La UE s’encalla al fixar per al 2040 una reducció d’emissions

La UE vol un acord per a un objectiu de reducció d’emissions d’aquí al 2040 que li permeti mantenir el seu lideratge en la lluita global contra el canvi climàtic en la cimera del clima COP30 que comença el 10 de novembre al Brasil, però les diferències sobre com assolir-lo mantenen bloquejada la negociació.

Passades les deu del matí d’ahir, els ministres de medi ambient dels Vint-i-set es van asseure a la taula a Brussel·les. L’objectiu: sortir de la reunió amb un objectiu de reducció d’emissions per al 2040 que acosti el bloc a la neutralitat climàtica i un compromís sobre la seva contribució a l’Acord de París de cara a la COP30. Al tancament de l'edició d'ahir, cap havia sigut possible.

Durant les primeres dues hores, un per un, els ministres van exposar la seva posició. Una àmplia majoria de països van mostrar el seu suport a la idea de reduir les emissions un 90% durant els pròxims 15 anys. Però el diable està en els detalls. És en les condicions necessàries per assolir-lo i en com avaluar el compliment de l’objectiu que els Vint-i-set no es posen d’acord.

Cap al migdia, es van aixecar de la taula. Sobre les espatlles dels danesos, que ostenten la presidència rotatòria del Consell, estava buscar un acord impossible que reculli totes les peticions i aconsegueixi prou suport. Els ministres es van donar cita a les cinc de la tarda per discutir la nova proposta.

Abans de la reunió, els danesos havien posat una proposta sobre la taula que mantenia l’objectiu del 90%, però introduïa algunes salvaguardes. Entre altres coses, permetia adaptar-lo si, per exemple, la capacitat d’absorció d’emissions dels embornals naturals –boscos, aiguamolls...– era inferior a l’esperada.

També obria la porta a crear una clàusula de revisió per si apareixen noves tecnologies o evidències científiques. «Això ens permetria prendre mesures correctives, inclosa la possibilitat de revisar l’objectiu del 2040, si fos necessari», va explicar el ministre danès de clima, Lars Aagaard.

Inseguretat política

En altres qüestions sensibles, com quin percentatge de les emissions es pot externalitzar a tercers i a partir de quan, estava tot per decidir. A més, Aagaard va advertir que algunes de les peticions dels països –que afecten, per exemple, altres legislacions– no es poden abordar aquí.

«Sé que estem en un moment d’inseguretat política, que de vegades sembla com si les plaques tectòniques es moguessin sota els nostres peus –va dir el danès–. Però avui hem de marcar una direcció clara per a Europa per als pròxims anys», va assegurar Aagaard. Una direcció que continuar sense definir-se.

Cap als 2,5 graus

Línia vermella

El planeta es dirigeix cap a un escalfament global mitjà d’entre 2,3 i 2,5 graus per a finals de segle. Aquesta és la xifra que es desprèn de l’última anàlisi elaborada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) sobre tots els plans de retallada d’emissions presentats fins ara pels governs del món davant la trobada de la cimera del Brasil (COP30) que arrenca el 10 de novembre. Els experts afirmen que aquesta xifra suposa una lleugera millora respecte a les previsions de l’any passat, quan l’augment estimat se situava entre 2,6 i 2,8 graus, però continua deixant el món molt lluny de l’objectiu acordat a París.