El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"

El rei Joan Carles reconeix per primer cop "desviacions sentimentals" durant la seva vida, però assegura que "la majoria" de les "relacions extraconjugals" que se li atribueixen són "totalment fictícies". En el seu llibre de memòries, Reconciliación, que surt a la venda avui a França, redueix aquestes infidelitats a "algunes relliscades" i sosté que en cap cas van afectar a les seves obligacions monàrquiques. I, sense arribar a demanar-li perdó per aquestes amants, dedica un missatge a la seva dona: "Res podrà esborrar mai els meus profunds sentiments cap a la meva dona Sofia, la meva reina. Continuo molt unit a la meva dona, que conserva tota la meva admiració i el meu afecte. No hi ha ningú igual a ella en la meva vida i així continuarà sent, tot i que els nostres camins s’hagin separat des que vaig marxar d’Espanya".

L’excap d’Estat amb prou feines dona detalls sobre aquestes relacions extramatrimonials que reconeix, però sí que es queixa del tracte que ha rebut per part dels mitjans de comunicació aquests últims anys. "¡M’atribueixen fins i tot fills il·legítims! Vaig haver de contractar un advocat per defensar-me d’aquestes acusacions. A la premsa li agrada parlar fantasiosament", lamenta el monarca emèrit, que sí que afirma que "la premsa espanyola va respectar certa confidencialitat" al principi del seu regnat, però a principis dels 90, amb el desenvolupament de la premsa del cor i "l’estabilització del país com a potència europea, els rumors i especulacions" sobre la seva vida privada "van començar a emergir".

L’‘affaire’ Corinna

Sense citar Corinna Larsen, el pare de Felip VI assegura que "una relació particular va ser feta pública" i "hàbilment instrumentalitzada", cosa que va tenir "dures conseqüències per al (seu) regnat". A partir d’allà, Joan Carles relata el famós viatge a Botswana el 2012 en què va patir una lesió que va obligar a repatriar-lo a Espanya, cosa que va provocar que fos conegut per l’opinió pública. "Una part d’Espanya ja no em recolzava. Vaig tenir l’amarg sentiment d’haver sigut abandonat. Ho vaig suportar en silenci, serrant les dents", narra.