Els narcos espanyols s’armen fins a les dents: un AK-47 com el de Saddam Hussein, escopetes per caçar ossos, una pistola Louis Vuitton...

Una Glock 17 amb la corredissa daurada i l’anagrama de Louis Vuitton a la pistola, un fusell d’assalt AK-47 daurat amb baioneta gairebé igual al que tenia Saddam Hussein, una escopeta semiautomàtica Typhoon F12 dissenyada per caçar ossos o cérvols...Són tres exemples d’armes que els agents de la UDYCO de la Policia Nacional han trobat en poder de narcos espanyols l’últim any.

Alguna cosa ha canviat entre els narcos espanyols, segons confirmen fonts de la lluita antidroga al canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica. «Abans era molt estrany, gairebé excepcional, trobar una arma de foc en un registre d’una d’aquestes bandes criminals; ara l’estrany és no trobar-ne alguna», expliquen aquestes fonts, que reclamen més mitjans per lluitar contra el narcotràfic al nostre país.

Fins fa poc temps, els narcos s’armaven gairebé exclusivament per ‘defensar-se’ de les possibles ‘bolcades’ (els robatoris de droga que els fan traficants rivals). Ara les armes ja són ofensives (per fer ells els seus propis assalts), i fins i tot perquè els serveixen «per guanyar caixet, per presumir».

De fet, la policia ja ha comprovat que alguns narcos del sud d’Espanya tunegen algunes armes, i que altres les demanen «per encàrrec». Així «les personalitzen» i això els dona prestigi, com va fer el narcotraficant amb la pistola de la inscripció Louis Vuitton.

Els gallecs, menys

Els clans de narcotràfic assentats a Andalusia són els més armats i més tunejats. «Els narcos gallecs són més discrets i no fan aquestes ostentacions», remarquen les fonts esmentades.

La immensa majoria de les armes venen de països d’Europa de l’Est. Es poden comprar desmuntades i per peces. Una pistola sense capricis ni ostentacions, sense personalitzar, pot valdre entre dos mil i tres mil euros. Un fusell, entre tres mil i set mil euros, segons fonts de la lluita antidroga.

La qüestió de fons és que els narcos del sud d’Espanya estan emmagatzemant armes per la inestabilitat entre ells. Ja no hi ha a la zona dos o tres grans patrons de la droga, confirmen fonts policials. «Ara hi ha patrons, i les xarxes criminals han externalitzat serveis. Contracten, per exemple, portadors o transportistes per a una feina concreta, paguen a jornal», expliquen.

Aquests nous treballadors «autònoms» del narcotràfic no pertanyen a una organització ni a un cap concret. Aquesta situació genera menys lleialtats i menys estabilitat. Augmenten les «traïcions» i també els càstigs, la violència. Robatoris de droga, pallisses, segrestos, trets a les cames…

El Niño Juan

La setmana passada, diversos delinqüents van segrestar en un carrer de Madrid El Niño Juan, pel que sembla per un altre ‘bolcada’ de droga comesa a Extremadura. Van disparar a l’aire unes 15 vegades, davant el terror dels veïns.

La previsió és que aquest any hi hagi a Espanya 20 morts per venjances vinculats amb el narco. No és una xifra baixa, està més o menys al nivell d’Itàlia. A França l’any es tancarà amb uns 250 assassinats per aquests motius, segons les dades compartides en reunions internacionals antidroga.