El PP guanya a Extremadura sense capitalitzar la davallada del PSOE i dependrà de Vox

El PP ha guanyat aquest diumenge les eleccions a Extremadura amb 29 escons (un més respecte els comicis del 2023), per davant del PSOE, que ha obtingut el seu pitjor resultat històric amb 18 escons (deu menys). Vox ha quedat en tercera posició elevant els seus representants fins a 11 (sis més) i, finalment, Unides per Extremadura t s'ha quedat a la vora de doblar els resultats amb 7 escons (3 més). Cap altre partit de les dotze candidatures ha entrat a l’Assemblea.

Així, la candidata del PP, María Guardiola, ha obtingut més escons que tota l’esquerra junta, de manera que podria ser presidenta de la Junta amb l’abstenció de Vox (o del PSOE) en la segona votació de la investidura a l’Assemblea d’Extremadura (la primera requereix majoria absoluta). No obstant això, per governar necessitaria un acord amb Vox, que surt molt més reforçat dels comicis. El desacord entre totes dues forces va provocar precisament aquest avançament electoral.

A més, el resultat revela que el Partit Socialista ha patir el pitjor resultat històric a Extremadura, amb 18 escons, deu per sota del mínim fins ara del 2023, quan Fernández Vara en va obtenir 28. El candidat socialista, Miguel Ángel Gallardo, ha qualificat el resultat de «molt dolent, sense pal·liatius», tot i que ha descartay parlar sobre la seva dimissió.

Per la seva part, Vox ha doblat els seus escons després que el seu líder estatal, Santiago Abascal, es bolqués en la campanya. Dels 5 obtinguts en les eleccions del 2023 s'ha disparat fins als 11. El partit ultradretà ha aconseguit així el millor resultat d’una tercera formació en la història democràtica d’Extremadura, passant a ser fins i tot la segona força a municipis importants. Unides per Extremadura també s'ha alimentat de la caiguda socialista i ha pujat 3 escons fins als 7, millorant el seu màxim fins ara: les 6 butaques dels comicis del 2015.

D’aquesta manera, el Partit Popular ha augmentat la seva representació en percentatge de vots i en escons i excepte catàstrofe María Guardiola revalidarà el seu càrrec com a presidenta de la Junta d’Extremadura. Però en tot cas, la nit a Gènova ha estat d’amarga victòria o d’expectatives una mica frustrades.

Tres conteses electorals

Després d’unes eleccions convocades davant la impossibilitat d’arribar a un acord pressupostari amb Vox, i d’una campanya dura amb el partit de Santiago Abascal, al qual Guardiola va titllar fins i tot de «masclista», la dependència de l’extrema dreta no només no retrocedeix, sinó que augmenta. I la batalla entre totes dues formacions empitjora de manera exponencial de cara a les pròximes etapes de la carrera electoral: l’Aragó al febrer, Castella i Lleó al març i Andalusia, al juny.

És veritat que el PP, amb els seus 29 escons, a quatre de la majoria absoluta, obté més que tota l’esquerra junta, perquè el PSOE i la candidatura encapçalada per Podem sumen 25 seients a la nova Assemblea autonòmica, quatre menys. Una realitat aritmètica que permetria Guardiola ser investida només amb una abstenció dels 11 nous diputats autonòmics de Vox, o fins i tot simplement amb alguns d’ells.

Però els d’Abascal han doblat en escons i en vots el seu resultat de fa només dos anys i s'han situat a prop del 20% dels vots en una comunitat en la qual fins ara no havien destacat i que no és del tot propícia al seu discurs, sobretot pel baix percentatge d’immigració respecte altres autonomies d’Espanya. I en aquestes circumstàncies, i amb el conegut antagonisme amb Guardiola, no sembla que Vox exigeixi menys que fa dos anys, quan la líder dels populars extremenys va haver d’esmenar-se a si mateixa, empassar-se les seves paraules i obrir la porta a una coalició que Abascal va trencar un any després per motius aliens a la concreta realitat extremenya.

A la seu central del PP Feijóo ha seguit el recompte envoltat del seu equip i en permanent contacte amb Guardiola, amb la qual ha parlat per videoconferència per felicitar-la amb l’escrutini ja finalitzat.

Crisi agreujada

Per la seva part, el PSOE i, per extensió, el Govern de Pedro Sánchez, veuen com la seva crisi s’agreuja. El cop en les eleccions d’ahir redobla la inestabilitat dels socialistes, incrementada pels escàndols de presumpta corrupció i els casos d’assetjament sexual en el partit.

La dependència del PP de Vox és l’única alegria per al PSOE, que ha tret importància a la victòria de Guardiola acusant-la d’engreixar la ultradreta avançant les eleccions. «Torna a la casella de sortida, però més ostatge dels ultres», ha qüestionat la secretària d’Organització del PSOE, Rebeca Torró, en una breu compareixença d’urgència sense preguntes des de Ferraz, sense desentonar de la lectura que prèviament va realitzar el candidat del PSOE.

A Moncloa i Ferraz assumeixen un resultat «complicat» i preventivament ja intenten encapsular-lo per preservar el full de ruta del Govern central. Això és, blindar-se davant les sensacions de fi de cicle i mostrar determinació per esgotar la legislatura. No obstant això, s'ha produït una desfeta inaudita de la qual asseguren que prendran nota. En una comunitat on les sigles del PSOE van ser hegemòniques, guanyant fins i tot en vots en els últims comicis, la qual cosa marca una tendència més que negativa de cara al cicle electoral d’autonòmiques.

A Ferraz han fey autocrítica per la forta desmobilització del votant socialista, a més d’assumir que el candidat, el processat Miguel Ángel Gallardo, «tampoc ha ajudat». Amb tot, eviten ara com ara empènyer-lo a dimitir. «Primer que parli amb la seva Executiva» regional d’avui, assenyalaven a la Direcció federal.

El pessimisme és notori i a Ferraz reconeixen que les extremenyes marcaran tendència de cara als comicis que s’aniran concatenant a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia durant el primer semestre de 2026. Al mateix temps, s’admet que aquests resultats poden ser la punta necessària per a un canvi en el lideratge socialista a Extremadura. .