament sexista. El judici durarà dos dies i posarà fi a mesos de batalla legal, on la primera dama de França vol acabar amb anys de calúmnies que han arribat a un nivell internacional. El perfil dels acusats és molt variat i no cau en clixés; vuit homes i dues dones d’entre 41 i 60 anys. Un professor, un publicista, un informàtic i la coneguda mèdium Delphine J., que va iniciar la notícia falsa al seu canal de YouTube. Tots van compartir i van difondre informació falsa sobre la dona del president, com una portada de la revista Time, en què Brigitte Macron apareix com "l’home de l’any", documents, imatges d’homes que diuen ser Brigitte abans de la seva transició, o acusacions de "pedofília", per la diferència d’edat del matrimoni Macron de 24 anys.

Precisament, durant el primer dia de judici a un dels acusats se’l va incriminar a la publicació de sis tuits en què acusava Brigitte de ser el pare d’Emmanuel Macron. "Demano disculpes si vaig causar algun mal. Si va ser així, ho lamento", va afirmar Jean-Christophe D., que va justificar que es va veure influït per altres publicacions.

Entre els documents que es van presentar com a proves hi ha una convocatòria en què s’incitaven més de 2.000 persones a anar "porta per porta a Amiens", ciutat de la dona de Macron, per "aclarir el tema de Brigitte". El súmmum va ser quan els brigittòlegs van sabotejar la seva identitat en els sistemes públics de França. Els acusats s’enfronten a dos anys de presó.